Seria ben senzill reproduir una de les moltes definicions que se n’han fet del concepte cultura, però no és la meva intenció obrir cap mena de debat intel·lectual. Al contrari, només pretenc fer una reflexió en veu alta sobre un fet molt concret: la mancança d’infraestructures culturals a Alaior i el que això suposa.
En aquests moments a la tercera població de l’illa només hi ha un sol lloc on celebrar qualsevol acte cultural. Més enllà de la diversitat d’actes possibles, si es demana on fer-los la resposta sempre és la mateixa: l’església de Sant Diego. Un espai meravellós però sovint inadequat per algunes manifestacions culturals. No és el mateix una conferència que un concert de música, no necessita el mateix tipus d’espai la presentació d’un llibre que un debat sobre un tema d’interès.
Si, a més, a això hi afegim que sovint el govern municipal té reservada la seva utilització per mor d’activitats organitzades des de la institució, llavors ens trobem amb la perfecta confluència de factors que aboquen a la desertització cultural.
No sé si aquesta situació desoladora és políticament intencionada o fruit de la deixadesa del govern municipal del Partit Popular, allò que sí sé és que no és inevitable. N’hi ha prou en fer una ullada als altres pobles de la nostra illa. Tots sense excepció compten amb més infraestructures culturals que dinamitzen i donen vida.
Perquè aquest és un altre punt de la qüestió. La cultura o és dinàmica o no és. El Partit Popular ha optat per una política cultural, o millor dit una escenificació cultural, basada en un arcaic concepte del que és un museu o exposició permanent. Des de ja fa molts anys els museus d’arreu del món han evolucionat i s’han adonat que han de ser també focus de dinamització i difusió. Així han posar en marxa gabinets pedagògics, cicles de conferències, jornades de divulgació, eines interactives, etc .
Mentre tant el govern popular d’Alaior es mantén en el concepte absolutament desfasat de ‘passin, mirin i adéu”. És a dir una visó fossilitzada de la cultura que aporta ben poc al nostre poble.
A Alaior la mancança d’infraestructures culturals provoca que els seus ciutadans i ciutadanes hagin de traslladar-se sovint a altres pobles per assistir i/o participar en actes vius i atractius. Les conseqüències són òbvies. Les poblacions amb més vida cultural reben més gent i així generen més activitat econòmica i social.
És a dir que la política del Partit Popular no només ofega les iniciatives culturals sinó que perjudica l’economia del nostre poble. Vertaderament no sé com s’ho fan, però han quadrat el cercle. De seguir així acabaran convertint tot Alaior amb un museu d’etnologia. Interessant, però mort.
Hem de canviar les coses, cal promoure l’associacionisme cultural i de tota mena, hem d’aconseguir espais abastament, hem de fer reviure el poble. En definitiva hem de trencar les polítiques de desert cultural i cultura fòssil del Partit Popular. Ens hi juguem el futur.