Fugir del foc i caure a les brases

Ben segur que els perills d'un nou mandat de Trump, com a president dels EUA, són prou previsibles i, vist des de la meva perspectiva, no fa gens de gana tenir un personatge com aquell al capdavant d'un dels països més poderosos del món. La trista realitat és, no obstant això, que Biden resulta una alternativa prou repulsiva si tenim en compte les polítiques que està impulsant a l'Orient Mitjà i, de manera més concreta, el suport incondicional a la massacre que l'Estat d'Israel està perpetrant contra la població civil palestina de la Franja de Gaza, on el món contempla, dia a dia, horroritzat com es baten tots els rècords de destrucció i mort contra un poble indefens que es troba en una espècie de ratera de la qual sols es pot sortir una volta ets mort, és a dir, assassinat.

Biden, amb el seu llenguatge falsament dolgut pel que succeeix a Gaza, apareix somrient davant les càmeres de televisió (per cert, de que pot riure quan és ell i el seu govern qui envien les bombes que massacren dia a dia milers de fiets??) mentre alerta "que venen els dolents", referint-se a Trump i el seu partit, sense fer ni una mínima autocrítica per la responsabilitat d’ell i el seu govern en l’assassinat de milers de fiets i adults pel sol fet de ser palestins i trobar-se al lloc i el moment equivocats. Els suposats advertiments que, segons el Govern dels EUA, es fan a Netayahu, per maldar minimitzar els efectes de la guerra d'Israel contra Hamás, sonen a hipocresia, tenen el to del cinisme d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà. El Govern del demòcrata Biden, és qui proveeix Israel de les bombes i munició que han causat fins ara 23.000 morts entre la població civil, destruït hospitals i mesquites, escoles i centres de les Nacions Unides, tot i saber que per molt que destrueixin vides no poden matar les idees i que, els agradi o no, Hamas és ara més que mai el grup palestí més valorat entre els residents a Gaza o a Cisjordània o a qualsevol lloc de l'exili en el qual es trobin els palestins, per molt que des de la nostra visió llunyana ens pugui resultar sorprenent.

Resulta terrible escoltar el lament d'un pare que ha vist assassinats els seus fills petits per les bombes de Biden llençades pels avions israelians, plorant el fet que no el deixen altra sortida que la venjança. Amb quins arguments li expliques que la venjança sols fa alimentar més violència, si res pot esborrar de la seva memòria la imatge dels cossos destrossats d'aquells als que estimava més que a la pròpia vida???

Biden intenta fer por del que pot representar Trump si torna a ser president dels EUA, i certament fa por imaginar-ho, a la vista d’episodis com l’assalt al Capitoli per part dels seus seguidors més radicals, però també és cert que el present fa pànic, la presidència de Biden, somrient com si no fos d'aquest món, mentre envia nous carregaments de bombes, cada vegada més destructives, amb les que Netayahu continuarà assassinant fiets, i destruint escoles i habitatges i carrers i places, i mesquites i hospitals i centres de refugi, que ja no sol tals, de l’ONU esgarrifa la pell, i no podem deixar de recordar que, ara com ara, és Biden el que impedeix fins i tot que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides voti una resolució en favor d'un alto el foc humanitari a Gaza.

Trump és foc, ho tenc ben clar, però Biden i els seus són les brases, i no sabria dir que crema més.

Ramon Orfila i Pons