Habitatge i joves: dues paraules incompatibles

Article d'opinió - Iker Riudavets

Habitatge i joves: dues paraules incompatibles

L'accés a l'habitatge ha sigut un tema recurrent en els últims mesos a les Illes Balears i especialment a Menorca. És innegable que l'augment del preu mitjà, tant del lloguer com de la venda, d'un habitatge, ha esdevingut un problema a escala social, econòmic i generacional.

El preu de les cases no ha fet més que pujar des de la recuperació de la recessió econòmica de 2008. Aquest preu mitjà de l'habitatge a Menorca, porta des de 2016 amb un increment de més del 40% a Maó i més del 30% a Ciutadella segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Aquesta problemàtica, però, s'ha agreujat l'últim any amb un increment del 20% del preu de l'habitatge usat a Menorca amb dades record a Alaior amb una pujada del 36% segons les principals webs de compravenda d'habitatge. Tant és així que, si el 2016 el metre quadrat a Ciutadella no superava els 1.600 €, actualment, amb les darreres dades disponibles del desembre de 2022, el preu mitjà del metre quadrat a Ciutadella es paga a 2.600 € aproximadament, màxim històric. A part de la venda, els lloguers estan pels núvols i amb temps d'estada restringida a la temporada baixa, ja que durant la temporada estival es converteix en lloguer turístic.

Tot això, es fa més difícil si ets jove. El mercat laboral actual exigeix haver cursat estudis superiors i, per tant, la vida acadèmica s'allarga i la laboral s'acurça, fet que els joves ens puguem emancipar econòmicament dels pares. A més, Menorca no ofereix un gran ventall de llocs de treball qualificats, ja que, les polítiques que s'han pres en els últims vint anys han anat dirigides al turisme de masses que ofereix feines precàries, deixant obsolet altres sectors laborals.

Per posar-nos en situació, gairebé el 90% de l'ocupació jove balear es dedica al sector serveis i un 15% dels joves d'entre 25 i 34 anys considera que un dels principals problemes de l'Estat és la qualitat del treball. Com dèiem, això afecta l'emancipació, i posant-ho en comparació, només un 20% dels joves d'entre 18 i 34 anys del centre i nord d'Europa, viu amb els seus pares (Simón, 2021) mentre que a les Illes Balears aquesta xifra augmenta dramàticament fins al 82,4%.

A tot això, se li ha d'afegir que els joves tenim més dificultats per accedir a un habitatge, ja que en comparació a la resta de la població, tenim sous més baixos i menor capacitat d'estalviar, la feina derivada del turisme és precària i l'oferta de feina qualificada cada vegada és menor. És per això que, segons el "Diario de Mallorca", el 78% de la població d'entre 18 i 34 anys, aposta per limitar els preus dels lloguers.

Per tant, aquest context de pujada de preus de l'habitatge, la inflació, la falta d'oportunitats laborals qualificades, la compra d'habitatge per part d'estrangers, l'habitatge per a ús exclusiu vacacional i les dificultats amb les quals et pots trobar amb una hipoteca, fa que els joves mirem al futur amb una mirada d'incertesa.

Per finalitzar, crec que és el moment per fer una aposta decidida pel que fa a l'habitatge.

Aquesta campanya, l'habitatge serà el principal tema de debat polític i no s'ha de deixar perdre l'oportunitat davant de la seva inclusió en l'agenda mediàtica. Per això, cal ser valents i defensar l'increment en la creació d'habitatge públic fins a abastir la demanda d'aquests, regular la compra de segones residències per part de no residents i destinar aquests habitatges que ara són ocupats durant algunes setmanes d'estiu, a habitatge per a la gent que viu a Menorca, i finalment, limitar els preus dels lloguers per evitar l'especulació immobiliària i fer el lloguer més accessible.

 

Iker Riudavets.

Notícies relacionades