Del cas Gürtel al cas Kitchen passant pel cas Bárcenas

No es pot entendre la gravetat de l’anomenada operació Kitchen sense remuntar-se a la primera sentència del cas Gürtel, i dic primera perquè fa ben poc, l’octubre de l’any passat, finalitzava a l’Audiència Nacional una de les 13 causes en les quals es va dividir la macrocausa del cas, que va causar un vertader terra-trèmol en el Partit Popular i que, de fet, va ser la causa de la moció de censura contra Mariano Rajoy presentada per Pedro Sánchez el 2018.

El cas Gürtel va demostrar l’existència d’una trama delictiva aixecada al voltant del Partit Popular per propiciar diferents delictes que el Tribunal Suprem detalla en la seva sentència:

... "En una sentencia de 1.843 folios, dictada por unanimidad, y de la que ha sido ponente el magistrado Juan Ramón Berdugo: el Supremo confirma la comisión en esta causa de delitos de cohecho (activo y pasivo), falsedad en documento mercantil, malversación de caudales públicos, prevaricación, asociación ilícita, fraude a la administración pública, blanqueo de capitales, delitos contra la hacienda pública, tráfico de influencias, apropiación indebida, o exacciones ilegales."

El fet que, igualment, el tribunal hagi considerat provat l’aprofitament a "títol lucratiu" del PP en aquesta causa, va dinamitar el govern Rajoy, donant per demostrat el finançament il·legal del partit, si bé no va arribar a entrar en les responsabilitats directes del president i d’alguns dels seus col·laboradors més directes, com Cospedal, per molt que fos poc creïble que en un partit tan piramidal els màxims dirigents no fossin coneixedors de la trama delictiva muntada per finançar en partit i “untar” de manera convenient alguns dels personatges més influents d’aquest.

Entre els condemnats s’hi trobava l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, la relació del qual amb el seu partit va evolucionar des del punt de ser considerat la clau de la comptabilitat del PP i home d’absoluta confiança de la direcció política, començant per Rajoy i continuant per la secretària general, Maria Dolores Cospedal, a convertir-se en l’enemic públic número u, amb episodis que anaven del ridícul i inoportú missatge del president al seu extresorer i senador, amb aquell text, "Luis, se fuerte", que va recórrer el món, sent objecte de mems i acudits fàcils, fins a l’encara més ridícula i poc creïble declaració de Cospedal justificant el distanciament i la ruptura del partit amb el seu responsable de finances, amb aquell "se hizo una simulación ... una indemnización en diferido" que encara faria riure el món, si no fos perquè amagava un conflicte intern en el PP que acabaria en una greu operació d’espionatge suposadament ordenada des de la cúpula del partit i orquestrada per la cúpula del Ministeri d’Interior, que no va dubtar a l’hora d’utilitzar l’estructura policial al més alt nivell, en un intent de fer desaparèixer una part dels tristament famosos “papers de Bárcenas” que podrien imputar diferents responsabilitats a la direcció popular.

Els episodis de la guerra entre Bárcenas i els dirigents del seu expartit, i de manera especial els intents per descobrir i neutralitzar les possibles proves documentals de la participació d’aquells en la trama Gürtel van estar tenyits també d’un "tufillo" que anava des de la demostració de l’existència de pràctiques mafioses, fins al disseny d’alguns episodis més propis de les vinyetes de l’humorista Francisco Ibáñez, "Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio", que d’una "trama" dirigida i executada per la cúpula policial.

I és ben cert que actuacions com la contractació del mateix xofer de Bárcenas, pagat amb doblers dels anomenats "fons reservats", convertit en espia infiltrat de l’extresorer, com l’esperpèntic assalt d’un sicari, suposadament contractat pels alts comandaments policials, actuant vestit com si fos un capellà, al domicili de Bárcenas, farien empegueir al més endurit dels delinqüents, fent que molts ciutadans es demanin en quines mans ens trobam sí des de la cúpula policial, són capaços de dissenyar nyaps d’aquest nivell.

El fet, tanmateix, és que ens trobam davant d’un dels episodis més greus de la corrupció política dels darrers anys, que és capaç d’arrossegar els màxims responsables policials en l’intent de fer desaparèixer proves que podrien imputar greus delictes als mateixos polítics que organitzen l’operació i que s’hauran necessitat tretze anys per obrir el judici per uns actes que es van cometre fa tanta estona. Amb circumstàncies que criden l’atenció, com és el fet que, justament, s’hagi fet coincidir aquest judici, en el temps, amb l’anomenat "cas mascaretes", que imputa delictes de corrupció contra alts càrrecs del PSOE, o que s’hagi marcat una línia de protecció que, per ara, deixa fora de qualsevol imputació a Dolores de Cospedal o a M. Rajoy, qüestions que anirem comentant al llarg d’aquest judici, que promet ser de gran interès.

Ramon Orfila i Pons