Donam suport a la vaga general convocada pel proper 29 de setembre

El PSM-EN s’ha mostrat decebut davant el fet que l’anomenada “reforma laboral” impulsada per Govern de Rodríguez Zapatero no hagi estat millorada i consensuada durant el període de tramitació parlamentària. És per això que avui, i davant la propera vaga general del 29 de setembre, el PSM-EN vol manifestar el seu recolzament a la mateixa pels següents motius:

a) Tal i com s’ha fet evident, l’actual crisis econòmica no té un origen laboral. Tot i això, com a conseqüència de l’actual crisis del model econòmic d’aquests darrers quinze anys, Espanya està sofrint avui una destrucció d’ocupació superior a l’observada en la majoria dels països desenvolupats, amb un increment continu de la taxa d’atur.

La problemàtica de la flexibilització del mercat laboral ho és pel context a l’Estat Espanyol: amb un model econòmic i una economia fortament dependent d’una sèrie de sectors de gran intensitat en mà d’obra que, en molts casos, és de baix nivell qualificatiu,  amb baixes taxes de productivitat, caracteritzats per la poca innovació i el poc valor afegit que som capaços de generar, i en molts moments amb altes taxes de temporalitat i precarietat,  entre molts altres factors.

A més, s’ha  de reconèixer i actuar davant la gran desigualtat que genera el nostre mercat de treball, perjudicant especialment als joves, els menys qualificats i les dones. Una realitat que fa que qualsevol oscil•lació en la creació de riquesa tengui una repercussió en el mercat de treball caracteritzada per ser immediata, més acusada que a l’Europa continental i amb major dificultat de recuperació.

Un model econòmic, emperò, que ha generat importants creixements econòmics temporals  i efímers que no sempre han repercutit en avanços en el progrés i el desenvolupament laboral i social; que es molts moments ens ha fet viure  per sobre de les nostres possibilitats, que  no estan sustentats en qüestions estructurals, i que avui hem vist que ha estat a costa del territori, els recursos naturals i  d’una alta intensitat energètica.

És en aquest context on la desocupació creix molt ràpidament i més accentuadament i on l’ocupació tarda més a recuperar-se. És per això que, en moments de crisis econòmica, els treballadors són els primers que la pateixen i els qui tenen manco capacitat per actuar damunt qüestions econòmiques i de model. És per aquests motius que des del PSM-EN es considera necessari actuar sobre les causes estructurals i sobre l’actual model econòmic  –i també laboral– i és urgent tenir una visió integral del model econòmic espanyol, dels problemes estructurals i dels excessos del model de creixement basats en bombolles ja siguin tecnològiques, immobiliàries, financeres o de qualsevol altre tipus.

Des del PSM es considera d’una injustícia social important fer caure el pes de les mesures contra la crisi econòmica en el mercat laboral i en els treballadors i les seves condicions de feina, enlloc de voler assolir un vertader model de desenvolupament global i progrés social. En contra d’això, s’ha acabat imposant i normalitzant el fet de perseguir el creixement econòmic continuat com a objectiu i no com a eina, incentivant el creixement econòmic pretèrit i els seus propis ajustaments autodestructius. Això vol dir, sortir de la crisis amb el mateix model de creixement que ens hi ha portat i ens hi tornarà a portar encara que sigui d’aquí uns quants anys. Des del PSM-EN ens planteja com pot ser possible que el sector amb manco possibilitats de prendre decisions econòmiques, se li fa pagar el gruix de la crisi. Com aplicam aquí la responsabilitat?
b) Des del PSM-EN es dubte que aquesta reforma laboral acabi generant ocupació estable i de qualitat a mig i llarg termini.  De fet, es qüestiona que aquesta reforma acabi generant ocupació estable i de qualitat si no s’actua sobre el model econòmic actual. Es sap que tan important com això és l’existència, o la creació, de bones expectatives i la disponibilitat de finançament. Si no s’actua sobre això, la reforma per sí mateixa no crearà ocupació, ni fix ni temporal.
És important tornar al model de l’economia productiva i real deixant de banda l’economia financera. Les mesures previstes a la reforma laboral difícilment seran eficaces si no es corregeixen els principals problemes que provoquen un funcionament tan ineficient de l’economia neoliberal i global i del mercat de treball. No pot ser que sempre, en èpoques de crisis, ho acabin pagant els mateixos: els més dèbils i es mantinguin el “lobbys” dels més rics, el sector especulador i el sector financer.
De fet, hi continua havent un cert consens en assenyalar que el comportament negatiu de l’economia espanyola respecte a la destrucció de l’ocupació respon, tant a les diferències en l’estructura productiva, com a algunes particularitats estructurals del nostre mercat laboral i que les reformes abordades en les últimes dècades no han aconseguit eliminar o reduir de forma substancial. A més, assolir aquesta fita no es pot fer de manera aïllada i deslligada de la millora de les polítiques d’estructura, innovació i desenvolupament que han de possibilitar i potenciar sectors econòmics que mantinguin l’ocupació durant un termini de temps ampli (i en el cas de Menorca, potenciar un model productiu menys temporal i més estable). Millorar i intensificar la política d’investigació, recerca i desenvolupament ha d’anar lligat també a la millora de les polítiques formatives i educatives tot i que, com hem vist aquests dies, encara està pendent arribar a consensos amb el model educatiu i la reforma educativa.
c) Des del PSM-EN es considera que, independentment de l’èxit o el fracàs de la mateixa, no canviarà la ferma convicció que el Govern Zapatero ha fet recaure el pes de la crisi únicament sobre els treballadors i ha generat una realitat indubtable: poden suposar una important retallada de drets socials i laborals

