Els mètodes de Putin per acabar amb l'oposició

El passat 13 de febrer, uns pistolers van assassinar, a Alacant, a un desertor rus que hi vivia d’incògnit d’ençà que, l’agost del 2023, va fugir amb el seu helicòpter militar fins a Ucraïna. Segons l’exmilitar, no volia lluitar en aquella guerra ni participar en el que es podrien considerar crims de guerra.

Maxim Kuzminov havia estat condemnat per traïció a Rússia i la seva mort ha provocat comentaris a mitjans de comunicació prorussos justificant l’assassinat amb frases com “la traïció té un recorregut curt”.

No es tracta d’un cas únic. S’ha denunciat de manera reiterada la pràctica dels serveis d’intel·ligència russos d’eliminar els dissidents i opositors a Putin, tant a l’interior de Rússia com a l’exterior, amb vertaders escàndols que s’han traduït després en crisis diplomàtiques que s’han saldat sempre amb les clàssiques manifestacions en les quals diplomàtics russos de torn han manifestat no sols la seva innocència sinó que han acusat els serveis d’espionatge occidentals d’estar al darrere de les notícies amb la finalitat de danyar la imatge de Rússia i dels seus dirigents polítics.

La coincidència d’aquest assassinat amb la mort del principal i més conegut opositor a Putin, Aleksei Navalni, a la presó de Sibèria on complia una condemna de 19 anys. Segons les autoritats penitenciàries va ser víctima d’una mort sobtada, però el fet que el dirigent opositor ja havia estat víctima amb anterioritat d’un intent d’assassinat fa sospitar, amb fonament, que és molt probable que es tracti d’una mort violenta, i el fet que les autoritats russes es neguin a entregar el cos a la família de Navalni si no es comprometen a enterrar-lo de manera immediata i sense publicitats, fa pensar que ho fan així per temor a una autòpsia independent que podria aportar proves de la causa real de la mort.

Navalni ja va ser víctima d’un intent d’assassinat fa tres anys, quan se suposa que els Serveis Secrets russos van intentar enverinar-lo col·locant un agent nerviós a la seva roba interior, de manera que es va començar a sentir malament mentre volava en un vol comercial interior de Rússia i gràcies a un aterratge d’emergència i l’immediat tractament hospitalari va poder superar el seu estat crític. Condemnat posteriorment a 19 anys de presó que complia a un dur centre de Sibèria, on ha mort, són moltes les veus que assenyalen Putin i els serveis d’intel·ligència com els autors Intel·lectual i material de l’assassinat.

Els requeriments diplomàtics d’explicacions a Moscou, des de diferents països d’Europa han deixat indiferents les autoritats russes que, com era d’esperar s’acontenten a fer públiques afirmacions que es tracta d’una mort natural i que els enemics de Putin i Rússia estan emprant aquesta mort per ordir una campanya de difamacions per danyar la imatge del dirigent i més ara que estan properes les eleccions presidencials en les quals dirigent rus té el camí prou aplanat i lliure d’obstacles per poder revalidar la seva victòria.

La decisió, en aquest sentit, de la Comissió Electoral Central de Rússia de rebutjar la candidatura de Nadhezdin, l’únic candidat amb possibilitats d’enfrontar-se amb un cert èxit a Putin, per la via de considerar no vàlides 9000 de les signatures d’aval presentades, representa una mostra més de com Putin intenta perpetuar-se en el poder sense miraments ni escrúpols a l’hora d’emprar els mitjans que siguin per aconseguir-ho. De tal manera que d’aquí a poques setmanes, en les eleccions convocades pels dies 15 al 17 de març, Vladimir Putin es pot assegurar, per manca de competidors, sis anys més de mandat.

D’entre les reaccions més sucoses davant el suposat, però més que probable assassinat de Navalni, destaca la del president dels Estats Units, que a més de donar cada dia proves de la seva senilitat amb ficadures de pota, confusions mentals, caigudes i lapsus de memòria, ha demostrat patir un problema d’incontinència verbal quan ha qualificat Putin de “boig fill de puta”, donant una prova més de fins a quin punt la seva imatge de debilitat i poca consistència mental i física poden afavorir la victòria d’un personatge tan controvertit com és Donald Trump.

Ramon Orfila i Pons