Monarquia de cartó

Article d'opinió - Oriol Baradad

Monarquia de cartó

A vegades tenim èpoques en què les coses no acaben de rutllar, no ens van bé del tot, giren en contra nostra i com més avancen no poden anar pitjor. Però sí, encara poden anar pitjor. Idò, en Felip VI fa mesos que té una època (bastant llarga) que això li passa i així com van les coses no sé si fan pinta d’acabar. Ja ho diuen que la família no la triem i es nota que ell no l’ha triada perquè només fa que donar-li disgustos. I així com passa el temps cada vegada són més grossos.

L’anomenada alta societat espanyola (ells es fan dir així) sabia que la boda de Jaime de Marichalar i Elena de Borbón era un “paripé” per començar a aclarir la monarquia que simplement havia de servir perquè l’empresari pogués avançar amb els seus negocis. Els matrimonis de conveniència no solen acabar bé i aquest ja sabem com va acabar. En Jaime i n’Elena van tenir un fill, en Felipe Juan Froilán de Todos los Santos, i una filla, na Victoria Federica. D’ella, en sabem poca cosa, però d’ell, de tot i més. Des de disparar-se al peu amb una escopeta, fer insults racistes o barallar-se a discoteques a punta de navalla, fins a comprar-se un cotxe de 80.000 €. Un net amb la mateixa genètica que l’avi! Ves a saber què faran ara que viuen tots dos junts als Emirats Àrabs. Ens poden preparar!

Na Cristina de Borbón i n’Iñaki Urdangarin eren els ben vistos de la família. Ell, jugador d’handbol del Barça, i ella, una treballadora de “la Caixa”. Vivien a Barcelona, passaven desapercebuts i tenien una família envejable. Llàstima, però, que al final l'avarícia va trencar el sac i la cosa va passar de la ratlla. Nóos ha estat un dels grans casos de corrupció d’Espanya que va provocar que el cunyat bo que tenia Felip VI acabés a la presó. Hi va haver una bona maniobra jurídica per deixar la germana del Rei totalment impune i fer-nos creure que la justícia era igual per a tothom. El jutge del cas ja ens va dir que Hisenda no era igual per a tothom, que simplement era publicitat.

Però el plat fort de la família sempre ha estat en Joan Carles I perquè l’emèrit té un bon repertori. Des de les mil i una infidelitats, els viatges de caçador o els negocis fora de la corona fins a les disculpes d’al·lot petit per dir: “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir”. I ara, després de tot, quan ja estava ben retirat i tenia una bona paga, emigra. No sé de què ha de tenir por si sabem que Hisenda no és igual per a tothom i que la Justícia ja fa dies que s’ha tret la bena per no ser cega. Segur que a ell no li passaria res! Supòs que allà on està de vacances pot continuar fent barbacoes i bevent cava català, i més ara que té l’ajudant petit.

I què dir de les baralles entre les reines de la casa? Tothom deu recordar aquell episodi a la Catedral de Palma entre na Sofia i na Leticia. Res que no passi a la majoria de les cases on sogres i nores no comparteixen opinions! Posar de reina una senyora que no té sang reial genera algunes que altres incomoditats.

Per tant, queda clar que en l'àmbit familiar ja només li queden els disgustos que les seves filles li puguin donar. El llistó que tenen per superar és alt, però tothom sap que la genètica és la genètica.

Per adobar-ho bé, en Felip VI tampoc no acaba de tenir sort quan va a determinats actes perquè, per exemple, està cansat que el xiulin a les finals quan ha de donar la Copa del Rei. Tampoc no acaba de tenir sort quan fa viatges culturals per determinades terres i les seves fotos acaben cremades, ni quan presideix actes militars com el del 12O i els paracaigudistes envesteixen fanals o les avionetes dibuixen la bandera de l’Atlético i no la d’Espanya. No hi ha res com quedar-se a casa!

I pel que fa a l’opinió pública, declaracions com les dels seus amics del PP, que afirmen que tots els espanyols el vam votar, tampoc l’ajuden. Que bo que era en Casado! Tothom sap que en Joan Carles I és l’hereu de Franco i, per tant, se sap d’on ve. I, si no, només s’ha de saber veure qui defensa “a capa y espada” la figura del monarca actualment: l’extrema dreta.

En Suárez deia amb la boca petita, i pensant-se que tenia el micròfon apagat, que va colar a la llei les paraules “rei” i “monarquia” per evitar fer un referèndum sobre monarquia o república perquè en aquell moment les enquestes eren favorables a una república i a ell li interessava la monarquia.

Ara no estam en aquell moment, però està clar que avui tenim una monarquia de cartó que fa aigües per totes bandes. Per tant, la ciutadania i els partits polítics hauríem de tenir prou valentia per posar damunt la taula la possibilitat de canviar el model d’estat que tenim per poder millorar la nostra societat.

Sabem que hi ha una part de la població espanyola que és contrària a les urnes, les hi té por, però, malgrat això, les urnes s’haurien de poder posar perquè la ciutadania expressés si vol canviar aquest model que ara tenim per un altre de millor suposadament. Açò no serà en aquesta legislatura perquè qui governa a Madrid (PSOE i UP) i els grans partits de l’oposició (PP i VOX) són partidaris de mantenir la monarquia, però esperem que en la pròxima legislatura, quan AraMés sigui a Madrid, tinguem l’opció de poder plantejar la possibilitat d’abolir la monarquia.

 

Oriol Baradad

Notícies relacionades