d) Dit tot això, des del PSM-EN no es nega que sigui necessàries  algunes reformes del mercat laboral des d’una visió integral i que, en determinats moments, tots hem d’assumir sacrificis. Però en un cas com aquest, s’hauria d’abordar des del consens. Entenem que la creació d’ocupació és un objectiu molt important, però no és menys important que aquest sigui estable, a mig i llarg termini, i que generi un vertader model de progrés i desenvolupament i no únicament de creixement econòmic. I això requereix d’un consens important, a través de pactes globals estables per fer les reformes estructurals deixant de banda els interessos partidistes per posar per davant l’interès general i assolir un llibre de ruta de mínims. Això, òbviament, implica renuncies per part de tots els partits i per tots les agents econòmics ( tant poc predisposats a això) , laborals i social  per assolir aquests mínims “en pro” d’un consens durador i estable i sota la premissa que l’acord de mínims ha d’implicar mantenir i assolir un nivell d’estat del benestar prou adequat i redistributiu. Un consens, que sembla que no és possible.
Reformar el mercat laboral no es pot fer de manera aïllada sense afrontar altres reformes estructural i  imposada des de l’Estat. En aquest sentit, des del PSM preocuparia que la  reforma laboral de ZP acabés essent una involució en drets socials i no solucionés els problemes estructurals, que provoqués la creació d’un mercat de treball més inestable a la vegada que suposa un retrocés en drets socials i laborals  recordant que les “frisseres” no son bones conselleres  i considera que el president del govern espanyol ha accelerat la reforma laboral per pressions dels neoliberals de Brussel•les i sense comptar amb els suports del agents socials i polítics.
Es per això que des del PSM-EN s’esperava que la tramitació de les anomenades ‘Mesures urgents de reforma del mercat laboral’ s’acabés convertint en una autèntica reforma consensuada i evitant que esdevingui un “problema d’estat sense solució”. La pèrdua d’ocupació, en aquest moment, genera inestabilitat social i familiar i pot reduir la capacitat de les famílies, augmentar la morositat, disminuint la recaptació fiscal i augmentant les necessitats de despesa pública, les despeses defensives i socials.

f) D’altra banda, els nacionalistes també son conscients que els treballadors també tenen una responsabilitat i han d’afrontar la picaresca que en alguns casos ¬–els minoritaris– hi ha en la percepció de la prestació per desocupació i la formació en moments de desocupació i vincular-la de manera molt intensa i estreta a la participació en polítiques actives de reinserció i formació. De fet, el subsidi per desocupació ha de servir pel que el mateix nom diu i no per altres casos, i és per això que les polítiques laborals s’han d’enfocar a reduir el màxim el pas per l’assegurança de desocupació d’un treballador.

El PSM aposta per, entre tots, conscienciar i treballar per denunciar, reduir i fer visible la picaresca i assolir que l’actitud de frau al sistema de desocupació i prestació no és el normal, ni és lògic ni s’ha de mantenir.

h) Per altra banda, els representants de la patronal fan un flac favor en l’actual context econòmic. Durant molt temps, han obtingut grans beneficis del creixement econòmic basat en l’especulació i les bombolles, amb una política empresarial de serveis de baixa qualitat (amb poca inversió en innovació, poc adreçada a l’excel•lència). A més, no es de rebut que, en un moment com l’actual, donin  lliçons en boca del president de la CEOE,  un empresari que ha enfonsat vàries empreses, atestat una gran fortuna i deixat al carrer una nombre important de persones.

A més no es comparteixen les declaracions, en to amenaçador, d’alguns representants de la CEOE generant tensió i por,dient que “en una situació econòmica greu com l’actual a Espanya, la vaga general pot tenir un cost econòmic molt important en termes de treball, de producció i en termes de salaris que es deixaran de percebre”.

i) Es considera oportú que els sindicats, a més de defensar els drets, les condicions laborals i el sou dels treballadors també es preocupin per fer complir els deures dels mateixos i evitar, també, malbarataments innecessaris.

En definitiva, des del PSM-EN manifesten que l’objectiu de la reforma, sobre la necessitat de la qual no hi ha discrepàncies, hauria de ser contribuir al canvi de model productiu, i en conseqüència reduir la temporalitat, ajudar a les empreses en aquests moments de crisis a mantenir les seves plantilles i, sobretot, reduir les xifres rècord d’atur. La situació actual, però, és ben diferent i és per això, que des del PSM-EN  no s’entén que un tema tant sensible com aquest s’hagi assolit de manera unilateralment i sense recollir el màxim consens possible.

Som conscients que aquesta reforma de Zapatero no ens agrada, però molt menys ens agrada la postura i les mesures que voldrien proposar en aquest qüestió el PP. Esperem, tot i que sembla impossible, que el principal partit de l’oposició que també assumeixi la seva responsabilitats i l’herència que ha anat deixant amb els anys i amb el model econòmic que van incentivar en les seves polítiques,  i que va anar agreujant el forat del dèficit públic, el consum del territori i un creixement efímer i amb un ocupació laboral molt volàtil.

Esperem que la jornada de vaga i les manifestacions es facin sota un clima de normalitat i serenor, complint amb els serveis mínim pactats i establers i assolint les necessitats mínimes que s’han de cobrir.