És una llei per urbanitzar en sòl rústic i no soluciona els problemes estructurals de l’agricultura
Nel Martí: “coincidim que l’agricultura està en una situació crítica, però la solució no és pegar mà a l’urbanisme. Amb el territori hem de ser especialment curosos, perquè el paisatge és la nostra matèria primera”
El diputat Martí lamenta que la llei no abordi els problemes estructurals del sector: els enormes costos d’insularitat i el poc pes de la indústria agroalimentària.
El PSM Més per Menorca ha avançat que presentarà una esmena a la totalitat i 80 esmenes parcials al projecte de llei agrària del Govern. El diputat Nel Martí afirma que “no és una llei agrària, sinó la llei del sòl rústic que el Govern no s’ha atrevit a fer”, i lamenta el fet que “no soluciona els problemes estructurals de l’agricultura”.
Els menorquinistes coincideixen en el diagnòstic: l’agricultura està en situació crítica. “Ara bé, no coincidim en la recepta. El PP torna a confiar en pegar mà a l’urbanisme com la solució per a tots els problemes. És el seu recurs fàcil”, explica Martí. Amb la llei del Govern, “qualsevol ús edificatori relacionat amb l’agricultura (entesa de forma molt laxa) queda fora del planejament urbanístic. És molt significatiu que la llei prevegi camps de polo, que quedaran fora d’ordenament. No hem vist cap pagès jugant a polo…”, ironitza el diputat del PSM.
Nel Martí assenyala que aquesta llei “toca dos dels consensos històrics en urbanisme i protecció del territori”: d’una banda, permet fer edificacions noves per davall de dues quarterades de sòl rústic, i de l’altra rebaixa els condicionants edificatoris dins ANEIs. Martí afirma: “Quan parlam de territori hem de ser especialment curosos i gelosos, perquè estam xerrant del nostre paisatge, que és la nostra matèria primera, i l’hem de cuidar molt. Hem de ser avars amb cada quarterada de sòl rústic que ens quedi”.
La llei no aborda els problemes estructurals de l’agricultura: costos d’insularitat i indústria agroalimentària
Des del PSM Més per Menorca consideren que una llei agrària hauria d’abordar els problemes estructurals del sector. I aquests problemes són, bàsicament, dos. Per una banda, els costos d’insularitat: són enormes, fan que l’agricultura i la ramaderia no siguin competitives. I per altra banda, la poca rendibilitat de la indústria agroalimentària i el seu escàs pes al conjunt del PIB (només representa un 1,4% del PIB balear).
Nel Martí apunta que les eines per lluitar contra aquests problemes haurien de ser, en primer lloc, el reconeixement dels costos d’insularitat en l’àmbit de l’Estat (amb el REB, que ja hauria d’haver entrar en vigor enguany) i en l’àmbit de la UE (amb el POSEI). L’altra eina hauria de ser “una política industrial del Govern que consideràs el sector agroalimentari com a estratègic” (el cas paradigmàtic és el de la indústria formatgera de Menorca, que hi ha contribuït a fixar una ramaderia bovina potent). “Però malauradament el Govern no té cap pla d’indústria, ni molt manco cap llei d’indústria”, conclou Martí.