“Per un apropament integral al mercat laboral i les polítques d’ocupació per garantir que l’economia i generi lloc de feina”

Des del PSM-EN són conscients que una situació com l’actual requereix pactes globals i afrontar la reformes estructurals des del consens i deixant de banda els interessos partidistes per posar per davant l’interès general per assolir un llibre de ruta de mínims. Això, òbviament, implica renuncies per part de tots els partits i per tots les agents econòmics, laborals i social  per assolir aquests mínims “en pro” d’un consens durable i estable i sota la premissa que l’acord de mínims ha d’implicar mantenir i assolir un nivell d’estat del benestar prou adequat i redistributiu.
La  crisi econòmica actual no té un origen laboral. No obstant això, Espanya està sofrint una destrucció d’ocupació superior a l’observada en la majoria dels països desenvolupats amb un increment continuo de la taxa d’atur. De fet, l’exposició de motius dels real decret de mesures urgents publicat al BOE el 17 de juny com a “Real Decreto-ley 10/2010, de 16 de junio, de medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo, diu:
“La crisis financiera y económica de origen internacional que se ha desarrollado desde principios de 2008 ha quebrado la larga senda de crecimiento económico y del empleo que vivió la economía española desde mediados de los noventa y ha tenido como consecuencia más grave una intensa destrucción de empleo y el consecuente aumento del desempleo.

(…) Un desempleo de esa magnitud constituye el primer problema para los ciudadanos y sus familias y supone un lastre inasumible a medio plazo para el desarrollo económico y para la vertebración social de nuestro país.

(…) Es indudable que la principal y directa causa de la pérdida de empleo durante los últimos dos años ha sido la caída de la actividad productiva, derivada, en un primer momento, del colapso de los cauces habituales de crédito y endeudamiento que sustentaron de forma decisiva el consumo y la inversión en la pasada etapa expansiva. Un fenómeno común a los países de nuestro entorno socioeconómico, y en particular a los integrantes de la eurozona.

És necessari atacar les causes que generen una destrucció d’ocupació però sobretot és urgent tenir una visió integral del model econòmic espanyol, dels problemes estructurals i dels excessos del model de creixement basats en bombolles ja siguin tecnològiques, immobiliàries, financeres o de qualsevol altre tipus. Tenint present que aquestes, moltes vegades ataquen a l’estructura econòmica i faciliten imposar models econòmics insostenibles globals. És per això que  des del PSM-EN consideram que ha arribat el moment de reflexionar sobre el model de desenvolupament global que s’ha acabat imposant i normalitzant amb únic objectiu de seguir perseguint el creixement econòmic continuat com a objectiu i no com a eina, amb un model de consums massius i un malbaratament de recursos i basat amb el creixement ràpid i especulatiu i no estructural i amb l’ injustícia social i amb el “salvi’s qui pugi”; afavorint el creixement econòmic actual i dels seus propis ajustaments autodestructius. És per això que des del PSM-EN tenim alguns dubtes davant la reforma del mercat laboral “ja que pot implicar voler sortir de la crisis amb el mateix model de creixement que ens hi ha portat i ens hi tornarà a portar encara que sigui d’aquí uns quants anys”.
Som conscients que la situació del mercat laboral és una d’aquestes qüestions que necessiten una reforma i una reflexió profunda, però reformar el mercat laboral, no es pot fer de manera aïllada sense afrontar altres reformes estructural i, evidentment, no vol dir només fer una reforma de l’acomiadament. I és important tornar al model econòmic cap a la senda de l’economia productiva i real que no en l’àmbit l’economia financera, ja que aquestes mesures difícilment seran eficaces si no es corregeixen els principals problemes que provoquen un funcionament tan ineficient de l’economia neoliberal i global i del mercat de treball.
Som conscients que l’ideal seria que la presa de decisions d’aquesta envergadura s’ha de fer de manera negociada, no imposada des de l’Estat i esperem que ja que ara no s’ha pogut assolir, que com a mínim, durant la tramitació es pugi arribar a un cert consens en l’espera política però també en l’esfera dels agents econòmics, laborals i socials. I, per fer això, creim que és necessari comptar amb un ampli consens a l’hora de reduir o modificar les conquestes que es van assolir després de molts anys de lluites i reivindicacions en la mesura que l’Estat espanyol s’anava normalitzant, apostava per l’estat del benestar i consolidava el model democràtic. I, sobretot, no pot ser que sempre, en èpoques de crisis, ho acabin pagant els mateixos: els més dèbils i es mantinguin el “lobbys” dels més rics, el sector especulador i el sector financer”.

En aquest sentit, des del PSM ens preocuparia que “la  reforma laboral de ZP acabés essent una involució en drets socials i no solucionés els problemes estructurals, que provoqués la creació d’un mercat de treball més inestable a la vegada que suposa un retrocés en drets socials i laborals  recordant que les “frisseres” no son bones conselleres  i considera que el president del govern espanyol ha accelerat la reforma laboral “per pressions dels neoliberals de Brussel•les i sense comptar amb els suports del agents socials i polítics”.

