TRADUTTORE TRADITORE

El Ministeri de l'Interior s'ha vist obligat a habilitar un increment de mes de 780.000 euros en la partida, dels fons reservats d'Interior,  destinada a abonar les despeses de traducció de les escoltes telefòniques quan l'idioma que es parla no es l'espanyol, segons informa El Nacional. La justificació en l'increment de la previsió de despesa, feta pràcticament al final de l'any pressupostari, respon a l'augment considerable, en els darrers mesos, de les escoltes telefòniques i a les intervencions de les comunicacions parlades o escrites de persones investigades per la policia.

Entre els idiomes traduïts s'hi troba també el català, informa el mitjà esmentat que, a la vegada es remet com a font a una informació publicada a la SER, i afegeix que “ Inicialment, el ministeri de l'Interior va planificar un pressupost de 10,5 milions d'euros per a un contracte de 18 mesos de durada (fins a 30 de novembre del 2023). Per als primers set mesos del 2022, la Policia Nacional comptava amb un fons de 3,5 milions d'euros per traduir. Però es van quedar curts i en només tres mesos, entre el juny i l'agost, l'empresa que fa aquesta activitat -Seprotec- va remetre factures per un valor de 2.138.115 euros, és a dir, s'havien gastat el 61% del pressupost previst. 

Una noticia prou curiosa que coincideix amb la publicació des de les Nacions Unides, del contingut de l'informe de tres relators especials d'aquell organisme sobre el Catalangate, el cas de  l'espionatge de destacats dirigents de l'independentisme català, amb el sistema Pegasus, respecte del qual el Ministeri que dirigeix Marlaska guarda un ominós silenci que contrasta amb la loquacitat que sol mostrar el ministre en altres qüestions.

La resolució recull els cassos de l'espionatge al president del Govern, Pere Aragonès; la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret; els exlíders de l'ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez; l'advocat Andreu van den Eynde; la dirigent d'ERC Marta Rovira; o l'exdiputat d'ERC i actual director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, així com els eurodiputats republicans Jordi Solé i Diana Riba. 

Uns cassos especialment sensibles pel fet que es refereixen a dirigents qualificats del Govern de Catalunya, començant pel seu President, a eurodiputats i a membres destacats de la societat civil catalana com és l'Assemblea Nacional de Catalunya, o els ex presidents de la Generalitat, Quim Torra i Artur Mas, aixi com a un advocat , Andreu van den Eynde que en els moments en que va ser espiat defensava clients que poden haver estat víctimes de la vulneració del secret en les seves comunicacions amb el seu advocat defensor,  cosa que , segons consta a l'informe dels relators constituiria un "atac a la independència dels advocats i els defensors dels drets humans".

Els tres relators expressen la seva "preocupació molt seriosa" davant uns fets que es poden descriure com un "programa d'espionatge extens i ben coordinat sobre activistes i figures públiques prominents de la minoria catalana". Això pot constituir, al seu entendre, una "interferència en el seu dret a tenir i expressar lliurement els seus punts de vista, a intercanviar i difondre informació i idees, a reunir-se pacíficament i participar en associacions, a tenir vida privada i privacitat en la correspondència i a ser iguals davant la llei".

Espanya, que sospitosament és l’únic estat de la Unió Europea que fins ara no ha volgut remetre una informació contrastada i suficient a la Comissió Europea que li ho havia sol·licitat, veu així com la imatge de transparència de les seves institucions es veu mal parada per molt que tampoc s'espera cap tipus de rectificació per part de l’Executiu de l Govern de Coalició que, ben segur, prefereixen que algú, en aquest cas els relators de la ONU i la mateixa Comissió Europea , els tregui els colors al constatar una opacitat sistemàtica, que haver de reconèixer una pràctica, l'espionatge a ciutadans pel fet de tenir unes idees determinades i veure's obligat a explicar l'abast real d'aquesta pràctica presumptament il·legal impulsada pel Govern mes progressista de la història.

Però tornant a la contractació des del Ministeri de Marlaska, d'un servei de traducció de les escoltes policials, hem de reconèixer que, a part de resultar important des de la perspectiva de la seguretat, fins i tot pot servir per impedir a la policia per evitar fer el ridícul en determinades circumstàncies. I em ve a la memòria una anècdota dels anys negres del franquisme quan la Guardia Civil, el 1969 en un registre domiciliari fet a es Mercadal, van descobrir un document que els devia semblar especialment sospitós de ser subversiu, per les paraules que contenia, fins i tot per ells que ni coneixien ni volien conèixer la llengua catalana. Expressions com “crit de llibertat” o “oprimides” els devien semblar clarament indicatives d'una subversió que cercaven fins i tot davall les pedres.

Imagin la vergonya que devien passar quan ja al quarter de la Guardia Civil del poble, algú els va traduir el contingut sencer que deia “El pet es el crit de llibertat de  les merdes oprimides”.

Hem d'entendre idò la millora del servei de traducció de la policia, encara que sols sigui per estalviar-se determinats ridículs, i es que com deia Tarradellas, els polítics o en aquest cas les institucions , s'ho poden permetre tot, menys el ridícul.

Ramon Orfila i Pons.