El Govern converteix el cap del servei del TIL en una plaça per triar a dit, sense el requisit de català i anglès

“L’actuació de la Conselleria d’Educació en relació al projecte integral de llengües ha esdevingut un projecte integrista contra el català. Val més dir-ho clar perquè ningú es confongui. Integrista, sí. Això és: doctrinari, tancat i contrari a la pluralitat. I, inqüestionablement, anti llengua catalana, com element d’identitat i de cohesió de les Illes Balears. Espanyolisme destructiu i fanàtic.” (Nel Martí)

Aquesta és la valoració que en fa el diputat del PSM Més per Menorca (Grup parlamentari MÉS) Nel Martí de tot el procés de definició i implantació del TIL que s’ha resolt, per ara, amb la suspensió de tres directors dels instituts de Maó i quatre resolucions obligant als instituts de Maó i Ferreries a aplicar el projecte lingüístic del Govern, front de la voluntat legítima dels consells escolars i per tant de les respectives comunitats educatives.

“Cada passa del TIL és una passa carregada d’autoritarisme, de manca de rigor i d’irresponsabilitat vers l’educació”. La darrera actuació que valora el PSM Més per Menorca (del Grup parlamentari MÉS) és la modificació de la Relació de Llocs de Treball en la qual la plaça de Cap del Servei de Tractament Integrat de Llengües passa de ser una plaça d’accés per concurs a ser una plaça de lliure designació, o sia d’elecció política entre els funcionaris de l’administració. Aquesta plaça que serà l’encarregada de vetllar per tot el procés d’implantació del TIL no té requisits lingüístics visibles, és a dir no es demana cap nivell de coneixement de català ni de coneixement d’anglès. El castellà no consta però, com tothom sap molt bé, el castellà “es suposa” i ve regit per l’obligació constitucional de conèixer-la.

“Quin sentit té que qui ha de dirigir, gestionar i vetllat per un projecte integrat de llengües, de tres llengües, només n’hagi de conèixer una? És una mostra més de quin és l’únic objectiu del TIL: arraconar el català, perquè ningú, absolutament ningú, amb un poc de seny pot dubtar de la necessitat de què els nostres alumnes acabin l’ensenyament amb un coneixement suficient de català, castellà i anglès. Però aquest objectiu necessari ha de ser possible i coherent amb la necessitat de fer del català una llengua útil, necessària i preeminent”, expressa el diputat menorquinista.

Per al PSM Més per Menorca, és evident que actuacions com aquestes -nomenar un cap polític sense coneixement de llengües- posen en evidència que estem davant un projecte sectari de partit, i no davant un projecte educatiu assumit i legitimat per la comunitat educativa.

S’adjunta el BOIB on es publica la modificació de la RLLT, pàg 38519; i també els codis d’interpretació de les RLLT per si pot ser del seu interès.