“Dones contra la teocràcia”

La mort a una comissaria de la jove kurd-iraniana Masha Amini, poc després de ser detinguda per la Policia de la Moral per no dur el vel que li tapava el cap de manera correcta, ha encès la còlera de les dones iranianes que, des de que va saltar la noticia s'han mobilitzat de manera constant i creixent, desafiant el règim dels ayatolahs.

Més de 90 morts, víctimes de la brutal repressió, son la demostració certa de la intensitat de les protestes que omplen els carrers d'Iran des del 13 de setembre, data de la detenció de Masha.

Segons denuncien, la jove de 22 anys, a la que acompanyava el seu germà, portava  el vel de manera que se li podien veure els  cabells i va ser amonestada per la policia encarregada pel Règim de vetllar per la moral i bones costums, que va acabar detenint-la per transportar-la fins una comissaria mentre era durament apallissada, de tal manera que va acabar morint mentre estava detinguda.

No es la primera vegada que es produeixen protestes multitudinàries contra el règim teocràtic que no ha deixat de reprimir amb una duresa extrema qualsevol tipus de contestació. De fet, el 2018, l'advocada Nasrin Sotoudeh va ser detinguda jutjada i condemnada per rebel·lia. La desproporcionada condemna a 38 anys de presó i a rebre  148 fuetades, per haver defensat a dones detingudes pel fet de no dur el vel va ser durament rebutjada pel món sencer i ja va provocar manifestacions als carrers de l’Iran i de tot el món. Però ara, la participació de molts homes en les protestes, mostra una indubtable escalada en el malestar de mils i mils de ciutadans embafats de patir les arbitrarietats d'un sistema que vulnera de manera explícita els drets humans i de manera molt especial els drets de les dones.

I com més amples han estat les protestes, més dura s'ha mostrat la repressió policial, causant centenars de ferits i un centenar de morts, que algunes fonts pugen fins a 133, mostrant fins quin punt està disposat el Sistema a esclafar, sense contemplacions,  qualsevol tipus de dissidència. De fet s'han filtrat documents de l'alt comandament de l'exercit ordenant a la policia  ser “inmisericòrdes” a l'hora de reprimir les protestes.

L'informe que, cada any, presenta Amnistia Internacional, denunciava enguany un cúmul de violacions tan gran que es podria afirmar que situa l’Iran entre els països i règims més cruels de la historia recent. Reproduiré un petit fragment d'aquest informe que retrata una situació tan insuportable que justifica la desesperació de la gent que està sortint al carrer a jugar-se la vida en les manifestacions que recorren tots els racons del país. Diu així el preàmbul de l'esmentat informe:

“Milers de persones van ser interrogades, enjudiciades injustament o sotmeses a detenció arbitrària sols per exercir pacíficament els drets humans, i cents van continuar a la presó injustament.

Les forces de seguretat van fer us il·legítim de mitjans letals i de perdigons per sufocar protestes. Les dones, les persones LGBTI i les minories ètniques i religioses sofreixen violència i discriminació arrelada.

S'han donat, aquest any, novetats legislatives que van vulnerar encara més els drets sexuals i reproductius, el dret a la llibertat de religió o de creences i l'accés a internet (de fet, devant les protestes la primera mesura del govern ha estat la de suspendre l'accés a les  xarxes ). S'ha continuat perpetrant la tortura i altres maltractaments de manera generalitzada i sistemàtica, inclosa la negació d'atenció mèdica adequada a persones sota custòdia.

Les autoritats no van garantir l'accés oportú i equitatiu a la vacuna contra el COVID-19.

Es van imposar càstigs judicials com és la flagel·lació, amputació i ceguera. La pena de mort es va aplicar de manera ampla i es va utilitzar com arma de repressió. Es van dur a terme execucions després de judicis injusts.... “

El fet que Masha Amini fos Kurda ha propiciat que sigui aquesta minoria ètnica la que s'ha rebel·lat amb més força i la que més durament ha patit la repressió, però de la situació dels kurds a Iran en parlarem a un proper article.

Mentre, la necessitat imperiosa de les dones i els homes iranians que es juguen la vida dia a dia amb les seves protestes contra uns governants que s'autoconsideren intèrprets de la voluntat divina, exigeix un exercici especialment intens de solidaritat internacional, conscients que sols el clam indignat de milions de persones de tot el món devant els desastres que continuen succeint a l'Iran, podrà generar les condicions necessàries per acabar amb aquest estat de coses.