23F: SECRETS INEXPLICABLES!

“La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de tota acció política. Sols quan l’acció dels responsables polítics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es manegen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podrem parlar de l’inici d’un procés en el qual els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demanda participació dels poders públics. Permetent una millor fiscalització de l’activitat pública es contribueix a la necessària regeneració democràtica, es promou l’eficiència i eficàcia de l’Estat.”

M’agrada referir-me al preàmbul de la Llei de transparència, que està a punt de complir els 11 anys, perquè és tota una lloable declaració d’intencions per part del Congrés dels Diputats que, tanmateix, des del primer moment de la seva aprovació s’ha posat en dubte per part dels governants de torn que massa vegades continuen intentant fugir dels controls ciutadans, emmascaren l’ús dels doblers públics i defugen explicar sota quins criteris actuen les institucions que gestionen. Crec, en aquest sentit, que destapar les contradiccions entre l’esperit i la lletra d’una llei que cercava aprofundir la democràcia i algunes pràctiques polítiques que van en sentit contrari és un dels pocs drets que, per ara, no ens poden furtar i que sempre resulta positiu que els governants se sentin observats, de manera crítica, en les seves actuacions per la ciutadania.

Dos debats que s’han produït aquests dies en el Congrés dels Diputats resulten especialment interessants per la relació que tenen en tot el que comentàvem abans. 

La compareixença en la Comissió parlamentària, que investiga els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils del 2017, del que en aquells moments era director del Centre Nacional d’Intel·ligència, el CNI, Sanz Roldán ha resultat prou significativa de les dificultats que han de trobar, segur, els diputats que pretenen discernir qüestions tan transcendents com és el paper que va jugar en aquells fets l’Imam Abdelbaki Es Satty, considerat per molts l’ideòleg dels atemptats que van causar 16 víctimes mortals i dotzenes de ferits.

Així, Sanz Roldán després d’afirmar que l’imam no era informant del CNI i que l’organisme d’intel·ligència no tenia coneixement previ dels preparatius per atemptar, s’ha excusat en el fet que el Govern de l’Estat no ha desclassificat encara els documents avui secrets, que estan en poder del CNI i que, per tant, no s’hi podia referir sense vulnerar la prohibició de fer públic el seu contingut. 

Com és conegut, la voluntat d’investigar per la via parlamentària els atemptats ha vingut donada per l’exigència dels partits catalans, ERC i JUNTS, que van condicionar el seu vot per investir Pedro Sánchez a què fos possible aquesta investigació, i ara just iniciades les seves tasques es troben que el primer i més interessant compareixent no pot dir tot el que sap sobre la qüestió sense destapar el contingut d’uns documents que l’Executiu es destorba en desclassificar i que, quan ho arribi a fer, no se sap encara si es desclassificaran de manera completa o parcial ni si es farà solament. Decebedor i a la vegada significatiu.

L'altra debat s’ha produït amb motiu de la presentació, per part de Podemos, d’una Proposició No de Llei demanant al Govern la desclassificació dels documents, ara considerats secrets, sobre el 23F. Els diputats del PSOE no han tingut cap problema moral a l’hora de sumar els seus vots als de VOX i PP votant en contra de la proposta que ha rebut sols 57 vots a favor per 291 en contra. La intervenció del proposant resulta prou clarificadora: “La ciudadanía española no puede seguir tratada como menores de edad y tiene todo el derecho, cuarenta y tres años después ?que se dice pronto?, de conocer toda la información disponible sobre el 23-F y sobre quién está detrás. Yo les pediría que sean ustedes valientes por una vez ?han pasado ya muchos años? y que esta vez pongan a la democracia, y sobre todo al Parlamento, por delante de los secretos del rey emérito”. 

Què intenten continuar amagant PP, PSOE i VOX que no se sospiti ja sobre el paper, com a mínim tèrbol, de l’anterior Cap d’Estat i avui Rei emèrit, en la gestació d’aquell intent i en la seva posterior reconducció? La construcció d’un relat, com més va més poc creïble, sobre el paper suposadament èpic del monarca, s’ha tornat a posar en solfa quan s’han difós les seves converses privades i íntimes amb una de les seves amants, en les que ha volgut diferenciar entre el paper jugat pel seu antic preceptor, el general Armada, i l’actitud del llavors secretari general de la Zarzuela, Sabino Fernández Campos.

On queda tot allò que “permetent una millor fiscalització de l’activitat pública es contribueix a la necessària regeneració democràtica, es promou l’eficiència i eficàcia de l’Estat” quan el secretisme i l’opacitat es mantenen més vives que mai?".

En fi!

Ramon Orfila i Pons