Tu pots fer un món millor

Un desig d’amor i pau cap a l’altre és expressat d’una manera compartida, més que mai, aquests dies. Tot i els llums de Nadal que ens poden fer de miratge, estic convençuda que l’emoció i sentiment és sentit i aflora d’una manera tant generalitzada perquè sortim del pilot automàtic de la rutina quotidiana. Per tant, no hi ha dubte que l’impuls i desig d’un món millor hi és i açò és un bon començament perquè ens marca el rumb de l’acció que l’ha de seguir perquè així sigui.

El segon pas és saber quines són aquestes accions que convé prendre si volem contribuir a millorar el món, aquelles que realment generen un canvi quan es donen ja que no basta amb l’emoció que sentim.

A través d’aquest article, des de les meves ulleres de sociòloga, passo a enumerar només alguns dels ingredients que poden ajudar a que tu et converteixis en un agent de canvi per aconseguir el resultat final: millorar el món.

• Ser conscients que el món està fet de la suma de totes les accions individuals i que esteim interconnectats; la teva i la meva acció tenen un impacte i conseqüència en un altre lloc del món. Així, per exemple, quan compram productes de comerç just o de producció local, tant siguin alimentaris, tèxtils o altres, esteim garantint que les persones que els han elaborat i fabricat, ho han fet respectant-se els seus drets humans, respectant el medi ambient i no generant més pobresa. No es pot dir el mateix quan compram roba fet per qualsevol de les marques del grup INDITEX com Zara o Pull&Bear, que no poden assegurar un nociu impacte medi ambiental o sobre les condicions de feina dels treballadors que, a altres països com la Índia, han elaborat la roba, amb llargues jornades de feina, salaris minsos i en males condicions. Per tant, a part de les accions necessàries, cal un canvi de mirada, un canvi de consciència, que formam part d’una ciutadania global i que tots esteim interconnectats. Així també ho exposa l’arqueòleg i antropòleg Eduald Carbonell en el seu llibre “El futur de la humanitat” en que defensa la necessitat d’una consciència crítica d’espècie per humanitzar el nostre planeta en benefici de totes les persones i no sols d’una minoria privilegiada.

• Entendre com funciona el món i ser crítics amb la informació. Cal saber qui controla els mitjans de comunicació i l’interès que hi ha de desviar o centrar l’atenció en unes qüestions i no en d’altres. Així, per exemple, l’actualitat periodística, marcada per les guerres que hi ha ara obertes, causants de moltes morts injustes així com de desastres naturals que ocorren periòdicament, no parla de que la pobresa i la fam maten més persones que aquests dos fenòmens junts. I que aquesta fam i aquesta pobresa que afecta a 753 milions de persones es podria revertir amb unes bones polítiques de comerç internacional, amb la fi de l’acaparament de terres a altres països amb fins extractius i agroindustrials, i limitant que els aliments siguin objecte d’especulació a les borses. Per tant, si algú inverteix en borsa, ha d’informar-se i ser conscient d’on està posant els seus diners. I si algú no està a favor de la guerra d’Ucraïna, ha de saber que Espanya és el país número 6 en el rànquing de venda d’armes a nivell mundial i que a partir de l’any 2022 comença a exportar armes per primera vegada a Ucraïna per valor de 210 milions. Com deia en Magí Muñoz, en el seu darrer article de la secció En Veu Alta sota el títol L’art de la responsabilitat: “sense coneixement no hi pot haver-hi transformació, així com sense compromís no hi pot haver dignitat.”

• Conèixer les desigualtats i les injustícies que també hi ha a Menorca, on un 17% de la població viu en situació de pobresa, on en el 2021 es van donar 92 casos de maltractament infantil, sobretot, van augmentar els casos d’abusos sexuals i on, també al 2021, hi va haver 262 denúncies per violència de gènere. Tots aquests reptes són actuals i els tenim a casa i requereixen ser conscients que el desig d’un món millor comença per un mateix.

• No caure en el desànim i confiar en la bondat de l’espècie humana. Cal contrarestar el mite que les persones som egoistes i individualistes. Si en contextos de desastres naturals, o de conflicte bèl·lic, s’ha demostrat que les persones ens ajudam, som solidàries amb l’altre i no surt el nostre costat depredador i destructiu, hi ha esperança. En aquest sentit, en el llibre “Dignos de ser humanos”, l’historiador Rutger Bregmant fa una defensa d’aquest fet a través d’un repàs als fets històrics. Tanmateix, noltros, la generació actual ho hem experimentat durant la pandèmia que ens va mantenir aïllats a casa i, durant la qual, es van veure mostres i accions de convivència en harmonia i d’ajuda mútua.

• Cal ser desobedients i perdre la por perquè amb el teu exemple pots inspirar a d’altres. Com na Rosa Parks l’any 1955, quan va ocupar el seient dins un autobús que estava destinat a persones blanques, en un acte de protesta i provocació, convertint-se després en una activista de referència de la lluita pels drets civils de la població afroamericana. O com na Greta Thunberg que amb 15 anys va iniciar, de manera solitària, una campanya per exigir accions contra el canvi climàtic, convertint-se avui en una activista referent de la defensa del mediambient que ha inspirat a molts de joves arreu del món. També el cas de n’Arcadi Oliveres. O un cas més proper, el den Tòful Mascaró, coordinador del GOB fins que fa poc ens va deixar i que, amb el seu exemple i convicció, ha engrescat i motivat a moltes persones de l’illa en la defensa dels valors ambientals i la conservació del territori. En aquest sentit, m’inspira molt el que el filòsof Séneca diuen que va dir Neró, el cruel emperador romà: “El teu poder radica en la meva por, jo ja no tenc por, tu ja no tens poder”.

En CONCLUSIÓ, més enllà del món que cadascú s’imagini i voldria, el que vull transmetre és la consciència de la nostra responsabilitat i també possibilitat de contribuir a fer un món millor que depèn de les nostres accions quotidianes, senzilles i anònimes i, sobretot, de la nostra consciència col·lectiva. Si tothom posam el nostre granet d’arena, podríem entre tots i totes, fer un món més just i digne per tothom. Aquesta és una lògica bastant clara: si tots remam cap allà mateix, el barco arribarà a bon port. Com diu un proverbi africà: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món.”

De tot açò i més, és del què tractarà el curs que impartiré a l’Escola d’adults de Maó i Ciutadella partir del proper 23 i 25 de gener, respectivament, sota el títol TU POTS FER UN MÓN MILLOR.