Està en perill la democràcia?

El passat dia sis de gener de 2001 tots els ciutadans d’aquest món vàrem contemplar atònits com la seu del congrés dels Estats Units d’Amèrica era assaltada per una torba de gent que no acceptava els resultats d’unes eleccions democràtiques que havien elegit com a nou president el representant del partit demòcrata desbancant d’aquesta manera al fins a les hores president republicà Donald Trump.

Aquest assalt perpetrat per una sèrie de personatges de l’espectre de l’extrema dreta nordamericana, entitats supremacistes, fanàtics religiosos, entitats contràries als drets del col·lectiu lgtbi, etc, venia precedit per anys de promoció per part de partits i moviments feixistes, que aprofitant els seus lobbies ediàtics, i la influència de les xarxes socials es dedicaven a inflar l’ambient amb les conegudes com a “fake news”: notícies falses encaminades a enganyar la gent i crear un ambient hostil contra tot el qui no pensa com ells.

De fet, des d’abans de les eleccions, ja el president del govern encarregat d'organitzar aquella cita electoral, veient la possibilitat reial de una derrota, creuava qualsevol línia vermella en acusar a la seva pròpia administració de frau electoral, i anuncià públicament que no acceptaria el resultat si resultava derrotat; així com finalment va ser.

Tots aquests moviments van ser els que varen provocar que aquells exaltats portessin a terme l’assalt històric a la seu de la sobirania nord-americana deixant unes imatges, que encara avui, tots tenim retingudes a la nostra memòria.

Només dos anys després, aquelles imatges es repetien al Brasil, quan unes eleccions democràtiques treien del poder al president d’extrema dreta Jair Bolsonaro, i donaven la victòria a la coalició d’esquerres presidida per José Ignacio Lula da Silva.

Amb gairebé els mateixos arguments que dos anys abans havien emprat als Estats Units, milers de brasilers descontents amb els resultats electorals prenien per assalt les seus del congrés, presidència, i del tribunal suprem. Resultava impressionant veure els carrers del Brasil ocupats per ciutadans que exigien la intervenció de l'exèrcit, donant un cop d’estat i col·locant -per la força de les armes- de nou a Bolsonaro a la presidència del país sud-americà . És a dir, exigien la instauració d’una dictadura perquè no acceptaven els resultats d’un procés democràtic.

Aquests dos exemples que he volgut exposar, poden semblar molt extremats i llunyans però, ara que tenim al damunt dues noves cites electorals -la de les eleccions locals i autonòmiques aquesta primavera, i les eleccions generals el proper hivern- m’han vingut al cap i m’han fet reflexionar si una cosa així seria possible a l’estat espanyol.

La veritat és que a nivell d’Espanya ja fa alguns anys que la cosa, desgraciadament, sembla anar per aquí. Alguns grans indicadors són l'aparició i posterior creixement de partits d'ultradreta com Vox -escissió de la part més extrema del PP- amb el qual ara han format coalició a diverses comunitats de l'Estat i que, per tant, fa que no puguem descartar que acabin governant de manera conjunta. Altres partits com Ciutadans -que ara corre el perill d'acabar com un partit residual- s'han anat radicalitzant des de fa un temps enrere. Tot això amb el suport i col·laboració dels grans mitjans de comunicació privats; i també d’alguns de públics, que són manejats per la dreta política allà on governa.

En conclusió, veig advertències que em fan pensar que s’està creant l’ambient adequat per a que un cas similar passés al nostre país.

Quan et lleves cada dia escoltant, per part de mitjans de comunicació i representants públics, que l’actual és un govern il·legítim, govern Frankenstein recolzat per filoterroristes, independentistes, i antipatriotes, queda clar que s’està abonant el terreny en aquest sentit.

Una de les darreres iniciatives que s’han presentat seguint aquest camí, i que al meu parer ha passat massa desapercebuda per a la gravetat de la mateixa, ha estat la de registrar una proposició de llei per a il·legalitzar els partits polítics independentistes, com, ERC, JxCat, Bng, o EH Bildu, entre d’altres, proposada per Vox. Això suposaria la il·legalització de devers tres milions de vots de ciutadans i ciutadanes pel sol fet de no estar d’acord amb l’actual sistema polític imperant a l’estat espanyol. Així mateix, en la mateixa iniciativa, es demana també la prohibició expressa de convocar referèndums que vagin contra l’actual constitució. És a dir, volen impedir que els governs autonòmics puguin consultar el poble sobre el seu propi futur, amb tot el que això implica d’antidemocràtic. No hem d'oblidar tampoc, que a Madrid ja vam viure no fa massa temps -en una manifestació d’un sindicat policial- imatges que recordaven el viscut als Estats Units i Brasil; amb un intent d’assalt al congrés inclòs.

Esperem que, com a ciutadans i ciutadanes d’un país que va patir durant més de quaranta anys una de les pitjors dictadures feixistes d’Europa, que a més de privar-nos de llibertat i dels drets humans més bàsics, va provocar milers de morts i desapareguts; sapiguem estar a l’alçada per a defensar la democràcia. Estem més que avisats.

Simó Ferrando.