Del nou sistema de finançament: “una estafa per a Menorca”

Dels 32,5 milions d’euros d’un nou fons per al finançament dels consells, Menorca rebrà 150.000 euros. El 88% se l’emporta el Consell de Mallorca.

El PSM Més per Menorca presenta una esmena a la totalitat i 34 esmenes parcials al projecte de Llei del sistema de finançament definitiu dels consells insulars.

Per als menorquinistes el projecte de llei que està en tramitació parlamentària és més propi de l’Estatut d’Autonomia de 1983 que no de la revisió del 2007. L’Estatut vigent -del 2007- atorga un protagonisme i una rellevància als consells insulars, com institucions de la CAIB i governs a cada una de les illes, que el text proposat pel Govern com a llei de finançament dels consells no ha tingut en compte. No es dóna compliment, per exemple, als principis d’autonomia financera i de corresponsabilitat fiscal. Ni es garanteix un nivell de prestació i qualitat dels serveis igual per a totes les Illes.

Per al PSM Més per Menorca la corresponsabilitat fiscal suposa assumir la majoria d’edat dels consells, i participar tant en la despesa de recursos com en la recaptació. I sobre tot, la corresponsabilitat fiscal permetria evitar o reduir els efectes de la manca de liquiditat de les institucions insulars, dependents avui en més del 80% de les aportacions en forma de subvenció del Govern de la CAIB.

Nel Martí critica també el tracte que fa la llei dels consells alhora de rebre recursos. “Cobren primer del Govern les empreses públiques que els consells”. Si els consells són comunitat autònoma, com diu l’Estatut, els recursos i l’accés a aquests recursos de la CAIB s’han de fer d’una altra manera. En aquest sentit, els menorquinistes presenten una esmena perquè el crèdit disponible dels consells no depengui d’una transferència ordinària del Govern, sinó perquè s’aprovi directament en la llei de pressupost de la CAIB.

Quant a la garantia de mateixos serveis a totes les Illes la realitat, per al PSM Més per Menorca, és molt diferent. No es garanteix un nivell de prestació i qualitat dels serveis igual per a totes les Illes Així, per exemple, es manté un doble sistema de finançament per a Mallorca, a través de l’actual llei (per a les competències assumides pel Consell de Mallorca) i a través de la gestió directa del Govern (en el cas de les competències pròpies del Consell de Mallorca, que aquest no ha assumit). Aquest doble finançament i aquesta duplicitat executiva a Mallorca fa que, per exemple, la despesa per capita en transport terrestre sigui de 6,4 euros per passatger a Mallorca, i 0’2 euros per passatger a Menorca. Açò fa que a Mallorca ni la gestió del tren, ni el metro de Palma, ni el transport públic per carretera, depenguin del sistema de finançament dels consells, i es gestionin amb criteris i pressupost de Govern autonòmic.

Finalment, entre d’altres qüestions, una part important de les esmenes van a corregir les deficiències de l’any base 2012. Agafar el 2012, amb un finançament retallat, congelat i sense tenir en compte les bestretes, és una estafa. L’Estatut i la Llei de Consells Insulars afirmen que els consells no podran veure reduïdes les aportacions en el canvi de sistema de finançament dels consells, i en canvi Menorca rebrà quasi tres milions menys. La trampa està en que el Govern, per a comparar els anys 2012 i 2014, no aplica les bestretes al 2012 (quan van ser aportacions previstes i aprovades en el pressupost de la CAIB, fet pel PP),i sí que aplica les bestretes -ara en forma de Fons de Convergència- al 2014. Açò és trampa!

“Si algú hi perd, amb aquest nou sistema de finançament dels consells, aquest és Menorca”, diu Nel Martí. Menorca rebrà menys recursos que el 2012, però sobretot hi perd en el futur perquè les millores en el finançament no es fan sobre el mínim de l’any 2012, sinó sobre el recalcul del que rebien el 2012. Dit d’una altra manera, sense el Fons de Convergència i sense la Garantia de Mínims, Menorca rebria 3.340.000 euros menys. I les millores no es fan sobre la Garantia de Mínims (25.607.000) sinó sobre els 22.356.000 euros resultat del recalcul.

Dit encara d’una altra manera, dels 32.500.000 milions d’euros del nou Fons de Convergència (antigues bestretes) el 88% (més de 28 milions) se’ls emporta el Consell de Mallorca. A Menorca, del Fons de Convergència, només li corresponen 150.000 euros, el 0,46%, ni el 0.5%.

Per tot l’esmentat, el PSM Més per Menorca planteja que aquesta llei sigui transitòria, provisional, mentre es tramita una llei de consens, que no perjudiqui Menorca, i que acabi amb la duplicitat de governs de Mallorca que distorsiona un finançament just i equilibrat entre totes les illes.