Dilluns 18 de març va tenir lloc la sessió ordinària del Ple del Consell Insular de Menorca. Aquests plens se celebren cada mes, però el d’aquest mes de març va tenir un element especial i poc usual, ja que es va formular una pregunta des del públic. Concretament, la presidenta del GOB Menorca, Margalida Masferrer, va interpel·lar al president del Consell, el senyor Vilafranca, sobre la necessitat de limitar l’entrada de vehicles a Menorca (qui hi estigui interessat pot recuperar el moment aquí, a partir del minut 6:04:50).
Val a dir que compartesc plenament la necessitat del que defensa el GOB i celebr l’encert de la pregunta, però l’objectiu d’aquest article no és parlar de la limitació de l’arribada de vehicles a Menorca, sinó que m’agradaria aturar-me en un punt concret de la resposta del president del Consell. En la rèplica a la presidenta del GOB, Vilafranca va dir el següent:
“Estem oberts a tot el diàleg. (…) També demanam que el tractament que facin a qualsevol equip de govern sigui el més equànime possible i que es tracti a tothom igual, i no ningú amb diferència. Açò també és una cosa que com a polítics ens agradaria sentir-nos tractats igual que com els altres. Qualsevol equip de govern que governi s’ha de tractar de manera igual. I, per tant, si aquest respecte hi és, nosaltres evidentment sempre estem oberts a xerrar amb tothom i de qualsevol cosa (…).”
Què insinuava el president amb aquestes paraules? Per si quedava qualque ombra de dubte de què volia dir en realitat, al cap d’uns dies el seu conseller de Cultura i Educació, Joan Pons, ens ho va acabar d’aclarir: “pido a las asociaciones tengan el mismo trato hacia el Consell, ahora que gobierna el PP, que cuando había otros partidos”. Aquestes declaracions les va pronunciar el conseller com a resposta a les reivindicacions de la Comissió Tallafocs, crítiques amb el fet que el Consell hagi reduït les ajudes per a climatització de les escoletes de 550.000 a 300.000 euros (podeu trobar la notícia a l’edició del diari Menorca del passat 22 de març, o bé consultar-la al següent enllaç). Aquestes declaracions -tant les del conseller com les del president-, demostren una lamentable manca de respecte cap a la feina que fan les associacions de la societat civil, i deixa entreveure quina concepció més pobra de la democràcia tenen els actuals inquilins del Consell.
En una democràcia consolidada, el poder executiu (en aquest cas, l’equip de Govern del Consell) dirigeix la política general del país i l’administració, però està sotmès a diversos mecanismes de control, siguin institucionals (en aquest cas, el Ple del Consell i l’oposició) o externs (els mitjans de comunicació, les entitats de la societat civil, etc.). En una democràcia consolidada, idò, l’oposició i les entitats avaluen la gestió i la governança de l’executiu intentant posar nous temes damunt la taula, fent preguntes, fent propostes i, si fa falta, criticant la gestió del govern. Per tant, el paper de la crítica de les entitats és clau per a la bona salut d’una democràcia. Açò que és tan evident, però, sembla que els senyors Vilafranca i Pons no tenen gaire clar, ja que pretenen invertir els papers i dirigir a les entitats de la societat civil, alliçonant-les sobre com han de fer la seva feina.
Per aquest motiu, m’agradaria acabar amb un consell per al president del Consell Insular i al seu equip de govern: no perdin el temps intentant alliçonar ni explicar a les entitats com han de fer les coses i posin-se a treballar. Facin feina per aprovar els pressuposts, per millorar l’educació de Menorca i per reduir la massificació a l’estiu. I no es preocupin per les entitats de la societat menorquina, que estic segur que continuaran estant a l’altura com fins ara.
Andreu Servera Moll.