ELECCIONS ALS EUA I ASSASSINATS MASSIUS: QUI ES POT CREURE ENCARA LES PROPOSTES DE BLINKEN?

Inútils, o pitjor encara còmplices dels assassinats, no se m'ocorren altres qualificatius a l'acció del govern dels EUA davant la massacre que està impulsant Netanyahu primer a Gaza, després a Cisjordània, i ara al sud del Líban..., i després...

El ridícul que ha fet Blinken, i amb  ell el govern que representa,  els darrers mesos, és antològic, viatjant de manera constant a la zona del conflicte suposadament per aconseguir l'objectiu d'un alto el foc i evitar una escalada bèl·lica, anunciant fins i tot cada vegada la proximitat d'un acord entre Israel i Hamas per, immediatament, ser desmentit per unes noves provocacions del govern més radical i violent de la història d’Israel. Sense que això provoqui cap reacció del govern dels EUA.

L’anunci per boca del mateix Biden d’un pla de pau que, segons ell mateix,  presentava en  nom d’un Netanyahu que, al cap de poques hores negava la seva autoria i rebutjava el seu contingut, va representar el moment més patètic d’un president dels EUA humiliat i ridiculitzat pel seu principal aliat.

Ara Netanyahu ha assassinat o mal ferit centenars de persones al sud del Líban, fent explotar aparells telefònics que han mort desenes de milicians de Hezbollah, però també població civil que no té defensa possible davant aquests atacs, després bombardejat sense límits Beirut… i els EUA sols s'atreveixen a demanar als atacats que no responguin, per impedir que es continuï escalant el conflicte que amenaça encendre tot l'Orient Mitjà.

Però és ben hora de llevar caretes i dir ben clar que el govern de Biden als EUA és còmplice i col·laborador necessari de tanta destrucció, de tanta mort i recordar que una bona part de les armes que Netanyahu utilitza contra fillets i filletes i ancians i dones embarassades, que les bombes que l'exercit d'Israel llança cada dia sobre hospitals, mesquites, escoles i centres humanitaris gestionats per l’ONU, són nord-americanes, i que mentre Blinken es prepara per fer un nou viatge a la zona per demanar calma i contenció a tothom excepte a Israel, Netanyahu fa noves passes per estendre el conflicte al Líban, jugant amb foc a prop del polvorí que és  l'Orient Mitjà sabent d’antuvi que, faci el que faci, sempre podrà comptar amb el suport dels Estats Units i de les bombes nord-americanes.

El govern, falcó d'Israel vol provocar una guerra oberta amb els països del seu voltant i arribar a un gran enfrontament amb l’Iran, ho intenta de manera constant  i fa burla, cada dia, de les proclames cíniques de Biden i Blinken que han perdut l'autoritat i la credibilitat  davant el món i davant una bona part del seu propi poble que dubta si donar-los el seu vot a les pròximes eleccions, i cada dia són assenyalats per més gent com els vertaders culpables de tanta mort.

S'ha de dir ben clar, la mà que engronxa el bressol d'aquest conflicte és la dels dirigents nord-americans que, si volguessin, simplement tallant el subministrament d'armes a Israel, podrien acabar la guerra i la destrucció en qüestió de dies. Però no ho faran.

Netanyahu està destruint fins i tot allò que els seus principals aliats van aixecar en l’àmbit diplomàtic, els acords Abraham, pels que els EUA donaven cobertura i suport diplomàtic internacional als Estats àrabs disposats a establir relacions diplomàtiques amb Israel, amb l’objectiu de rompre l’aïllament de l’estat jueu. Així ho ha aconseguit amb Aràbia Saudí o amb el Marroc, a canvi en el darrer cas de reconèixer la marroquinitat del Sàhara Occidental. Ara, Mohammed bin Salman, el príncep i home fort de la monarquia a l’Aràbia Saudita, pressionat per l’opinió pública de tot el món àrab, acaba d’afirmar que no obriran relacions diplomàtiques amb Israel fins que es creï l’Estat Palestí, enterrant així els Acords d’Abraham i deixant els altres països concernits per aquests acords, entre ells el Marroc, en un fora de joc evident.

Res de tot això sembla importar-li al primer ministre d’Israel conscient que, cada vegada més contestat als carrers del seu país, i amb diferents procediments penals oberts contra ell per la justícia israeliana, just acabi la guerra, està destinat a perdre el poder, ja que això comportarà el seu immediat processament per corrupció, i per evitar-ho no dubtarà a perllongar un conflicte que també va dessagnar el seu propi poble.

Segons conta Francisca Bosch, les  darreres paraules d’Aurora Picornell abans de ser assassinada varen ser: “Podeu matar homes, dones, nins com el meu que encara no ha nat. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”. Idò podem aplicar-les a Netanyahu i la seva desgavellada obsessió amb l’objectiu d’eliminar qualsevol rastre del poble de Palestina i de les seves organitzacions, un objectiu condemnat a fracassar, com ja ha fracassat a Gaza on els seus objectius estratègics, acabar amb Hamas i recuperar els ostatges han resultat inabastables, això sí, assassinant pel camí a més de 41.000 civils desarmats i innocents.

Ramon Orfila i Pons