Creuada de Trump contra els migrants

La dimensió de les actuacions de l’administració Trump contra els migrants no atura de créixer i amenaça fins i tot amb dividir el mateix partit republicà que veu amb preocupació com es posen en solfa algunes de les polítiques més consolidades, en el temps, dels conservadors nord-americans respecte dels règims de Cuba, Veneçuela o Nicaragua als que històricament s’ha cercat perjudicar per la via de facilitar l’accés als EUA de milers de dissidents polítics d’aquells països. L’objectiu no era altre que el de debilitar els règims d’aquells països considerats com a enemics, fomentant la fuita de cervells, i el reforç de l’oposició exterior als règims socialistes o bolivarians sense que, almenys fins ara, s’hagi aconseguit el propòsit de fer caure per pressions des de l’exterior els règims en qüestió.

El frenesí amb el qual l’administració Trump ha adoptat les primeres mesures contra la immigració i la necessitat de mostrar una gran efectivitat en les actuacions, propicia que s’actuï de manera precipitada i el temor que s’ha expandit entre la població migrant no afecta sols els guatemalencs o colombians, que ja han viscut batudes i expulsions, sinó que inclou en la totalitat dels originaris de Centreamèrica o del Sud del continent, amb la qual cosa creix el gruix dels candidats a ser foragitats del país al qual van acudir en cerca de refugi.

L'acord de la Veneçuela de Maduro amb les noves autoritats nord-americanes respecte de les facilitats pactades per deportar els veneçolans sense papers, que Maduro s’ha manifestat disposat a rebre, podria incloure quasi un 50% dels 600.000 ciutadans del país bolivarià que viuen en l’actualitat als EUA i són molts els que van fugir d’aquell país al·legant motivacions polítiques que avui tremolen davant la possibilitat de resultar-ne afectats, de tal manera que ja està aconseguint desanimar possibles nous candidats a sortir d’aquell país.

La participació personal en les batudes a una ciutat considerada un santuari dels nou vinguts com és Nova York, de la Secretaria de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha contribuït a rompre motlles, ja que ens costa imaginar en una actuació semblant als seus equivalents europeus o espanyols. En efecte, imaginar Marlaska o Margarita Robles, vestits amb equipaments para-militars, en plena batuda a un barri qualsevol de Madrid, mentre afirmen coses com “continuarem eliminant dels nostres carrers aquest tipus de fems”.

Imposar un nou sistema als EUA i crear un nou ordre mundial

Són imatges com aquesta les que ens fan reflexionar que no es tracta d’impulsar unes polítiques determinades, sinó que Trump i el seu equip han iniciat una espècie de creuada, de guerra santa per imposar un nou sistema als EUA i crear un nou ordre mundial, promocionant amb tots els mitjans al seu abast, partits i organitzacions que defensen polítiques semblants a la seva a qualsevol part del món on sigui possible.

I cal reconèixer que la capacitat d’imposar les seves polítiques, al país o a la resta del món, és considerable, i com a prova n’hi ha prou amb observar com, davant l’intent de resistència d’algun mandatari als seus plans de deportació massiva, les pressions de tota mena es tornen impossibles d’aguantar, com s’ha vist en el cas dels intents del president de Colombià. La negativa de Petro a autoritzar l’arribada d’avions nord-americans amb centenars de compatriotes emmanillats, com si fossin criminals, s’ha transformat davant la imatge de dotzenes de colombians patint la humiliació de veure’s tractats com a presoners sense drets i ha optat per enviar els seus propis avions per facilitar que si retornen, ho facin com a persones, amb la dignitat de la qual Trump els volia desposseir.

Entre 1000 i 1500 migrants poden ser detinguts cada dia als EUA, segons calculen fonts d’associacions humanitàries, i davant la impossibilitat de retornar una quantitat així de persones, al president nord-americà se li ha ocorregut la brillant idea d’habilitar una presó monstruosa, un camp de concentració de la vergonya, a Guantánamo, una base nord-americana il·legal a l’illa de Cuba. Famosa per haver albergat una presó en la qual s’ha torturat i maltractat a presos de l’anomenat jihadisme islàmic, sense drets, sense judicis, sense advocats. 

I el món callarà davant tots aquests desastres? Uns desastres que, recordem-ho, sols han començat. 

Ramon Orfila i Pons