"L'economia solidària, l'únic camí possible per la supervivència de la humanitat"

La situació de Menorca

El capitalisme no sols és un sistema devastador amb els recursos naturals i amb l’equilibri medi ambiental, també és un depredador de persones i de vides humanes. A part de les desigualtats socials que genera (un 1% de la població té el 50 % de la riquesa mundial), una de les seves expressions més cruels és la pobresa i la fam que se'n deriva d’aquesta, que causa més víctimes que la guerra o les catàstrofes naturals: 828 milions de persones van patir fam durant el 2021 (quasi un 10% de la població mundial) i 2,7 milions d’infants morts a l’any per desnutrició. Som la primera generació capaç d’erradicar la fam al món i perquè no ho feim? Segueix essent dominant el model de guany econòmic i en benefici propi Tot i el risc que això suposa per la pròpia supervivència de l’espècie humana. Es un model excloent, discriminador, sobretot, amb els més dèbils...

La única alternativa possible per la supervivència de tots noltros és apostar per un altre model d’economia: l’economia social i solidària, aquella que defensa l’activitat econòmica com un mitjà al servei de les persones i no sols com un fi, la que cerca situar els processos de la sostenibilitat de la vida al centre de l’esfera econòmica. No es
limita a trobar un nínxol de mercat i explotar-lo sinó que pretén ser una alternativa transformadora de la societat per aconseguir el benestar col·lectiu més que el lucre particular tot tenint en compte l’impacte de l’activitat econòmica seguint valors com la solidaritat, l’equitat de gènere, la sostenibilitat ambiental i la inclusió dels més desfavorits. Aquest no és un concepte nou, ja n’Arcadi Oliveres (sempre el tenc present), entre d’altres, al seu llibre Un altre món en va ser un gran defensor i predicador.

I açò és possible? No sols és possible i necessari, sinó també és real. L’aliança entre els actors per unir esforços és una de les seves eines per impulsar-ho i per tal d’integrar-ho a l’agenda pública com una estratègia política.

A nivell internacional tenim el repte dels 17 objectius que ha establert l’Agenda 2030 per reduir la pobresa al món i garantir els drets humans a tothom. Per arribar-hi, es plantegen, entre d’altres, aconseguir un desenvolupament econòmic global sostenible i respectuós amb el medi ambient .

A Espanya existeix la REAS, Xarxa de xarxes d’Economia Alternativa i Solidària de tota Espanya que aglutina a quasi mil organitzacions i empreses.

A Balears existeix el Mercat Social de les Illes Balears que compta entre les seves entitats associades la REAS Balears. Es una xarxa de persones, empreses, entitats, institucions i iniciatives que incorporen valors socials, ecològics i ètics en les seves decisions de consum, producció, distribució i finançament amb l’objectiu de contribuir des de l’activitat econòmica a una societat basada en els valors democràtics, ecològics i solidaris i en el benestar col·lectiu.

A Menorca, també tenim presents elements que impulsen un nou model d’economia social i solidària, els quals van ser assenyalats durant el curs que va promoure el passat 25 i 26 de novembre la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR) sobre Economia Social i finances ètiques: teixint alternatives econòmiques en temps de postpandèmia. Són possibilitats que tenim a l’abast la població de Menorca si decicim que volem apostar per un altre model d’economia i que, entre d’altres, són:

• Estalvi ètic de Caixa Colonya (Oficina a Alaior i a Ciutadella) una iniciativa de banca ètica que cerca fer un ús socialment responsable dels diners. Els clients d’aquesta coneixen a què es destinen els seus estalvis i s’asseguren que s’invertiran en projectes ètics que afavoreixen la cohesió social i el desenvolupament sostenible.
• Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre que té, com a principal activitat, la comercialització i producció d’energia d’origen renovable per tal d’impulsar un canvi del model energètic actual.
• Cooperativa San Crispín (Alaior i Es Migjorn), de productors i consumidors, que distribueix productes de proximitat i ecològics.
• Cooperativa del Camp (Ciutadella), de productors, que té com a objectiu impulsar el sector primari de Menorca i promocionar el consum de producte local.
• Fòrum Entitats del Tercer Sector (ETS) Menorca és una xarxa de quasi cinquanta entitats sense ànim de lucre i no governamentals que s’han ajuntat per contribuir a la transformació social des del tercer sector per arribar a una societat més justa, equitativa, sostenible i solidària a partir de les demandes i necessitats expressades per la ciutadania organitzada democràticament.
• Consum responsable a les botigues de Mestral de Càritas on es venen objectes que s’han reciclat i reutilitzat a partir de la inserció socio-laboral de persones en situació de risc d’exclusió social i on es venen productes de comerç just.
• Fundació per a persones amb discapacitat i els centres d’especial ocupació (Ecoverd, Ecoplagues, Lligall i Social Catering) que alhora que promouen serveis econòmicament viables també fomenten la inclusió social perquè un 70% de les persones que hi treballen tenen algun tipus de discapacitat.

