L’esborrany de nova llei de funció pública encara estreny més el català

El Govern vol introduir noves modificacions en la funció pública per restringir encara més l’ús del català a l’administració i limitar de tot l’autonomia municipal en matèria lingüística.

El PSM Més per Menorca, a través del Grup MÉS i arran de la compareixença de la consellera d’Administracions Públiques en el Parlament, ha reclamat avui al Govern que la nova llei de funció pública que en aquest moments s’està preparant recuperi el requisit de coneixement de la llengua catalana per accedir i promocionar en les administracions públiques de les Illes Balears.

Nel Martí, diputat del PSM Més per Menorca, ha basat aquesta reivindicació en la resolució aprovada ara fa quasi un any (el juny del 2013), per unanimitat, en el Parlament de les Illes Balears, en la qual “s’insta el Govern a respectar l’acord de l’Ajuntament d’Alcúdia, així com de la resta d’ajuntaments de les Illes, que modifica la relació de llocs de treball i s’hi estableix el requisit de coneixement de la llengua catalana en tota la seva plantilla”. “Si el Govern respecta, com ha dit Núria Riera, l’autonomia dels municipis a partir de la qual aquests poden incorporar el requisit a tota la plantilla, és perquè la llei ho permet. I si la llei ho permet, el més lògic seria retornar a la lògica d’abans: la llengua pròpia ha de ser un requisit com a criteri general, i es regularan les excepcions.

Per al diputat menorquinista, la lògica de la modificació de la Llei 3/2007 de la funció pública de les Illes Balears s’ha manifestat absurd. Avui tenim municipis que consideren que els policies locals han de saber obligatòriament català i d’altres que no; i el mateix passa amb els treballadors socials, tècnics de cultura, etc. Per a Martí la qüestió segueix estant molt clara, “quan la llei de la funció pública o l’estatut del treballador estableixen que és un deure del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma informar els ciutadans de totes les matèries o assumptes que tenguin dret a conèixer, ho fa amb la màxima amplitud possible i afectant a tots els treballadors”. “Només es pot informar de forma eficient i respectant el dret lingüístic del ciutadà que és informat, si els treballadors conèixen les dues llengües oficials”.

En aquest sentit, Nel Martí considera que el Govern, amb la nova llei de funció pública que es tramitarà en els propers mesos en el Parlament, intenta fer una passa enrera, retallant més la interpretació del deure de tots els treballadors públics a informar, per tal retallar també l’aplicació del requisit del català. Efectivament:

Llei 3/2007, en l’article 124, es recollien aquests deures del personal al servei de l’Administració:

f) Informar els ciutadans i les ciutadanes sobre totes les matèries o els assumptes que tenguin dret a conèixer, així com facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

g) Conèixer les llengües oficials en el nivell que es determini reglamentàriament, i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’administració autonòmica.

La Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, modifica la lletra g) de l’article 124, que queda així:

g) Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l’administració autonòmica.

Ara, el nou text de Llei de funció pública, en forma d’esborrany, diu:

f) Informar els ciutadans sobre totes les matèries o els assumptes que tenguin dret a conèixer, i facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

g) Garantir l’atenció a la ciutadania en la llengua que ho sol·liciti, sempre que sigui oficial en el territori.

És a dir, es passa del “facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les llengües cooficials en la relació amb l’Administració, tota” a “garantir l’atenció a la ciutadania en una llengua cooficial”; és restringeix així un deure que afectava a tots els treballadors, i que passa a ser un deure d’atenció a la ciutadania que es pot reduir a un servei de finestreta o telefonia d’atenció ciutadana, afectant a molts pocs treballadors.

Val a dir que aquesta nova versió g) de l’esborrany de llei de funció pública s’ha agafat de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, en el qual s’estableixen els mínims que han de recollir i desenvolupar les lleis autonòmiques, i en les quals, efectivament, només es requereix l’atenció en les llengües oficials en els serveis d’atenció ciutadana.

En resum, es modifica (en esborrany) l’articulat ja modificat (amb la Llei 9/2012), agafant-se als mínims de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, per retallar l’autonomia municipal, i evitar una interpretació flexible del deure a “facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l’administració autonòmica”, que ha permès a molts ajuntaments mantenir requisit de català en tota o gran part de la seva plantilla.