L'energia femenina ha de liderar el món

Davant en Trump i altres líders del seu calibre, posar en valor i donar força a l’energia femenina és quasi una obligació per fer un món millor. L’energia femenina la podem tenir tant homes com dones. Així, aquest no és un article per reivindicar el feminisme: la igualtat en el repartiment de les tasques domèstiques, en els escons parlamentaris ni en les condicions laborals (que també hi estic d’acord per descomptat) sinó que és un al·legat en favor que l’empatia, la col·laboració, la cura, la comunicació i, per què no, l’amor, siguin els valors que liderin el món. Aquests són valors relacionats amb l’energia femenina i són capacitats que tots tenim i hem de potenciar per posar a disposició d’un objectiu superior: el bé comú. La bona notícia és que és possible i ja està passant.

El senyal que això ha de ser així ens ho diu des d’un principi la naturalesa, font d’inspiració també pels que observem la societat. Només cal pensar en el moment del naixement de la humanitat, l’instant de la concepció, el moment de més perfecció i saviesa perquè es crea la vida i això és possible gràcies a la col·laboració de dos cossos, dues naturaleses diferents, dues energies. Per tant, es pot dir que l’energia creadora de la vida és col·laborativa i no competitiva i, en conseqüència, se'n deriva que la col·laboració entre les persones, i també entre la naturalesa i les persones, és l'únic camí perquè aquestes relacions siguin constructives i no destructives. Tot i que pot semblar un principi evident, m’agrada visibilitzar-lo perquè, en el decurs de què ve després d’aquest instant del naixement, sembla que ens oblidam d’on venim i ho hauríem de tenir present si volem seguir creant vida i no destrucció. Això vol dir que aquesta mirada col·laborativa en detriment de la competitivitat s’ha de traslladar i es pot traslladar a tots els àmbits, inclús la política. Un exemple és la unió de joves palestins i israelians en una associació anomenada Standing together (de peu junts) que organitzen actes de protesta per exigir al govern de Netanyahu que abandoni la franja i cesi el foc contra els palestins. 

Aquesta mirada que defenso i que m’apassiona, sabem que representa qüestionar el paradigma sobre el qual es construeix el sistema capitalista-patriarcal i els seus valors: la competitivitat, la supremacia de la llei del més fort que culpabilitza i exclou als dèbils i perdedors, el lideratge que sotmet i és autoritari, l’individualisme, la submissió de les dones pels homes... Allunyant-se de la comunicació, el bé comunitari, la cura cap a l’altra i l’empatia. Però l’energia femenina avança i es manifesta, s’escampa i va impregnant nous àmbits, donant pas a noves formes i maneres de relacionar-nos per anar nodrint la societat amb altres valors. 

Aquests en són més exemples entre molts que n’hi ha: 

• Existeix a Catalunya una associació anomenada Entre homes, que tenen com a objectiu promoure processos d’autoconeixement per homes insatisfets amb els models tradicionals i heretats de masculinitat que necessiten transformar la seva masculinitat des del cor. Són homes que cerquen potenciar la seva energia femenina, volen cuidar i ser cuidats, acceptar que també són vulnerables, sensibles i que això no és dolent i que no volen sotmetre a les dones sinó fer equip i col·laborar en benefici de la família i d’un món millor. Homes que volen liderar des d’un altre lloc. Un altre exemple, en la mateixa línia, el llibre Ni forts ni valents de Thaïs Guitérrez que reivindica la importància que els nens creixin sense estereotips, sense el pes de la masculinitat tòxica, que els castiga i els condiciona per poder construir una societat més justa i igualitària, amb respecte cap a les dones. Això és esperançador per construir una nova masculinitat on l’energia femenina emergeixi. 

• En paral·lel, és necessari que les dones no vulguem adoptar patrons tradicionalment masculins de lideratge, de força, de duresa, de veritats absolutes. En aquest sentit, hi ha un llibre de la Jenn Díaz, que va ser diputada del parlament català, que parla de com i per què feminitzar la política amb el títol Dona i poder.  Reivindica que a la política hi ha d’haver espai per exercir el poder des de la cura, el respecte, la humanitat... I que ho hem de fer possible entre els homes i les dones, perquè ens afecta tothom. Queda clar que esteim en un moment de transició de models, no exempt d’incerteses, però amb flaixos de llum molt clars que el futur necessita aquests canvis.

