La bondat en acció, acte de rebel·lia

En la meva constant recerca d’alternatives al pessimisme persistent i l’individualisme insatisfactori en què algú s’esforça perquè ens hi quedem (segurament per desactivar-nos i portar-nos a la passivitat), m’he quedat fascinada d’una idea que he conegut fa poc entorn el concepte de la bondat en acció. El motiu és que li ha donat sentit i connectat baix un sol paraigua algunes idees aparentment diferents i disperses que jo tenia. I m’ha donat coratge per seguir amb el meu instint de transformació social des de la pau i l’amor com l’únic camí possible.

El concepte és de dos psicòlegs, na Mercè Conangla i Jaume Soler que van publicar un llibre l’any 2020 amb aquest títol. La idea transgressora del seu plantejament és que presenta la bondat com un valor que, quan no sols és pensat, defensat o desitjat, sinó que es converteix en accions, aquestes són revolucionàries i es converteixen en actes de rebel·lia a l’individualisme en què vivim. Això s’entén millor quan detallen què és ser una persona bondadosa: és aquella persona que té una mirada tendra, un tarannà compassiu, una tendència a construir una cultura de pau per allà on passa, és humil, generosa i solidària, amb capacitat de valorar la vida i la bellesa de les persones (no física) reconeixent allò bo que hi ha en cadascú (independentment de les diferències polítiques, ideològiques, socials que hi pugui haver...). Per tant, una persona bondadosa en acció és aquella que actua en coherència amb aquests valors (no valen els anomenats “bondadosos asimptomàtics”) i per això, només pot contribuir a construir una societat millor perquè té en compte l’altre, es rebel·la amb les injustícies, cerca el bé comú i posa en valor tot allò bo que també hi ha socialment contribuint a enfortir el fet comunitari. Per exemple, un dels grans mals de la nostra societat individualista és la soledat i al costat d’una persona activament bondadosa és impossible sentir-la perquè t’abraça i es preocupa per tu i, a més, sota l’efecte del contagi emocional, activa la teva bondat i t’ajuda a confiar, el gran antídot contra la por. Des d’aquesta mirada, ser bondadós, més que ser un beneït, com generalment s’associa, és una forma evolucionada d’intel·ligència espiritual i practicar la bondat és ser valent perquè desafies els tòpics pejoratius sobre aquest valor, convertint-te més bé en una persona autèntica. 

Més enllà de posar llum a aquest concepte, el fet pioner que han posat en marxa aquests dos psicòlegs és que han creat un Institut de la bondat en acció, que forma part de la Fundació Ecologia emocional, i que ha elaborat un Manifest perquè les persones que creiem en la bondat com a camí de transformació social, ens connectem i fem renou perquè la bondat també sigui notícia (i no sols la violència i destrucció). I per això, cal xerrar de tot allò bondadós que passa al nostre voltant, per contrarestar els titulars sensacionalistes i negatius que cada dia trobem en els mitjans i que ens acaben fent l'efecte que el món va de mal en pitjor. Només aquests darrers dies, al meu entorn proper, he participat i he observat moltes iniciatives bondadoses en acció:

• Presentació de la temporada del Ciutadella Club Esportiu de Futbol, un acte comunitari molt emotiu que va ajuntar infants i joves i les seves famílies amb un grup de tècnics i directius que posaren tot es seu amor i dedicació voluntària perquè aquests puguin aprendre tots els valors de l’esport, contribuint alhora a reforçar el sentiment de pertinença.   

• Jornada d’ "Escola posa’t guapa" a l’escola Margalida Florit de Ciutadella, matí de convivència de famílies i infants que es van ajuntar per posar bellesa a l’escola motivats per l’amor als petits i generant connexió i corresponsabilitat.

• Gala del L Premi Born de teatre, acte d’entrega d’un premi de dramatúrgia teatral que s’ha convertit en tot un referent a nivell internacional gràcies a la generositat i entrega al bé comú, la cultura, de moltes persones al llarg de cinquanta-quatre anys. Justament, el guanyador del premi d’aquest any, en Ferran Joanmiquel Pla comentava en el seu discurs que s’adona que, mentre ens entrenen amb el pessimisme, no som capaços de veure tot el positiu hi ha en la vida.

Diversionary, jornada de joc als Pins per visibilitzar la diversitat funcional a partir d’una mirada inclusiva, sense judicis, per fer valdre el fet bo que hi ha en tothom i demostrar que quan ens tenim en compte els uns als altres, amb les nostres especificitats i diversitats, es construeix una realitat superior transformadora.