L’Ajuntament de Ciutadella també hi va ser present en aquest curs per visibilitzar les accions que des d’una administració local es poden fer i es fan per impulsar un modeleconòmic social i solidari i contribuir així a la transformació social. Aquestes accions es posen en marxa des de diferents serveis i, entre d’altres, són:

• Compra pública responsable a través de contractes que incorporen criteris ètics, socials i medi ambientals com, per exemple, el servei de menjar a domicili que presta l’ajuntament a famílies que ho requereixen a través del Social Catering (Fundació per a persones amb discapacitat) o bé la contractació d’una brigada de persones pel manteniment de les urbanitzacions i arbrat públic a través d’Ecoverd (Fundació per a persones amb discapacitat).
• Impulsa la implicació social de les empreses locals a través de projectes com Aprofita l’estiu i Alter. Són projectes que fomenten que empreses del municipi acullin a adolescents i joves en situació de vulnerabilitat social per formar-los en un ofici i acompanyar-los en l’adquisició d’habilitats socials, comunicatives i
  emocionals, hàbits i relacions positives, a més d’ocupar d’una forma organitzada i saludable el temps.
• Dona suport als productors locals, artesanals i ecològics a través de totes les fires i mercats que organitza, tant els de temporada (estiu i nadal), com els de tot l’any a la plaça del mercat.
• Dona suport al comerç local i de proximitat a través d’una subvenció a Ciutadella Antiga, associació de comerços de Ciutadella, així com col·labora amb les activitats que posa en marxa.
• Durant dos anys, ha obert una convocatòria d’ajuts econòmics per als comerços locals per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia.
• Suport en forma de subvenció econòmica als tallers prelaborals i ocupacions de Caritas que formen a persones amb dificultats d’inserció laboral i social en un ofici com reparació de velos, magatzem, tèxtil, agricultura ecològica i fusteria.
• Cessió de locals a associacions del tercer sector perquè puguin desenvolupar les seves activitats, entre elles el Forum ETS Menorca.
• Incorporació a la plantilla de personal de l’ajuntament de tècnics AODL (Agents Desenvolupament Local) per fomentar el comerç local i de proximitat i millorar l’ocupació laboral.
• Ha donat ocupació a persones en situació d’atur de llarga durada, com un dels col·lectius amb més dificultats d’inserció en el mercat laboral a través de projectes com el SOIB Reactiva.
• Convocatòria anual d’ajuts econòmics i ajuts nominatius per donar suport a les entitats del tercer sector del nostre municipi perquè puguin desenvolupar les seves activitats socials, medi ambientals, en favor de l’equitat.
• Dona suport a iniciatives socials i fomentar les aliances amb els actors de l’economia social com la Cooperativa del Camp a través de la seva participació en activitats culturals.
• Ha obert un compte a Caixa Colonya.

Algunes de les conclusions d’aquest curs es van centrar en els reptes que tenim al davant entre tothom si volem apostar per una transformació de la societat a través d’un model d’economia social i solidària:

• Donar a conèixer les possibilitats que hi ha a Menorca d’apostar per un model d’economia social i solidària.
• Incloure en el Cercle d’Economia aquesta visió de l’economia social.
• Fer un gran Pacte per l’economia social a Menorca per tal d’impulsar una visió estratègica i planificada.
• Fomentar les aliances i la cooperació público-privada.
• Cercar altres indicadors del benestar i el progrés com han fet a Bután davant la inutilitat del PIB com a mesura de benestar.
• Convertir aquesta visió en transversal a totes les polítiques.

A part de la necessària planificació estratègia conjunta des de l’àmbit polític, públic i privat, també està la decisió individual que no deixa de ser la política individual. Amb cada compra que fem, amb cada decisió que prenem esteim fomentant un model o altre d’economia i uns valors i repercussions determinades. Per açò, la pregunta que ens hem de fer és: què estic fomentant amb el consum que faig? A qui repercuteix i com? Es garanteixen els drets humans? Contribueix a la sostenibilitat del mediambient? Per açò, cal informar-se, ser crítics i responsables amb les nostres
decisions.

Es cert que a Menorca no ens morim de fam tot i que si tenim situacions de pobresa, de desigualtat, de petjada ecològica desequilibrada que no podem donar l’esquena i que hem d’abordar entre tots. Tanmateix, no hem d’oblidar que estem tots interconnectats i tot el que passa a l’altra punta del món, tard o prest, ens acaba repercutint a Menorca (ho esteim veient amb la guerra ruso-ucraniana). Però d’açò, n’escriuré més amplament en un altre moment.

El que vull concloure és que Pensa globalment, actua localment ha estat el lema durant molts d’anys de mobilitzacions i accions demanant un canvi i que encara, o més que mai, té tot el seu sentit i necessitat si volem seguir formant part com a espècie d’aquest món. Jo SI.

Laura Anglada Seara