Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca

Es calcula que a Menorca hi ha aproximadament 114.000 llits turístics, dels quals uns 54.000 corresponen a hotels i apartaments i altres 30.000 corresponen a cases autoritzades (la majoria de les quals havien sigut d’ús residencial). Les 30.000 places restants s’ofereixen en cases sense llicència turística.

Quan les coses bàsiques queden únicament en mans del mercat, s’ho queda qui paga més.

Aquests dies passats hem vist que el nombre de turistes que visita l’illa ha augmentat devers un 80% en quinze anys. I la majoria d’aquest gran increment s’està allotjant a cases.

Segons la Direcció General del Cadastre, a Menorca 2.724 habitatges pertanyen a titulars que tenen 11 o més habitatges en propietat.

Els lloguers turístics, legal i il·legal, ocupen actualment unes 12.000 cases a Menorca. Segons dades recents, el 98,5% de les vendes de cases que es fan actualment a Menorca, no són assequibles pels sous habituals. Només un 1,5% hi pot arribar.

L’illa té una gran part de les generacions joves amb el projecte de vida aturat perquè no tenen accés a un habitatge. Si l’any passat vam tenir devers 1,8 milions de turistes, vol dir que la població resident representa el 5%. Hi ha 20 turistes per cada resident.

L’aparició de les plataformes digitals de lloguer turístic van facilitar un gran increment de la capacitat d’allotjament sense necessitat de construir gran cosa més. Amb el fenomen del lloguer turístic, els turistes s’allotgen a cases ja construïdes. Es van concedir 30.000 places en aquesta nova modalitat (equivalents a unes 6.000 cases) i s’estima que n’hi ha una quantitat similar en el mercat no declarat.

L’any passat es va fer un nou estudi sobre la pressió humana que pateixen les platges menorquines. Les platges verges més conegudes, que tant va costar preservar dels intents d’urbanització, es troben molt superades de visitants i excedeixen unes quantes vegades el màxim que haurien de tenir. En moltes ocasions, no s’arriba als 5 m²/usuari, un paràmetre molt allunyat dels 15 m²/usuari pensat per les platges verges.

I ara ve una confessió: Ni una sola de les frases que he emprat fins ara són meves, ni una sola paraula, m’he limitat a transcriure fragments dels darrers escrits del GOB Menorca. Tot ho he copiat, però els puc dir que subscric totes i cada una de les afirmacions anteriors, com puc dir que qui millor ha estat capaç de commoure les consciències de milers i milers de menorquins gelosos de la seva illa és el GOB, que ha assumit una doble tasca vital per la defensa d’un model de Menorca basat en la sostenibilitat.

En primer lloc, la pedagògica, analitzant de manera constant la societat menorquina, l’economia i el medi ambient i oferint a qui ho vulgui llegir una diagnosi que ningú més a l’Illa i quan dic ningú més vull dir ningú més, s’ha atrevit a oferir d’una manera tan constant i amb tanta coherència.

I segona, denunciant les malifetes que, massa vegades en nom d’un dubtós progrés econòmic i social, s’han anat succeint a l’Illa, en la història dels prop de cinquanta darrers anys. I mostrant el camí de les mobilitzacions com a eina per commoure la societat illenca.

Sense aquesta feina insubstituïble, Menorca no seria la mateixa, de tal manera que si aplicam a les entitats allò que Bertold Brecht escrivia respecte de les persones:

"Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años y son muy buenos. Pero los hay que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles”.

Arribaríem a la conclusió que els i les menorquines que estimam Menorca no sols no l’hem de voler destruir, com deia aquell eslògan, sinó que tenim el deure de vetlar pel manteniment de col·lectius com el que forma el GOB, per què sense ells difícilment resistiríem els embats dels interessos econòmics que mostren una capacitat de pressionar brutal.

És per açò que, abans que l’any que ve es commemorin els 50 anys de la creació del GOB, vull reivindicar aquesta entitat en els seus 49 anys, reconèixer la seva molt estimable i imprescindible tasca i sumar-me a la seva convocatòria propera emprant les seves pròpies paraules:

“Si ets de les persones que no es resignen a acceptar un destí massificat i impersonal, si voldries tornar a la Menorca que no perd el control de la pressió turística, vine el dissabte 13 de juny, a les 19.30 h a la Plaça Biosfera de Maó.”

Ramon Orfila i Pons