Aquestes activitats i moltes altres que succeeixen diàriament al nostre voltant que fomenten el fet comunitari són possibles perquè les persones que hi ha darrere són activament bondadoses. Són persones que demostren que la bondat es contagia (igual que altres emocions), que la bondat és inherent a l'ésser humà (només cal alimentar-la) i que fomenta la intel·ligència comunitària que transforma. 

Tothom té un radi d’acció, un àmbit d’influència, i aquestes són algunes de les coses que podem fer: 

• Inspirar-nos en persones bondadoses. Em va alegrar i sorprendre que en qüestió de pocs dies després de llegir sobre la bondat en acció, trobés un article al diari Menorca titulat “Pedagogia de la bondat” escrit per en Vicenç Arnaiz, reconegut psicòleg especialitzat en educació infantil de Ciutadella. En ell hi recorda que a la Grècia Clàssica, fa devers 2.400 anys, la bondat era considerada la principal virtut humana perquè cerca el bé comú, afavoreix l’harmonia social, ennobleix a qui l’exerceix i és la porta d’accés a la felicitat plena. I això darrer també ho corroboren els neurocientífics que afirmen que els sentiments d’empatia i de solidaritat generen les hormones de la felicitat (endorfines, serotonina, dopamina i oxitocina). 

• Compartir idees i fets bondadosos. Aquesta idea me la va compartir una bona amiga i jo l'he compartida amb altres bons amics, motivant-me a escriure aquestes lletres. Per tant, fer xarxa és donar a conèixer i posar llum a altres realitats que hi són, però com que no s’expliquen tant, afavoreix que caiguem en el pessimisme creient que al món només existeix el fet dolent que ens arriba. Això requereix que tinguem esperit crític i propi. 

• Atrevir-nos a ser rebels amb els valors predominants del sistema neoliberal i parlar de la bondat, de ser generós, de cuidar els altres amb orgull, sense avergonyir-nos. Això és un acte de rebel·lia avui en dia que s’hauria de premiar, reconèixer i fer valdre quan, en canvi, es fa propaganda de les empreses que més han crescut econòmicament, de les persones més riques del món (llista Forbes) i altres premis no bondadosos. 

• Firmar el manifest “Bondat en acció. Patrimoni tangible de la humanitat”. https://www.fundacioecologiaemocional.org/es/manifiesto-bondad/ 

• Promoure o donar suport a activitats bondadoses on la cura de l’altre, l’amabilitat, la compassió, i la tendresa estiguin al centre. Podria ser alguna activitat al barri, amb els vesins i vesines, per connectar-nos, conèixer-nos, ajudar-nos i veure quines necessitats tenim per poder-les atendre entre tots. Ni que sigui per començar a saludar-nos quan després de viure un temps al mateix carrer a vegades encara no posam cara a qui tenim al costat.  

• Però el primer pas és ser bondadosos amb noltros mateixos/es, cuidant-nos, posant límits, fent-nos respectar perquè ens respectin i per poder cuidar als altres. Aquest sempre és el primer pas.

Constat que, alhora que les persones ens queixam de l’individualisme i egocentrisme, tenim la necessitat humana de creure que encara hi ha gent bondadosa i aquest també voldria que fos un escrit per alimentar l’esperança perquè la perspectiva que tinguem de la realitat la construeix. Per tant, així com algú s’esforça a dur-nos al pou del pessimisme, perquè no també esforçar-nos a alimentar la mirada bondadosa per sentir-nos millor. I, sobretot, per una qüestió de justícia donat que hi ha moltes persones bones i es fan moltes coses bones i és injust que només tenguin els titulars aquells que destrueixen i empitjoren el món.

Hi ha esperança perquè tots i totes tenim la llavor de la bondat a dins, forma part del nostre ADN, només cal que la potenciem. La metàfora d’una planta és molt inspiradora: si a una llavor la reguem amb verí, no naixerà res en absolut. En canvi, si la reguem amb bons nutrients, la cuidam amb estima, observant com evoluciona, què necessita i donant-li molt d’amor, sense dubte que sortirà una flor preciosa.

“Un món diferent no es pot construir amb persones indiferents” sostenen els dos psicòlegs, autors del llibre “La bondat en acció”. En aquest sentit, aquest escrit és també un petit homenatge a una de les persones que més m’ha inspirat d'ençà que el vaig conèixer i va ser n’Arcadi Oliveres, activista i economista, que des de la seva humilitat, va ser un bondadós rebel que va transformar moltes mirades fent un món més humà i amb més esperança.

Només la bondat genera comunitat i només en comunitat les persones som felices. Per això, siguem rebels, siguem bondadosos, ni que sigui per la nostra pròpia supervivència i felicitat perquè, mentre siguem físicament a la Terra, puguem assaborir la part bella de la vida.

Laura Anglada Seara