L'adversari

És ben cert que, malgrat que passin els anys i vagis acumulant experiència, sempre hi ha coses que et poden sorprendre. I en política, més encara.

Aquest article, que únicament reflecteix la meva opinió personal i que, en absolut, pretén traslladar cap mena de posicionament de la formació política a què estic adherit, simplement vol parlar-vos d’això, de sorpreses.

Així, fa un parell de mesos, em vaig quedar estupefacte en llegir a premsa unes paraules de la candidata socialista de Ciutadella. Concretament, va dir, segons els mitjans de comunicació, que “l’adversari a batre no és el PP, sinó el PSM”. Li agraesc la sinceritat, però no puc evitar fer-me una pregunta:

És aquesta la línia oficial del partit socialista?  

Evidentment, no sé la resposta, però el que sí que sé és que l’esmentada candidata ha esbombat per una xarxa social que, si per ella fos, mai pactaria amb el PSM. Potser d’aquí a unes setmanes les seves paraules ressonaran per la plaça de la Biosfera o al Consolat de Mar. Veurem.

En tot cas, això tant fa. Allò que m’ha sobtat és la ingent capacitat innovadora d’aquesta persona. En tot el temps que vaig tenir responsabilitats polítiques mai havia vist – i tampoc abans o després- a cap dirigent socialista demostrar més simpatia per la dreta que pels seus socis de govern progressista.

El partit que acostumava a definir-se hiperbòlicament com la “casa comú de l’esquerra” i que presideix el govern d’Espanya, el de les Illes Balears i el del Consell Insular de Menorca gràcies a acords amb altres partits de progrés, sembla que ara es decanta a Ciutadella per una altra fórmula. Estem veient l’anunci d’un futur pacte PSOE-PP? Tot és possible, i està bé que els electors ho tinguin present el pròxim 28 de maig.

Tot plegat em porta a una segona reflexió. Fa uns dies vaig escriure:

“Formar part d'un equip de govern durant quatre anys i a darrera hora disfressar-se d'oposició, sense deixar ni sous ni cadires, és un patètic acte de transvestisme polític. Penós i un insult a la intel·ligència.”

Efectivament, així és. Els darrers vuit anys Ciutadella ha estat governada per un tripartit del qual formava part el partit socialista. De fet, encara hi forma part. Ara bé, si teniu la paciència i l’humor de llegir les declaracions que van fent els seus responsables polítics, talment semblaria que s’han passat aquestes dues legislatures fent una aferrissada tasca d’oposició. Ja s’ho val.  A més, això sí, si es critica qualque cosa de les àrees que gestionen, sempre és culpa, està clar, no de la seva inoperància, sinó dels altres.

Estic convençut que tot aquest contorsionisme polític només pot afavorir la dreta, esperem que no sigui això el que pretenen.

Per acabar, el meu punt de vista és molt diferent. Som partidari, i ho he estat sempre, d’arribar a acords per afavorir governs progressistes, i crec que els militants socialistes, que no han perdut el seny, pensen el mateix que jo.

No tinc cap dubte que el PSM tindrà, altre cop, uns excel·lents resultats a Ciutadella, i que les paraules eixelebrades se les emportarà el vent.

Tinc ben clar que per al PSM l’adversari a batre sempre serà la dreta. Li diuen coherència i fidelitat als principis.

Eduard Riudavets