La llei de símbols i els ajuntaments

El passat 31 de desembre va sortir publicada al BOIB la Llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, que afecta de ple als ajuntaments. La nova llei, aprovada únicament amb els vots del Partit Popular, entre d’altres mesures estableix que: “la bandera de les Illes Balears ha d’onejar juntament amb la bandera d’Espanya (…) a l’exterior de tots els edificis públics civils” (article 3.1); “els béns immobles afectes als serveis públics propis de la comunitat autònoma de les Illes Balears han de disposar d’una placa identificativa a l’entrada de l’edifici amb el logotip del Govern de les Illes Balears”, també aquells immobles amb serveis concertats o sostinguts totalment o parcialment amb fons de la comunitat autònoma (article 4.4); els ajuntaments hauran de vigilar que no es posin banderes no autoritzades i, si és el cas, sancionar (article 6.2); incomplir que onegin la bandera de les Illes Balears i la d’Espanya i no disposar de la placa identificativa amb el logotip del Govern de les Illes Balears són considerades faltes lleus, objecte de multa de 500 a 2000 € (article 7, lletres b i c); la responsabilitat de fer complir la llei (que onegin banderes i es col·loquin plaques) correspon a la persona de més responsabilitat en els edificis públics civils (directors i directores d’escoles i escoletes; directors i directores de serveis municipals sostinguts amb fons de la comunitat autònoma) (article 15).

Des del PSM Més per Menorca consideram un despropòsit aquesta llei per diversos motius. Primer, a part que la redacció és pèssima –no és clarificadora- a més de ser contradictòria, perquè en un moment de crisi econòmica com l’actual, en què els recursos socials són insuficients, el Govern fa assumir als ajuntaments noves despeses -amb doblers que hem de pagar tots els ciutadans-, per a que onegin banderes i s’identifiquin amb plaques els edificis públics, mentre tenim retallats els serveis més bàsics. Aquesta és la resposta del govern Bauzà davant la crisi econòmica? Aquesta és la sortida, el final del túnel, que abona el Partit Popular?

Segon, des del PSM Més per Menorca tampoc podem estar a favor d’una llei que ha estat dissenyada per acabar amb una campanya pacífica, com ho ha estat “Enllaçats per la llengua”, iniciada el gener del 2012 a un institut de secundària, que va emprar per símbol el llaç amb la quadribarrada per defensar la normalització de la nostra llengua pròpia, la llengua catalana. És davant l’organització social i cultural, que ha denunciat que s’està reculant en el dret a poder viure plenament en la nostra llengua pròpia, que el Partit Popular ha redactat la Llei de símbols per tal de reprimir qualsevol crítica i expressió. És també denunciable que per tal d’evitar qualsevol crítica a partir d’ara no hi podrà haver cap símbol a cap edifici públic que no sigui prèviament autoritzat. Amb la Llei de símbols Bauzà ha reinstaurat la censura.

La nova llei obvia diversos drets establerts en les normes bàsiques com són els Drets Humans, l’Estatut d’Autonomia, o la mateixa Constitució Espanyola que ha de protegir i reconeix el dret “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”. Aquest dret constitucional es vol silenciar ara als edificis públics de les Illes i, a més, correspondrà als màxims responsables de l’edifici (directors i directores) donar-li compliment, és a dir, fer de “repressors de les llibertats individuals”. El que no diu el Govern és que passa amb els drets i les llibertats individuals que han de fer respectar i fer complir tots els funcionaris de les illes en aquests edificis, en tant a la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears, que estableix en cas contrari per als funcionaris fins a 3 motius de falta molt greu per: l’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en l’exercici de la funció pública; els actes que impedeixin l’exercici dels drets fonamentals, de les llibertats públiques i dels drets sindicals; els actes limitatius de la lliure expressió del pensament, les idees i les opinions. Quina seguretat jurídica dóna el Govern als empleats públics amb una llei contradictòria com la llei de símbols?

Des del grup municipal del PSM Més per Menorca consideram que el llaç quadribarrat és d’interès local perquè forma part de la història de la nostra ciutat, de la història que rememorarem els propers dies en la Diada de Menorca, uns fets que fa més de set-cents anys ens van aportar, entre d’altres, una llengua que encara avui xerram i escrivim, com és la llengua catalana. Tampoc hem d’oblidar que les quatre barres roges sobre fons groc són part dels símbols distintius legitimats històricament i dels quals parla l’Estatut d’Autonomia en definir la bandera de la comunitat autònoma. Les quatre barres roges sobre fons groc de fet són un símbol que es troben al mateix escut de Ciutadella, a la bandera de Menorca, a la bandera de les Illes Balears, i inclús a l’escut que representa l’estat espanyol. Així mateix, consideram que les escoles han de continuar sent espais de llibertat d’expressió de la comunitat educativa, tal com ho han estat fins ara.

És per aquests motius que el grup municipal del PSM Més per Menorca a l’Ajuntament de Ciutadella hem presentat una moció pel proper plenari en el sentit de demanar:

1. Que l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca acorda declarar el llaç quadribarrat com a símbol oficial d’interès local als efectes de l’apartat 2) b) de l’article 4, de la Llei sobre l’ús dels símbols oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Que l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca acorda declarar com a símbols oficials d’interès local totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes d’atorgar el caràcter de símbol permès, no subjecte a autorització prèvia, establert a l’article 4, apartat 2) b).
3. Així mateix, afegirem un punt, per tal d’Instar al Govern de les Illes Balears a que en el desplegament de la llei introdueixi un termini de mínim dos anys per l’aplicació de l’article 3 i del 4.4.

Finalment, ens agradaria que el Partit Popular ens facilités resposta a les següents preguntes que ens planteja la Llei de símbols: pot l’interès general estar per sobre de la llibertat d’expressió individual? Hi pot haver llibertats d’expressió pacífiques sotmeses a censura? Ha deixat de ser d’interès general la llibertat d’expressió a la nostra comunitat autònoma? Qui marca l’interès general en les llibertats d’expressió? Esteim davant un interès general establert per un grup minúscul de persones que controlen el govern en determinats aspectes?

Grup municipal del PSM Més per Menorca a l’Ajuntament de Ciutadella