JA T'HO DIRÉ

La història de la música moderna i del rock, és la història de les transicions ràpides. Transita de la música acústica a l'elèctrica, dels músics locals o nacionals als internacionals. Transita de l'anglès nord-americà als idiomes propers. De la música elitista a la popular. De la música feta per homes a la creativitat feminista. De la música adulta a la reivindicació juvenil.

Ja t'ho diré, passa del flamenc i el fandango de Pata Negra al rhythm and bues i la psicodèlia dels Stones. Ja t'ho diré, que inicià la seva producció pròpia amb cançons fantàstiques com El último verdugo o Oriente, què són al·legats pacifistes en tota regla, transita fins als himnes Si vens, Suspès en l'aire, Així i tot, amb el català de Menorca. Ja t'ho diré passeja la menorquinitat per Mallorca, Barcelona, Girona o València tombant fronteres, bastint complicitats.

Ja t'ho diré serva les paraules i les expressions del xerrar en pla: esmusteida, al·lots, rallar, romandre, rebost, aumon, bòtils, moix, escarrufar, bimbolla, nivolats, penyora, pitjallida, xoroiar, pipelletjar, esbadalit, peuades, sínia, es tapinets i ses eines, li fot fins baix, me'n vaig de s'olla, més d'un el va tastar, ho tens clar bruixa. Ja t'ho diré parla de Menorca, a la manera i des de la perspectiva menorquina. I fa servir els versos del poeta menorquí Gumersind Riera Sans, Quan trenqui l'alba, i Les meves rimes.

Ja t'ho diré és viu, encara avui, en el cor de molts melòmans, tot i haver deixat de crear i sonar ja fa vint anys. Ja t'ho diré segueix volant fora de llum perquè sempre han tocat de peus en terra, la terra que els ha vist néixer. Celebrem-ho amants del rock de Menorca!

Joan Lluís Torres Faner

Torre de guaita