El cinisme d'unes declaracions

En unes declaracions que representen el no va més del cinisme, el secretari d'Estat dels EUA ha afirmat ara que ja "són massa els palestins morts pels bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza", una afirmació com a mínim sorprenent si tenim en compte que, des del principi d'aquesta crisi els Estats Units han donat un suport incondicional a les brutalitats de Netanyahu, que constitueixen un crim contra la humanitat pel caràcter indiscriminat dels atacs que ja han causat 11.000 morts, dels quals més del 50% són menors.

Com ho fa per mesurar Blinken la suficiència o no de tanta mort?

Cinc mil fillets assassinats fins fa tres dies per les bombes que els Estats Units proporcionen a Israel no eren prou i ara ho són perquè la xifra ha pujat un poc més?

Quan l'Organització Mundial per a la Salut afirma que cada deu minuts mor assassinat un fillet a Gaza podem pensar que la xifra ha commogut la consciència del Govern dels EUA i ha arribat el moment de demanar "contenció" a Israel?

Netanyahu i els seus aliats ultradretans no han amagat des del primer dia que pretenien utilitzar qualsevol mètode per atacar els interessos de Hamas, encara que això pogués implicar la mort de milers i milers d'innocents i els EUA han callat com a morts. Del principi d'aquesta guerra d'extermini el govern d'Israel ha afirmat per boca d'algun ministre que els palestins eren per ells poc més que animals i que com a tals seríem tractats, i els EUA no s'han molestat en condemnar-ho. En el primer moment el Govern d'Israel, per boca d'algun ministre s'han atrevit a dir que podrien usar una bomba atòmica per atacar els palestins indefensos de Gaza, i els EUA i els seus aliats han fet com qui no ho sent.

Des del principi d'aquest conflicte algun ministre de Netayhau han dit, sense immutar-se, que la imatge de destrucció de Gaza era un vertader regal pels seus ulls, i ni Biden ni Blink s'han sentit concernits, ni els ha duit a replantejar-se el seu suport incondicional al govern del qual aquests ministres formen part. Fa molta estona que els dirigents dels principals estats del món occidental han perdut el nord i la vergonya quan s'han estimat més donar un suport absolut al govern més radicalment racista de la història d'Israel, saben perfectament tant Blinken com el president Biden que sense el seu aval que els ha duit fins i tot a desplaçar una part de la flota de guerra nord-americana a la zona del conflicte, Israel no s’hauria atrevit a tant.

Sap perfectament Biden que sense el veto dels EUA el Consell de Seguretat de l’ONU hauria aprovat una condemna de l'agressió més gran contra un poble indefens de les darreres dècades. Però Biden i Blink han preferit callar fins ara, quan està clar que Israel i la seva agressió criminal han perdut la batalla de l'opinió pública mundial i quan els manifestants en contra del genocidi, que Netayahu està perpetrant contra el poble de Palestina a Gaza, són cada vegada més nombrosos a tot el món, com ho demostren les imatges de les multitudinàries manifestacions celebrades aquests dies a Londres o a París. És ara, quan dirigents com Macron, comencen a canviar el seu discurs que fins ara era també el d'un suport sense condicions a Israel, i ara el canvien demanant un alto el foc i comencen a posar en solfa les agressions de l'exèrcit israelià contra els civils de Gaza, per por de perdre el suport dels francesos que, a pesar de les prohibicions inicials, es manifesten cada dia a cadascuna de les ciutats de França contra el que consideren un genocidi, quan el govern dels EUA s'adona que pot quedar tot sol en el suport a les actuacions criminals que han causat ja 11.000 morts innocents.

Biden i el seu secretari d'Estat es comencen a adonar que perdent aquesta batalla de l'opinió pública s'exposen a perdre el suport dels seus propis electors i és això el que els preocupa i els ocupa. Comencen a percebre que la imatge del president dels EUA és la d'un dirigent incapaç de liderar el món occidental i que el seu suport sense condicions a un dirigent com Netanyahu al que alguns països com són Algèria o Colòmbia pensen denunciar per crims de guerra al Tribunal Penal Internacional pot embrutar, com ja ho està fent, la seva pròpia imatge i ho intenten arreglar amb frases buides, en un intent de rentar-se les mans per por que la ciutadania que els ha de votar d’aquí a pocs mesos s'adoni que estan brutes de sang, de la sang que ells han contribuït a vessar amb cada una de les bombes i armes que han proporcionat a un Netanyahu embogit que galopa sense control cap a un desastre històric.

Saben perfectament tant Biden com Blinken que els EUA i Europa poden obligar Israel a aturar d'una vegada per totes la massacre que estan causant, i es destorben a fer-ho sense calibrar que cada dia que passa són més els fillets destrossats per la metralla, que creixen també el nombre de treballadors humanitaris de l’ONU morts a Gaza, i ja són més de 100, saben que a cada nova mort d'un fillet gazatià per les bombes americanes llençades per l'exercit d'Israel, converteixen als pares i germans d'aquests fillets assassinats en futurs partidaris dels grups que voldran lluitar, com sigui, contra els que han acabat amb els que eren carn de la seva carn, sang de la seva sang, saben, en suma, que el conflicte que ells contribueixen a engrandir es retroalimenta i pot adquirir dimensions aterridores pel món, si no s'atura de manera immediata.

I sols se'ls ocorre dir que "ara, potser ara, ja n'hi ha prou" sense fer res per acabar-ho d'una vegada per totes. La hipocresia i el cinisme de les declaracions polítiques dels dirigents nord-americans es veuen desemmascarades per la realitat, i un dia, esper que més prest que tard, se’ls ha de demanar responsabilitats per la seva complicitat amb el desastre que té el món horroritzat.

Ramon Orfila i Pons