• Un dels valors que més cal potenciar davant la problemàtica de la soledat no desitjada i l’augment de les depressions és el fet comunitari. L’efecte del grup, les relacions humanes i la comunicació que aquest genera ajuda a calmar l’angoixa existencial, és un bàlsam de cura i pot sostenir les vulnerabilitats de les persones. Un exemple a Ciutadella que em fascina són els grups de persones que es troben a la platja Gran al matí per nedar i que tot i ser de diferents edats, condicions i sexe (encara que majoritàriament dones), han creat un moment en què fan pinya, xerren, es demanen com estan, es cuiden i no sols neden, sinó que fan alguna cosa més important: fomenten el sentiment de pertinença i rebaixen el risc de soledat, un dels grans reptes del món modern. Hi ha metges que recepten aquesta medicina: estar amb persones amb qui no es competeix per guanyar sinó que es comparteix per ajudar.

• En l’àmbit natural, diu Miquel Camps, entès en la matèria des de la seva experiència com a coordinador de política territorial al GOB i amb qui compartesc conviccions i ideals, que hi ha una autora que qüestiona la teoria de Darwin sobre l’evolució de les espècies per selecció natural del més fort i per competència. Va ser la biòloga Lynn Margulis que defensava la teoria de l'endosimbiosi i va demostrar que al món eren molt més abundants les relacions de cooperació que no de competència.

• En l’àmbit sanitari també vaig topar amb un manual que proposava el lideratge dins les institucions sanitàries des d’una altra banda. El títol és ben inspirador: Liderar con corazón, llibre que es va editar per professionals sanitaris el 2014 amb el suport de l’Escola andalusa de Salut Pública i la Junta d’Andalusia per donar idees de com afrontar el lideratge dins l’àmbit sanitari d'acord amb altres principis més humans i no tan institucionals.

• En l’àmbit de l’educació aquesta mirada està molt en voga, la que anomenen educació positiva, que tant psicòlegs com educadors en són divulgadors per les xarxes i amb els seus llibres com Álvaro Bilbao i Carlos González. Defensen la comunicació, l’amor, la comprensió i l’empatia com a valors que haurien d’adoptar els pares i mares pel seu lideratge per allunyar-se dels models tradicionals autoritaris. M’agrada aquest plantejament perquè, per un moment, els mateixos pares i mares ens hem confós pensant que la millor manera de gestionar la família és en assemblea, entre tots, perdent de vista que el lideratge és necessari, però des d’un altre lloc a com s’ha fet fins ara. Fent paral·lelismes, socialment passa el mateix, els lideratges han d’existir en la nostra societat, un lideratge que ha de tenir autoritat però no ser autoritari, l’antítesi de Trump, en definitiva. Sobretot, per evitar tants de problemes socials que hi ha en infants amb falta de límits com es veu dins les aules amb conflictes per falta de reconeixement del professorat com a figura d’autoritat. Però aquest és un debat extens i per un altre dia.

• Per acabar, inclús en l’àmbit del dret, també existeixen associacions com l’associació catalana del dret col·laboratiu que estan impulsant una altra manera de solucionar els conflictes a partir d'arribar a acords, la comunicació, tenint en compte les necessitats de les dues parts i cercant que tothom hi pugui guanyar. Això és un gran avanç tenint en compte que tradicionalment aquest àmbit sempre ha estat lligat a molta crispació, un afany més competitiu, combatiu i cercant que un client guanyi i l’altre perdi. Sense dubte, és un canvi de paradigma que ajuda a confiar en el fet que aquesta nova mirada s’està obrint pas amb esperança i convicció.

El repte és gran però és possible. Tot això vol dir deixar endarrere el patriarcat masclista que tant ha marcat el decurs de la història i tanta destrucció ha provocat per donar espai a què l’energia femenina flueixi, la que col·labora per crear des de l’empatia i l’amor una comunitat unida. I això ha de ser un propòsit en la nostra quotidianitat. Com diu el filòsof José Carlos Ruiz, cal fer microresistències d'acord amb el que també planteja un altre filòsof Focault, arribar a allò que està al nostre abast.

Com a mare ho intento cada dia, amb els meus dos fills i amb mi mateixa per donar exemple: m’esforço en què entenguin que ells també són energia femenina, que han de ser comprensius i empàtics amb els altres, que no és la força el què els defineix, que han de col·laborar i comunicar-se i no voler imposar-se, que plorar és de valents...I amb mi mateixa, naturalitzant l’expressió de les meves emocions, no sentint-ho com una debilitat sinó com una fortalesa, confiant en el meu instint, cuidant-me i cuidant als que estimo, no voler competir per guanyar l’altre sinó voler ser la meva millor versió... Aquesta seria una manera que sento que contribuir que no hi hagi guerres, educant persones perquè el dia de demà, si ells tenen alguna responsabilitat i poder, facin que els fillets i filletes siguin tapats amb mantes per dormir i no amb llençols per ser enterrats. 

Laura Anglada