Perillós balanç hídric a Menorca

Coincidint amb la publicació de les cròniques sobre la concentració convocada per Via Menorca el passat dissabte dia 13, s’ha donat a conèixer el nou balanç hídric elaborat per la Conselleria del Cicle de l’Aigua, del Govern de les Illes Balears, amb un resultat més que preocupant.

Menorca, que tenia nomenada de ser l’illa més ben conservada, la que havia apostat des de fa anys per moderar el creixement urbanístic i poblacional, la que va merèixer ser declarada Reserva de la Biosfera per les mesures de contenció, l’illa que va aprovar un PTI valent, que eliminava desenes de milers de places turístiques, l’illa que havia defensat amb més força la terra, el sòl rústic, resulta que és la que pitjor es troba en matèria hídrica, en un clar retrocés respecte d’altres anys, fins a situar en un preocupant 42% les reserves.

Ara imaginem com estaríem si s’hagués mantingut l’expectativa de creixement potencial d’abans del PTI.

L’explicació que sortim d’uns mesos especialment secs que no s’han vist compensats per un hivern plujós, no és cap consol. Ja no és que afrontem un estiu amb les reserves per davall del 50%, que seria prou motiu per estar alarmats, sinó que ens atracam perillosament al 40% amb una primavera i un estiu que es preveuen molt més càlids del que seria habitual i enmig d’un constant creixement del nombre de turistes que ens visiten, que com és sabut són grans consumidors d’aigua.

La història recent seria demostrativa de fins a quin punt hem d’estar alarmats. Segons es publicava a la mateixa notícia, el precedent més proper d’aquesta situació és l’any passat, quan el mateix mes de maig les reserves es van situar en el 38% i el mes d’agost amb una illa abarrotada de gent i amb un consum disparat, vam caure fins a un perillosíssim 34%.

Enguany parlam de sis punts menys en les reserves actuals, de manera que, si es repeteix l’experiència de l’any passat, les reserves podrien caure més avall del 30%. Com deia un amic quan es referia a coses molt grosseres, “brutalment brutal”!

Curiosament, a Mallorca es manté en un 47%, i a les Pitiüses en un 51%, que sense permetre bravejar massa, mostren una situació millor.

Allò que deixen clar aquestes dades és que som davant una situació d’emergència en la qual s’han de prendre mesures immediates, urgents i contundents, en l’àmbit local i insular si no volem que el problema ens passi per damunt i el deteriorament es faci cada vegada més irreversible. Una mostra més de les conseqüències d’una massificació que ofega Menorca de manera cada dia més visible com es denunciava dissabte a la concentració de Via Menorca.

Dissabte 1.200 persones van clamar a la plaça de la Biosfera de Maó, davant el Govern de Menorca, a favor d’una reconducció de la tendència a créixer de manera desenfrenada, sense mesura, sense saber si l’illa té capacitat per resistir-ho, i pel que avui mateix es veu amb aquestes dades, és evident que no podem resistir tanta degradació.

1.200 persones que, simptomàticament, es veien reduïdes a menys de la meitat en les informacions d’un mitjà tan important a l’hora de crear opinió ciutadana com és IB3 Televisió. La veritat és que vaig sentir vergonya pel tractament de la notícia des d’un mitjà de titularitat pública, no sols pel càlcul de la participació, menys de la meitat del que calcula un mitjà gens sospitós de simpatitzar amb el GOB com és el diari "Menorca", sinó pel mateix fet de relegar aquesta notícia a un nivell molt secundari, la qual cosa em va confirmar que aquest mitjà cada vegada és més mallorquí, en tost de balear, i que cada cop se centra més en els succeïts per davant de les notícies de contingut social, econòmic o, fins i tot, polític. 

En fi, cadascú té les prioritats que té, i si fan els comptes de cap ja entenem per quin motiu els surten a la meitat.

El petit consol ha vingut aquests dies de la mà de la notícia de les mobilitzacions d’un segment importantíssim de la societat albanesa, davant l’intent de turistificar una zona més d’un territori admirat pels seus valors naturals i ambientals. Un projecte, a més, promogut per la filla i el gendre del president dels EUA, Donald Trump, sempre a l’aguait de fer negoci sense cap mirament respecte de la destrossa i els problemes creats per dur a terme els seus projectes. La pela és la pela, i el dòlar és el dòlar.

Si finalment s’aconsegueix aturar el projecte que implica la creació d’un macrocomplexe amb 10.000 habitacions, s’hauria fet una passa de gegant, demostrant que la consciència ciutadana i la voluntat col·lectiva en favor de defensar el medi natural, ho pot aconseguir tot. O gairebé tot.

“Nihil difficcile volenti”, deien els llatins.

Ramon Orfila i Pons