L'impacte de Trump i el retorn de les ideologies

Entre l'auge del populisme autoritari i la defensa dels valors democràtics.

L'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units per segona vegada representa, per a molts, un retrocés en l'esfera política mundial, marcada per un retorn a valors més autoritaris i conservadors. Més enllà dels Estats Units d’Amèrica, l'impacte d'aquesta elecció se sentirà arreu del món, i Europa, com a continent amb una democràcia consolidada i pluralista, haurà de plantejar-se quin paper vol jugar en un món marcat per l'individualisme polític i el nacionalisme exacerbat.

La victòria de Trump, encara que ens sorprengui, encaixa dins el context global d'auge de figures polítiques populistes i autoritàries. El discurs de Trump no només s'alinea amb el de figures com l’expresident brasiler i ultradretà Jair Bolsonaro o el primer ministre d’Hongria i ultranacionalista Viktor Orbán, entre molts altres, sinó que fomenta una visió del món simplista, on l'altre es converteix en una amenaça i els drets fonamentals passen a segon terme davant els interessos de l'elit que representa. Aquesta tendència fomenta un imaginari polític basat en la por i el replegament cap a identitats excloents.

Des d'Europa, i particularment des de l'esquerra, ens haurem de plantejar quin ha de ser el nostre rol davant d'un líder que nega el canvi climàtic, ataca la llibertat de premsa i erosiona els drets civils. Aquesta nova etapa pot implicar, segurament, la necessitat d'articular un front democràtic i internacionalista que respongui amb fermesa a aquestes tendències, i que sigui capaç de defensar una visió del món basada en la justícia, la igualtat i la sostenibilitat. La qüestió serà, emperò, una altra: les esquerres europees serien capaces d’articular front així, que aposti per un projecte de futur en què les persones i el medi ambient seguin la prioritat.

La presidència de Trump també posarà a prova la relació entre Europa i els Estats Units. Durant el seu primer mandat, va minar els grans acords multilaterals i va afeblir institucions internacionals que durant dècades han ajudat a mantenir l'equilibri global. L'abandonament de l'Acord de París o l'escalada de tensió amb la Xina són exemples clars d'una política exterior basada en l'interès unilateral nord-americà.

Davant d'aquesta situació, Europa es troba davant d'una cruïlla. Dependrà de nosaltres mantenir una posició independent o cedir a la pressió dels Estats Units i convertir-nos en un actor submís dins l'escena internacional. La Unió Europea té l'oportunitat de defensar una postura que valori la cooperació, la democràcia i els drets humans, però això requerirà coratge i, sobretot, cohesió interna.

La importància de les ideologies basades en drets humans i projectes de llarg recorregut

Per altra banda, en aquest context global en què els discursos populistes i el nacionalisme exacerbat guanyen espai, és essencial apostar per ideologies que anteposin els drets humans i la justícia social a qualsevol altra consideració. La política no ha de ser un instrument de satisfacció immediata, dissenyada per recollir aplaudiments o vots fàcils, sinó un projecte de llarg recorregut orientat a transformar les societats en espais més justos i inclusius. Aquesta visió, que per a alguns pot sonar idealista, és l'única forma d'oferir una alternativa sòlida davant el creixent descontentament que moltes persones senten cap a la política tradicional.

Els valors d'equitat, solidaritat i respecte pels drets humans formen el cor de les ideologies de progrés. Aquestes ideologies no busquen la gratificació immediata ni fan promeses fàcils, sinó que proposen canvis estructurals que requereixen paciència, perseverança i un compromís a llarg termini. Quan les polítiques es dissenyen amb aquesta perspectiva, es generen transformacions profundes en l'àmbit social, econòmic i ambiental, beneficis que no sempre poden veure immediatament, però que deixen un llegat durador i significatiu per a les generacions futures.

La “politiqueria” del vot fàcil i l'elogi momentani, tan present en les campanyes actuals, provoca una distorsió dels veritables objectius de governança. Quan els polítics centren els seus esforços a captar simpaties ràpides a través de gestos populistes, es perd la possibilitat de construir societats més sòlides i equitatives, ja que s'anteposen interessos individuals o de grup a la millora col·lectiva. En aquest sentit, lideratges com el de Trump són un clar exemple de com les polítiques impulsades pel sensacionalisme i les promeses simplistes poden minar la confiança ciutadana i debilitant les institucions democràtiques.

Europa, i nosaltres com a ciutadans compromesos, tenim la responsabilitat de fomentar projectes polítics que vagin més enllà d'aquest tipus d'estratègies a curt termini. Cal un canvi cultural en què es valora el treball honest que fa possible una societat més justa, en què els drets fonamentals, com ara l'accés a l'educació, la sanitat, l'habitatge i la justícia, a continuació el centre d'atenció. Aquest enfocament exigeix ??una inversió a llarg termini i un compromís que defuig la idea de la política com una successió d'aparences o titulars fàcils.

En un món complex i amb múltiples crisis en joc, com el canvi climàtic, la desigualtat o la precarietat laboral, és necessari redescobrir el valor de la política orientada al bé comú. Això implica treballar per polítiques que garanteixin que les persones no són mercaderies ni números en una estadística, sinó individus amb drets inalienables. La creació de societats més igualitàries i amb veritables oportunitats d'esdevenir autònomes i lliures requereixen un treball col·lectiu, solidari i amb visió de futur.

El repte, doncs, no és senzill, però sí urgent. Ens correspon a totes i tots evitar el cinisme polític i contribuir a un projecte que recuperi el veritable significat de la política: construir un món millor per a tothom. Un lloc on cada acció, cada política i cada ideologia es fonamenta en el respecte als drets i en el compromís amb les necessitats reals de la ciutadania. Aquesta és la lluita de la nostra generació i el llegat que volem deixar a les que vindrà.

Nel Martí