Es per això que des del PSM s’espera que al final de la tramitació de les anomenades ‘Mesures urgents de reforma del mercat laboral’ s’acabin convertint en una autèntica reforma del mercat i la política laboral que contribueixi a l’estabilitat del mercat de treball i la generació de l’economia i de llocs de feina, amb un alt nivell de consens i evitant que s’acabi convertint en un altre “problema d’estat sense solució”. La pèrdua d’ocupació, en aquest moment, genera inestabilitat social i familiar, i pot reduïr la capacitat de les families, augmentar la morositat, disminuint la recaptació fiscal i augmentant les necessitats de despesa pública, les despeses defensives i socials. Ja que , en darrer terme, si no es crea ocupació, la gent que té subsidi tard o d’hora ho perdrà, i l’Estat haurà de posar més diners, com ja ho ha fet, per a no deixar el consum privat de moltes famílies a zero. La creació d’ocupació és llavors, un objectiu molt important.

Des del PSM-EN som conscients que les mesures s’han d’anar adaptant als nous temps i al model productiu i social dels territoris, però també s’han d’adaptar els deures. És per això, que el PSM-En considera important que la reforma del mercat laboral i la política laboral ha de tenir present:
1.    Hi ha un cert consens en assenyalar que el comportament negatiu de l’economia espanyola respecte a la destrucció de l’ocupació respon  tant a les diferències en l’estructura productiva com a algunes particularitats estructurals del nostre mercat laboral i que les reformes abordades en les últimes dècades no han assolit eliminar o reduir de forma substancial.
2.    Per a  restaurar la confiança dels treballadors, els empresaris i els mercats en el creixement futur de l’economia espanyola i s’ha de perseguir oferir oportunitats d’ocupació estable i d’alta productivitat als treballadors.
3.    Que per fer això, a més de tractar la regulació de la negociació col•lectiva i el sistema de contractes de treball també és urgent elevar l’eficàcia de les polítiques actives d’ocupació, especialment en l’actual context de restriccions pressupostàries i evitar incrementar la despesa pública utilitzant amb molta precaució els recursos provinents del FOGASA per reduir el cost de l’acomiadament  (s’ha de recordar que fins ara el Fons de Garantia Socialtenia un caràcter garantista per als treballadors i treballadores en el cas d’insolvència de les empreses, i que ara serà utilitzat en part per a garantir els acomiadaments). A més també s’ha d’afrontar la picaresca que en alguns casos – els minoritaris- hi ha en la percepció de la prestació per desocupació i vincular-la de manera molt intensa i estreta a la participació en polítiques actives de reinserció i formació. A més, s’ha de vigilar i posar molta, molta cura en la modificació de les causes objectives d’acomiadament i la definició, control i delimitació de les mateixes, per evitar noves picaresques.
4.    S’ha  d’afrontar i reconèixer la gran desigualtat que genera el nostre mercat de treball, perjudicant especialment a alguns col•lectius: els joves, els menys qualificats i les dones,
5.    S’ha d’augmentar l’eficiència dels serveis públics d’ocupació, tot i que s’ha de repensar el fet que les administracions públiques puguin contractar a partit d’Empreses de Trabajo Temporal, el que perillar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat que han de regir la contractació de les administracions i les polítiques actives d’ocupació
6.     S’ha de vigilar molt els increments en la flexibilització dels acomiadaments per evitar substituir contractes estables per contractes de foment.
7.    Tot això no es pot deslligar de cap manera de la millorar de les polítiques d’estructura, innovació i desenvolupament, que han de possibilitar i potenciar sectors econòmics que mantinguin l’ocupació durant un termini de temps ampli (i en el cas de Menorca potenciar un model productiu a Menorca menys temporal i més estable).
8.    Millorar i  intensificar la política d’investigació, recerca i desenvolupament.
9.    Millorar les polítiques formatives i educatives (com hem vist aquests dies, encara segueix pendent arribar a consensos amb el model educatiu i la reforma educativa)

D’altra banda, des del PSM-EN es considera oportú que els sindicats, a més de defensar els drets, les condicions laborals i el sou dels treballadors també es preocupin per fer complir els deures dels mateixos i evitar, també, malbarataments innecessaris. Alhora que consideren oportú fer una reflexió sobre el model funcionarial i la necessitat d’actualitzar el mateix.

En definitiva, en un moment com l’actual, des del PSM-EN no entenen que un tema tant sensible com aquest s’hagi assolit de manera unilateralment i sense recollir el màxim consens possible. Alhora que demana al principal partit de l’oposició que també assumeixi la seva responsabilitats i l’herència que ha anat deixant amb els anys i que van anar agreujant el forat del dèficit públic.