Realment estan guanyant?

La cimera ultraconservadora celebrada els primers dies de desembre a Madrid ha reunit a destacats representants de la dreta més extrema del planeta, en unes jornades organitzades per la “Xarxa política pels valors”, una organització presidida pel líder ultradretà xilè, José Antonio Kast, pinochetista convençut i furiós antiavortista que, ni tan sols, contempla la possibilitat d’avortar en els casos de violació, i de la que és vicepresident l’exministre d’interior d’Aznar, Jaime Mayor Oreja. Mayor Oreja ha figurat com a president d’honor de la cimera i ha estat protagonista d’unes intervencions que han fet grinyolar fins i tot a molts dirigents del partit de la dreta espanyola que s’han sentit visiblement incòmodes davant un discurs negacionista de la ciència i de l’evolució, en el que s’ha proclamat “creacionista”.

La cimera i el seu contingut no tindrien perquè representar cap novetat, ni escandalitzar ningú, són prou conegudes l’existència d’una internacional radicalment dretana, amb la corresponent delegació espanyola, que abasta una representació notable del que m’agrada anomenar com la “dreta moral”. 

Ni tan sols ens hauria de sorprendre que aquesta vegada hagin escollit Espanya per celebrar la IV Cimera. És ben sabut que l’ofensiva de la dreta espanyola contra l’actual govern esquerrà de coalició està mobilitzant tots els suports dels quals és capaç, en aplicació d’aquella consigna (o hauríem de dir-li instrucció?), d’Aznar: “el que pueda hacer, que haga”.

La novetat que ha commogut l’escenari polític madrileny, sempre acostumat a veure, sense escandalitzar-se, qualsevol producte estrambòtic de polítics estridents com Ayuso o Martínez- Almeida, és el lloc escollit per reunir la cimera que no és altre que el Senat, de tal manera que la cambra alta s’ha convertit, almenys per unes hores, en la seu del pensament més dretà, negacionista i ultracatòlic del món.

El PP ha volgut i ha imposat aquesta ubicació, tot i que la resta de grups de senadors s’hi han oposat de manera rotunda, conscient que amb aquesta operació estava blanquejant organitzacions radicalment contràries a tot allò que representen a la Constitució, per ells tan sagrada, i la legalitat vigent en matèria de drets de les persones, de respecte de la diversitat, de la laïcitat de l’Estat i de les llibertats en conjunt.

Una decisió controvertida, que s’ha intentat corregir a través d’una proposta signada pels senadors de tot l’arc parlamentari exceptuant els de VOX i PP, una proposta que posava l’èmfasi a recalcar que la cimera representava "un ideari incompatible amb la legislació vigent, promovia l’exclusió i la regressió dels drets sexuals i reproductius de les dones, i la llibertat per decidir sobre el propi cos", proposta que va ser rebutjada per la dreta que ostenta la majoria a la cambra alta.

El fet és que, beneïts pel PP s’han reunit al Senat figures com la vicepresidenta de l’hongarès Viktor Orban, membres del govern de l’argentí Milei, o la ugandesa Lucy Aquello que va votar a favor d’una llei que establia la pena de mort pels homosexuals.

I el debat i les intervencions no han desdit l’expectació creada, així, el president de la fundació que organitzava l’esdeveniment ha contestat els contraris a la cessió de l’edifici del Senat dient: “quienes desparraman el odio a través de las redes sociales son aquellos que nos temen y nos temen porqué nos saben irreductibles, ellos saben que seguiremos adelante… porqué esta red está creciendo y seguirá creciendo”.

I l’exministre Mayor Oreja, ha cridat a no tenir cap temor pel qual ell ha anomenat “defensar el dret a la vida". "Nosotros no tenemos que tener ningún temor. Estamos ganando a pesar de que la moda dominante siga rabiosa y enfadada con nosotros", i s’ha atrevit a comparar el dret a l’avortament amb l’esclavitud que "fue también durante siglos una moda dominante especialmente en los países anglosajones".

El secretari general de VOX, també actiu a la trobada ha dit: "un invierno demográfico nos asola en España porque no nacen niños y en Europa fomentan la inmigración ilegal”.

Realment estan guanyant els predicadors del pensament ultradretà i el catolicisme més excloent i antediluvià?

Orbán a Hongria, Le Pen a França, Meloni a Itàlia, Milei a l’Argentina i Trump als EUA semblen confirmar-ho, i és bé hora que l’esquerra es demani pels mateixos errors comesos tots aquests anys, que ho faci amb sentit autocrític, analitzant les noves tendències conservadores des d’una perspectiva que superi l’àmbit local i, fins i tot estatal, que es rearmi moralment i aprengui a elaborar polítiques noves que donin resposta a nous reptes que preocupen la gent, com és la migració massiva i no s’oblidi, com ha fet massa vegades, que una de les tasques de les forces polítiques és fer pedagogia. 

Aquest és el desafiament i no ens podem destorbar si no volem arribar tard.

Ramon Orfila i Pons