El PP ha aprovat la tramitació de la polèmica reforma de la llei de l’avortament. La llei canvia de nom i és ben explícit: Llei de Protecció de la Vida del Concebut. La nova regulació és més restrictiva que l’actual i, de fet, retorna la legislació espanyola al marc normatiu del 1985.
Amb la nova normativa, segons els menorquinistes, l’avortament només serà possible en dos casos: si es tracta d’una violació, o si l’embaràs suposa un perill per a la salut física i psíquica de la dona. En el mateix sentit, la presència de malformacions fetals no serà motiu d’avortament, només l’efecte psicològic que suposin en l’embarassada. Amb la nova llei, per tant, es restringeix la possibilitat d’interrompre l’embaràs a dos casos: (I) Evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada”, fins a la setmana 22 i (II) En cas de violació, sempre que sigui dins les primeres 12 setmanes.
Fins ara, amb la llei de terminis, qualsevol dona podia avortar lliurement dins de les primeres 14 setmanes i tenia dret a fer-ho dins del sistema públic de salut si (I) hi havia “greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada”, anomalies del fetus o risc de “greus anomalies”, segons un dictamen mèdic, el termini s’allargava fins a les 22 setmanes. I (II) no hi havia límit temporal si es detectaven anomalies fetals “incompatibles amb la vida” o “una malaltia extremadament greu i incurable” i així ho certificava un comitè clínic.
Segons Maite Salord, “les dones som les que hem de decidir sobre si avortar o no perquè les dones patim i sentim coses que mai entendran determinats ministres.”
Segons els menorquinistes, un cop eliminat el supòsit de malformació o greu malaltia del fetus, només es podrà interrompre la gestació quan s’acrediti un risc per a la salut física o psíquica de la mare durant les 22 primeres setmanes. Però per evitar que sigui una porta oberta, com era aquest supòsit des del 1985 fins al 2010 per acabar amb embarassos no desitjats, el govern central complica el procés previ. Per començar, la dona haurà de reunir dos informes mèdics de facultatius de centres diferents i aliens a la clínica on es practicaria. Amb els documents a la mà li explicaran els riscos que suposa la intervenció i un altre metge haurà de signar un certificat en què s’especifiqui que se li ha atorgat tota la informació pertinent perquè pugui prendre una decisió “lliure” després de reflexionar durant set dies. Si el perill psíquic per a la dona tingués l’origen “en anomalies incompatibles amb la vida del fetus”, l’informe de la mare només hauria d’estar corroborat pel metge de la gestant i no dos, però seria necessari un altre document que donés fe de l’estat de l’embrió. Mai es podrà avortar després de les 22 setmanes de gestació, tret que aquesta anomalia de l’embrió “incompatible amb la vida” no hagi estat detectada a temps o hi hagués “un perill vital per a la dona”.
Segons el PSM Més per Menorca, així, el paper dels metges es complica considerablement, per primera vegada es regula en detall l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, però caurà sobre ells l’única responsabilitat penal. Com passa ara si practiquen una interrupció de la gestació fora dels supòsits establerts, podran tenir pena de presó d’entre un i tres anys. I, si s’interpreta que han enganyat la dona per dur-lo a terme, es podria arribar a una pena d’entre quatre i vuit anys.
Segons Fanni Riudavets, “La nova llei de l’avortament, per tant, és clarament un altre clar retrocés en els drets ja consolidats que fins ara teníem, una llei molt restrictiva que empeny la dona a avortar en la clandestinitat o a l’estranger. A partir d’ara no sabem que faran les dones que no puguin avortar amb la nova llei. Les que tenguin doblers aniran fora i les que no avortaran en la clandestinitat amb el risc de mort i de conseqüències greus per a la salut que això té. Les dones es veuran abocades a la irresponsabilitat absoluta a la seva salut”.
Avui, segons les dades existents, gairebé el 90% de les dones avorten per decisió pròpia, cosa que amb la nova llei ja no es podrà fer i s’haurà d’al•legar risc físic o psíquic per a la dona. Tampoc sabem qui decidirà aquest risc ni amb quins criteris. La nova llei no respon a la realitat ja que avui la majoria ho fan per decisió pròpia, perquè han tingut en compte avantatges i inconvenients, amb la nova llei, l’avortament es torna a convertir amb delicte perquè només es podrà avortar en determinats supòsits.
Així, segons Joana Gomila “l’avortament deixa de ser lliure i la dona haurà de ser “tutelada” ara pels metges que hauran d’acreditar si existeix risc per a la salut. No hi ha cap raó clínica que justifiqui la necessitat de canviar una llei que funciona i que no ha estat conflictiva. A més, si miren les dades de Balears, per exemple, veuran que amb la Llei d’avortament que hi havia fins ara, el nombre d’avortament no augmentava, davallava. No només les dades diuen el contrari del que defensa el PP per justificar la reforma, sinó que tothom sap que el més important, més enllà de fer lleis que condemnen les dones a l’ostracisme, és posar recursos en l’educació, sobretot l’educació sexuals, dels joves. I, lluny de fer aquests esforços, el PP a més es carrega l’educació”.I,
És més, segons Maribel Florit, “han votat a favor d’aquets projecte tot i ser conscients que aquesta llei és un retrocés, i conscients que per aquí no aconseguiran aturar els avortaments ja que , sobretot, amb aquesta llei no es detindran les circumstàncies que duen a moltes dones a practicar-lo, com els quilometres de tanques amb fuetes no aturen la immigració quan un té gana o cerca un futur més pròsper”.
Ara, segons Laia Obrador, “ el més vergonyós de tot, és que no només han aprovat el projecte de llei de l’avortament aplaudint de peus al Ministre Gallardon, a pesar de la teatralitat de dies anteriors i de les declaracions de determinats pesos dins el PP, el més vergonyós és que, per un costat, el Ministre tregui pit i consideri que el més important de la votació és que el PSOE no ha aconseguit dividir-los, encara que sigui a costa d’un dret de les dones i a costa d’infinitat de dones, i , per altre costat, que algunes destacades dirigents del PP , com la vicepresidenta del Congrés Celia villalobos, que semblava que no els agradava pel que deien, consideri que la votació uneixi al PP i que hagués votat en consciència si el PSOE no hagués demanat el vot secret. Es mostrava, així, una vegada més, que han posat el partit davant de la pròpia consciència. Que han posat el PP davant la dignitat de les dones. Una vegada més han preferit salvar el PP a costa d’enfosquir el dret de les dones”.
Finalment, segons diu Maite Salord “Tenc la sensació que un dia anirem al cine i ens tornaran a passar el No-do. Retrocedim als principis de la democràcia. Fins i tot, més enllà: el PP ataca la llibertat d’expressió, ataca el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, ataca els drets més elementals de les persones. Per desgràcia, polítics actuals dignes de No-do n’hi ha molts.”