L'herència ecocida de Bolsonaro

Article d'opinió - Ramon Orfila

L'herència ecocida de Bolsonaro

L'assalt dels milers de partidaris de l'ex President Bolsonaro a les seus dels tres poders de l'Estat al Brasil, és una demostració mes del poder de manipulació dels poders fàctics que intenten impedir el canvi en el Govern aprovat per les urnes, per la via violenta, seguint el model de l'assalt al Capitoli dels EEUU pels partidaris de Trump. L'intent fracassat de cop d'estat sols pot tenir una resposta: desmantellar de manera urgent i des del govern legítim de Lula els ressorts de poder de les cúpules econòmiques que han detectat el poder amb el govern de Bolsonaro.

De les 5 denuncies, per crims contra la humanitat,  que s'han presentat aquests darrers anys devant el Tribunal Penal Internacional de la Haya contra Jair Bolsonaro, tres son pel genocidi que les seves polítiques han implicat contra els  pobles indígenes, i per l'ecocidi que s'ha impulsat des del seu govern contra l’Amazònia, l'anomenat pulmó del món, la més gran massa boscosa de La Terra.

Uns 40.000 kilòmetres quadrats, aproximadament,  de l'Amazònia s'han perdut en els darrers 4 anys, mes de 10.000 cada any, arrasats per incendis provocats, o simplement destruïts per les empreses mineres i les productores de soja, amb la connivència amb el govern del Brasil que, des d'una política negacionista ha minimitzat l'impacte brutal de la desforestació més  intensa de les que recorda la humanitat.

La xifra dels 40.000 km quadrats de bosc que s'han perdut ens resulta més tangible, més entenedor, si tenim en compte que representa l'equivalent de la superfície de 57 vegades l'illa de Menorca.

Un desastre ecològic que no han pogut impedir ni les lluites dels moviments brasilers de defensa de l’Amazònia, que s'han saldat amb un rosari d’assassinats, que es compten per centenars, amb una impunitat, per la incompetència i la passivitat de les autoritats del Brasil, que ha fet possible que en molts dels cassos no s'hagin castigat els assassins.

De fet, han estat les declaracions del propi Jair Bolsonaro, des de l'altaveu que implica parlar des de la mes alta institució de l'estat brasiler, les que han tingut un efecte cridada per les empreses explotadores de la mineria i els cultius de soja i ha provocat els devastadors incendis que s'han incrementat de manera exponencial els darrers anys.

En efecte, Bolsonaro ha lligat l'explotació de la zona als projectes que farien, segons ell, progressar el Brasil, fins a arribar als nivells del Japó, i que això seria possible sols amb el fet de eliminar les reserves on viuen les tribus indígenes i derogant les lleis de protecció de la biodiversitat que protegien la zona forestal més rica del món.

Científics de tot el món han alertat del que podia significar la desforestació impulsada,  que van des de la desaparició d'espècies animals i vegetals al fet que, amb la desaparició de parts importants de la zona arbrada disminuiria de manera notable l'absorció de CO2, amb la qual cosa augmentaria el calentament global.

Si es te en compte que la selva amazònica alberga el 10% de la fauna del món coneguda i el 20% de la flora ens podem fer l'idea de fins quin punt pot afectar el mon la política de la destrucció.

Bolsonaro que es va cuidar de menysprear i ridiculitzar les propostes d'organismes internacionals o de les entitats conservacionistes que defensaven el caràcter de Patrimoni de la Humanitat d'aquella zona, va fomentar l'ultra nacionalisme excloent en contra dels que denunciaven la destrucció justificant de facto  la violència exercida pels pistolers de les empreses mineres i agrícoles amb interessos a l’Amazònia.

Feina tindrà el nou President, Lula da Silva per redreçar la situació, sabut es que un bosc que es pot destruir en mesos necessitarà dotzenes d'anys per tornar a una situació semblant a l'anterior i que les espècies que s'hagin perdut mai mes tornaran a fer-se presents a la zona. Però també es cert que existeix un interès evident de milions de persones de tot el món, en la recuperació del que s'ha destruït i que, fins i tot en temps del President Bolsonaro es van impulsar projectes prou imaginatius en defensa de tot el que representa l’Amazònia, i entre ells n'hi ha un que estava destinat a tenir un èxit notable si no fos per les traves i boicots promoguts per les autoritats del Brasil, un projecte que impulsava l’adquisició de petites zones d'aquella immensitat, amb la voluntat de preservar-les i posar-les a la disposició d'entitats conservacionistes.

I no parlam sols de iniciatives menors, un milionari suec, Johan Eliasch va adquirir 200.000 hectàrees per garantir la seva protecció, i estic convençut que iniciatives com aquesta serien molt ben acollides si s'apadrinen i impulsen des del nou govern del Brasil. Seria, sens dubte, una demostració d'un canvi en les polítiques que agrairíem des de bona part del món, atès el que està en joc.

I a vostè, amic oient, o lector d'aquestes reflexions, no li faria il·lusió que, un any, els Reis Mags d'Orient li duguessin com a regal, el títol de propietat d'uns quants metres  quadrats del bosc de l'Amazònia ??

 

Ramon Orfila i Pons.

Notícies relacionades