"El que pueda hacer, que haga"

La data del 20N cada any ha generat molta controvèrsia entre la població espanyola, nostàlgia entre aquells que encara enyoren la duríssima dictadura de l’assassí general Franco (esper que cada cop siguin menys) i aquells que la van patir i alhora van lluitar per aconseguir un règim democràtic i de ple dret. El 20 N d'aquest 2025 ha sigut de traca, valorant casualitats a part, el fet que la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa del fiscal general de l’Estat s’hagi fet pública en una data com aquesta és, si més no, significatiu. Els jutges togats d’aquest tribunal han acatat les ordres i han actuat en conseqüència. Ja ho va dir l’expresident Aznar: “el que pueda hacer, que haga”. Sembla que tot val per atacar i deteriorar l’actual democràcia.

El dany infligit a aquest tribunal i a la justícia en general es veurà severament tocat per la manca de credibilitat i escepticisme cap a aquells que ostenten el poder judicial i que, suposadament, funciona de manera independent i allunyat de postulats i influències polítiques. 

Un dels millors professors de qui vaig gaudir a la facultat d’història sempre ens explicava que la Transició espanyola en cap cas havia sigut modèlica i que molt menys es podia parlar d’una transició cap a la democràcia, ell parlava d’una “transacció” econòmica. Avui he entès una mica millor el que ens volia transmetre aquell veterà professor universitari. Avui m'ha quedat meridianament clar que encara conviuen entre nosaltres llinatges/clans que es van enriquir i formar durant la dictadura es mantenen encara intocables: la família Entrecanales -propietària de la multinacional Acciona-, la família Botin del Banc Santander o figures com Rodolfo Martín Villa, falangista i exgovernador civil de Barcelona campen sense cap mena de mirament o pudor. Avui m’ha quedat clar que aquests poden fer i desfer sense gaire temor que la justícia pugui actuar en contra dels seus interessos. Dins aquest clan o grup familiar segurament també hi podem incloure els Díaz Ayuso, s’ha demostrat que, almenys la presidenta de la Comunitat de Madrid, i que carrega amb aquests llinatges, és intocable. 

Ho han aconseguit, independentment de la contundència de les proves que hi pugui haver en contra del fiscal general de l’Estat, la rància dreta espanyola ha aconseguit assenyalar i sentenciar a una figura clau del sistema judicial espanyol i tot per exculpar o netejar la imatge del defraudador confés que és la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Curiosament, dia 21 de novembre de fa vuitanta-nou anys va morir l’anarquista Buenaventura Durruti, avui i més que mai són vigents les seves paraules: al feixisme no se’l discuteix, se’l combat.

El que pugui fer, que faci.

Damià Moll Cardona