La senyora Prohens té raó

Fa mesos, la senyora Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, feia declaracions i deia que el català no és un problema a nivell educatiu, i té raó, perquè dins el món educatiu hi ha molts altres problemes que no pas el català.

En primer lloc, els centres educatius tenen un maldecap molt greu pel que fa a les ràtios dins les aules des de fa molts anys. S’ha demostrat que quan les ràtios són baixes es pot atendre millor l’alumnat. Per poder-ho fer, s’ha de poder contractar més professorat perquè es pugui millorar l’atenció. No és el mateix fer classe amb vint-i-vuit alumnes que amb catorze. La massificació de les aules és un tema no resolt i cap dels últims governs no ha volgut resoldre. Ni el senyor Antich, ni el senyor Bauzà, ni la senyora Armengol ni, ara, la senyora Prohens han fet res per poder minvar la massificació de les aules. Les partides de personal a la Conselleria d’Educació i Universitats no s’han vist incrementades en el primer pressupost de la senyora Prohens.

En segon lloc, l’atenció individualitzada a tot l’alumnat, però especialment a aquell alumnat que té necessitats educatives especials, no és gens fàcil als centres educatius. La manca de personal als departaments d’orientació de tots els centres (tant pel que fa a orientació, a audició i llenguatge, a pedagogia terapèutica, etc.) fa que no es pugui atendre la diversitat que avui en dia hi ha a cada aula. De moment, en els primers pressupostos de la senyora Prohens no he vist cap partida per augmentar la dotació de personal en aquest departament dels centres educatius.

En tercer lloc, si l’educació ha de marcar el futur del país i ha de preparar la ciutadania per als nous reptes, aquesta educació hauria d’estar actualitzada. Malauradament, als centres educatius no es disposa de tots els mitjans necessaris per poder fer feina com toca. La manca de recursos materials és tan gran que és molt difícil poder preparar l’alumnat per al futur. Gairebé totes les instal·lacions que tenim estan antiquades i no reflecteixen la realitat. A Ciutadella encara esperam el CIFP d’Hoteleria i Turisme i la coberta del poliesportiu de l’IES M. Àngels Cardona, promeses de la senyora Armengol que difícilment inaugurarà la senyora Prohens si no revalida la presidència.

En quart lloc, s’ha de saber que Europa també juga el seu paper dins el món educatiu i, darrerament, ha complicat la vida al professorat. Per una banda, a cada aula s’hi ha instal·lat una pantalla digital que no és gaire millor de la que ja hi havia i, per altra banda, el professorat s’ha de formar per aconseguir la competència digital pertinent. Més hores de formació per tenir què? Un maldecap que la majoria del professorat capeja com pot perquè dos anys després de l’inici d’aquest nou requeriment, al portal del personal el professorat encara no hi pot veure quin nivell té. I les proves per poder certificar aquesta competència encara no se sap com seran.

En cinquè lloc, els canvis normatius no han ajudat ni ajuden en cap cas que el professorat pugui fer feina de forma continuada i se centri en el que realment ha de fer, educar. Hores i hores dedicades a emplenar papers i més papers fan que el professorat estigui molt cansat de la tasca docent. En els últims tres anys, hi ha hagut tres marcs normatius diferents que han fet que el professorat ara mateix molt esgotat, ja que cada un ha suposat un canvi en la manera de treballar i, sobretot, d’avaluar. Fer feina així és complicat. A dia d’avui encara es publiquen nous canvis normatius i no hi ha cap compromís de deixar-ho de fer.

En sisè lloc, la salut del professorat també és un tema important a tenir en consideració. El gran desprestigi que té la tasca docent, el tracte que es rep per part de l’administració, la pressió que es posa per part de la societat cap al món educatiu (s’ha de saber de tot i s’ha de solucionar tot), les mancances formatives que es té en molts aspectes (psicologia, psiquiatria, sanitat, igualtat, sexualitat, etc.), les responsabilitats que exigeixen les famílies, etc. provoquen greus problemes de salut al professorat. Els mitjans que es posa des del Govern per mitigar tots aquests efectes són nuls.

I què dir, en últim lloc, del procés de (des)estabilització que va començar la senyora Armengol i que segueix la senyora Prohens? Un despropòsit darrere un altre amb un únic objectiu, canviar uns percentatges davant Europa. Aquest procés ha posat de manifest que per al Govern de les Illes Balears el professorat només és un nombre. En cap cas s’han tingut en consideració les necessitats reals del professorat i els despropòsits han augmentat un darrere un altre. I en aquest punt sí que està clar que tot això s’ha fet amb el beneplàcit dels sindicats afins tant amb el govern de la senyora Armengol com amb els de la senyora Prohens. Estaria bé que un dia es fessin públics el nombre de persones interines alliberades sindicals a les Illes Balears durant el procés d’estabilització i quantes d’aquestes han estat estabilitzades.

En aquest escrit s’ha parlat d’alguns, de set, dels molts problemes que hi ha a nivell educatiu i, com deia la senyora Prohens, el català no hi és. Llàstima que la política educativa de la senyora Prohens només doti de pressupost aquelles accions que creen un problema on no hi era i no doni solucions als problemes que he anomenat.

Tal vegada, d’aquí uns mesos hauré de refer aquest article i afegir un punt que parli de la segregació als centres educatius. Però bé, per açò la senyora Prohens sempre tindrà pressupost.

Oriol Baradad i Baldomà