Seminari Blanquerna: construïm el país que volem

Fa unes setmanes, va tenir lloc a Can Picafort la darrera edició del Seminari Blanquerna. Per als lectors que no el conegueu, el Seminari Blanquerna és una trobada que aplega persones de tots els Països Catalans per formar-se, debatre i reflexionar sobre el present i el futur del país. En aquest sentit, el lema d’aquesta darrera edició, “Construïm el país que volem”, era especialment clarificador.

Així, durant el cap de setmana del 9 i 10 de novembre, un centenar de participants vam poder gaudir de les aportacions de diferents experts per abordar qualcuns dels reptes més urgents del país: l’auge de la ultradreta, el paper dels mitjans de comunicació en la societat de la informació, la relació de les persones nouvingudes amb el català, l’associacionisme juvenil, el feminisme o la relació entre el model econòmic i el model territorial.

Tot i que el Grup Blanquerna, l’entitat organitzadora del Seminari, va ser fundat a Mallorca, la presència de persones i entitats de tot el territori va ser notòria, i la delegació menorquina no en va ser una excepció. A més dels menorquins que hi vam participar com a oients o organitzadors, no hi va faltar la ponència sobre territori i turisme a càrrec de dos representants del GOB menorquí ni la presència de la Revista Posidònia a la taula rodona de mitjans de comunicació.

Com a membre de l’organització del Seminari, en faig una valoració molt positiva. Els continguts de totes les ponències van ser excel·lents, la participació va ser molt activa en tots els actes programats, i l’assistència va desbordar totes les previsions de públic que havíem fet des de la Junta Directiva de l’entitat. De fet, des de l’equip organitzador ja hem començat a pensar en la pròxima edició del Seminari.

Segurament, però, el valor del Seminari Blanquerna no rau només en les xerrades i taules rodones, sinó també en l’oportunitat de poder conèixer persones d’arreu del territori, gent que milita en organitzacions molt diverses o que treballa en àmbits molt diferents. En aquest sentit, m’agradaria destacar la intergeneracionalitat del públic assistent: hi havia persones de totes les franges d’edat, tot i que va predominar la presència de joves. Crec que aquesta riquesa generacional també és un valor afegit que s’ha de destacar molt positivament perquè pens que els joves encara tenim molt a aprendre dels que ens han precedit en la lluita per un país més just i lliure.

En definitiva, el Blanquerna va ser una gran oportunitat per conèixer-nos, per compartir idees i preguntes i per pensar el país que volem. La feina és molta, i precisament per açò, espais com aquests són tan importants. Com va dir Antonio Gramsci: “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocionau-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzau-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”.

Andreu Servera Moll