Els genets de l'apocalipsi cavalquen a Gaza

Els cavalls roig, negre i gris, que a l’Apocalipsi representen la imatge de la guerra, la fam i la malaltia i la mort, cavalquen lliurement a la franja de Gaza, a Palestina i semblaria que resulten inaturables atesa l’actitud obsessionada de Netanyahu que persisteix en l’objectiu d’eliminar una bona part del poble de Palestina, i de la incapacitat demostrada del concert de les nacions, de fer front a la massacre que ha causat ja més de 32.000 morts i una destrucció que encara creix dia a dia.

La notícia, de fa poques hores, que assenyala la voluntat manifestada pel Govern de Netanyahu, de prohibir i impedir l’entrada d’ajut humanitari per la via terrestre al nord de Gaza, representaria una nova escalada del terror que els sionistes volen continuar implantant a la zona, i segons ha alertat l’agència de les Nacions Unides d’ajuda al poble de Palestina, representaria la mort de milers de persones civils per malalties i fam i la desesperació de la població sencera que es veu obligada a conviure amb les imatges de fillets i filletes, ancians i dones embarassades, morint ja no sols per les bombes que els israelians els llancen dia a dia, sinó també per les malalties i la fam.

Contradiu aquesta informació la notícia que des dels EUA, el principal aliat i sostenidor de l’Estat d’Israel, han divulgat fa unes setmanes anunciant la construcció d’uns molls de descàrrega a les platges de Gaza que podria permetre desembarcar els subministraments necessaris, aliments, material sanitari i medicaments, per pal·liar la dramàtica situació que es viu a la zona. Ja en el seu moment vam comentar que tenia molt poc sentit parlar d’obrir nous passos que permetin entrar uns subministraments que perfectament podrien ser vehiculats a través dels passos terrestres existents a la frontera egípcia, i que res podia fer  pensar que Israel permetria entrar per mar allò que no permetia entrar per terra, la qual cosa ens feia pensar que l’anunci  sols es tractava d’una cortina de fum d’Israel i els seus aliats destinada a guanyar temps, tenint en compte que les infraestructures necessàries per fer funcionar els molls que volien construir necessitarien un mínim de 60 dies per implementar-se.

Ara, si es confirma la decisió de Nertanyahu, es donaria una passa més en el genocidi que Israel està perpetrant contra els palestins, als que volen obligar a desplaçar-se cap a altres zones que res tenen a veure amb Palestina, en una nova versió de la Nabka que fa 75 anys va fer fora de les seves terres a milers i milers de palestins.

S’han confirmat en aquest sentit les gestions que està fent el govern d’Israel amb països d’Àfrica Oriental, que podrien estar disposts, a canvi de sucoses quantitats de diners,  a rebre els cents de mils de palestins que desallotjarien no sols de la franja de Gaza sinó també algunes zones de Cisjordània on la pressió dels colons jueus encoratjats pel govern de Netanyahu, que està creant un clima de terror, fa la vida impossible als palestins que es veuen progressivament empesos a desplaçar-se cap altres zones.

Mentrestant, el ministre de Defensa d’Israel es desplaça aquests dies als Estats Units, on plantejarà al seu homòleg nord-americà, la necessitat de rebre armaments més i més sofisticats, així com les tones de bombes que l’exèrcit israelià llança diàriament contra la població de la zona més densament poblada del món, en la que més de dos milions de palestins viuen entre la destrucció de les ciutats, posant amb una especial cura en la demolició  de mesquites, escoles i hospitals, que  acullen mils de refugiats que, segons Israel, podrien tenir simpaties per Hamás. Com si no fossin ells, l’exercit i l’administració d’Israel els inductors del creixement de les simpaties dels palestins cap al moviment Hamás que representen l’única defensa davant els intents d’acabar amb la seva existència com a poble.

I el món occidental, que al principi del conflicte defensava per damunt de tot el dret d’Israel a defensar-se, horroritzat davant de tanta mort i tanta crueltat com la que ens ofereixen dia rere dia les imatges dels telenotícies , incrementen ara les peticions a Israel en favor d’aturar aquesta guerra d’extermini, i de les peticions en veu baixa estan passant a exigir-ho cada vegada en veu més alta … més alta com més alta és la sensibilització d’una bona part de la ciutadania que es nega a mantenir-se impassible i inactiva mentre davant els seus ulls s’assassinen a mils i mils de civils, especialment els més febles: fillets i ancians.

Tot això mentre els organismes internacionals com és el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, ofereixen a uns espectadors cada dia més decebuts i fastiguejats uns cada vegada més penosos espectacles que mostren l’incapacitat de l’organisme a l’hora d’implementar polítiques actives i efectives per aturar una guerra que ja no convé ni convenç ningú, llevat del mateix Netanyahu que confon deliberadament els interessos d’Israel i la seva població amb els seus interessos personals, convençut com està que la seva durada al front del Govern tindrà la durada exacta del conflicte bèl·lic, i que cada dia són més dins el mateix estat d’Israel, els que exigeixen la seva dimissió.

L'aprovació, després de diferents intents, per part del Consell de Seguretat de l’ONU, d’una resolució que demana un alto el foc fins al final del Ramadà, l’alliberament dels ostatges i l’increment de les entrades d’ajut humanitari pot quedar en poc més que un element simbòlic, important però sense garanties de ser efectiu, i més si tenim en compte l’actitud d’Israel que ja ha anunciat que no pensa aplicar-lo. De fet, l’acord es produeix gràcies a l’abstenció dels EUA, i la reacció de Netanyahu ha estat furibunda, anul·lant de manera immediata la visita d’una delegació d’Israel a Washington.

La sensació d’impunitat de Netanyahum enfora de debilitar-se amb aquesta resolució-recomanació del Consell de Seguretat, es pot veure reforçada si no es visibilitzen de manera immediata els resultats i tenc por que succeeixi tot el contrari, amb l’agreujant que qualsevol intent de l’ONU de cercar fórmules per imposar el seu acord es veuran bloquejades per l’administració Biden que, ben segur, continuarà jugant el joc de pressionar  però no massa al seu aliat, Israel.

Ramon Orfila i Pons.