Solucions comunitàries enfront de les desigualtats globals

Aquests dies he pogut conèixer de primera mà les conseqüències de l’acció depredadora de les empreses transnacionals hidroelèctriques sobre els recursos naturals com l’aigua i la terra de les comunitats indígenes locals d’Amèrica central per benefici propi.

És el cas, per exemple, del Grupo ACS de Florentino Pérez a Guatemala que està construint grans presses hidroelèctriques en rius com el Cahabon que abasteixen i nodreixen la vida, l’economia i el modus vivendi de centenars de poblacions indígenes. L’impacte que això genera és a diversos nivells: ambiental (reducció del cabdal del riu amb la conseqüent afectació al seu ecosistema), social (conflictes dins les mateixes comunitats i emigració de la població), cultural (la mitologia del poble Q’eqchí es basa en el riu) i emocional (els records d’infància i familiars sempre vinculats al riu).

La resistència de la població local

Davant aquests fets, la població local, de manera organitzada i pacífica, resisteix i s’hi rebel·la i el resultat de fer-ho és alt: empresonament d’indígenes com Bernardo Caal a set anys de privació de llibertat pel simple fet de protestar contra aquests grans projectes que estan destruint el què més ell estima. I tot això succeeix amb la descarada permissivitat i impunitat del propi govern del país que, tot i estar sotmès a l’article 2 del conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) dels pobles indígenes i tribals que preveu que es farà consulta a les poblacions indígenes, ho incompleix. Aquesta realitat és també el cas de l’empresa Walmart a Sierra Norte de Puebla de Mèxic i d’altre tipus d’empreses i recursos com és la mineria i la fusta a altres països. Tot açò i més s’exposa de manera clara en el documental “La sangre de la tierra” de Félix Zurita que recomano veure: https://www.youtube.com/watch?v=uOyz34Pz_zA. 

Per sort, alhora que existeix l’acció extractiva de les empreses transnacionals que atempten contra els drets humans, també existeix l’acció reparadora de petites ONGs locals que estan treballant per garantir els drets humans a les poblacions indígenes com l’associació Madreselva a Guatemala. A través de la construcció de petites instal·lacions hidroelèctriques, estan demostrant que es pot garantir l’abastiment d’electricitat a la població sense malmetre el que més estimen i necessiten com és el riu, ja que només utilitzen un 10% del cabdal del riu (les empreses transnacionals n’utilitzen un 90%). l a més a més, amb la participació implicació de tota la comunitat que s’encarrega de la seva construcció, manteniment i funcionament. Un model d’èxit que demostra que un altre món és possible.

Aprenentatges  

A manera de conclusió sobre els aprenentatges fets aquests dies, de la mà de representants de Madreselva i el mateix director del documental que han estat a Menorca, n’extrec els següents: 

• L’aigua i la terra són béns comunitaris que si es privatitzen en mans d’empreses transnacionals representa un benefici econòmic per uns pocs i genera un gran perjudici ambiental, social, cultural i econòmic a molts.  
• A Occident cal recuperar la connexió amb la natura per comprendre el que defensen els indígenes: la terra i l’aigua són béns sagrats, ja que és el que garanteix la vida. Cadascú ha de cuidar i utilitzar els recursos que té a prop seu perquè hi hagi un equilibri ambiental mundial i per no empobrir a altres persones.  
• Només junts i organitzats podem trobar solucions a aquest i altres conflictes que tenguin a veure amb la supervivència de l’espècie humana; dividir-nos i lluitar entre noltros, ens debilita i ens destrueix. La governança local és una alternativa als reptes globals. 
• La xarxa de cooperació entre entitats locals, administracions, ONGs, escoles... És imprescindible perquè ajuda a visibilitzar i conèixer el què està passant al món així com permet compartir les solucions que estan aplicant a altres llocs per poder-ne aprendre.  

Així, fruit de la trobada aquests dies passats a Menorca entre el col·lectiu Madreselva de Guatemala, l’associació Entrepobles de Menorca, Amnistia Internacional, centres escolars, el Fons menorquí de cooperació, l’ajuntament de Ciutadella, el GOB i altres... em confirma que davant la vulneració dels drets humans per part d’empreses transnacionals i el seu instint depredador, l’única alternativa possible és fomentar la identitat comunitària per organitzar-nos i defensar junts el bé comú. És, al meu entendre, l’esperança per construir un present i un futur per a tothom. De nou, el lema que continua tenint validesa per donar un impuls a la transformació de les injustícies i desigualtats és “pensa globalment, actua localment”.

Laura Anglada Seara