La situació actual de la sanitat pública de les illes, essent la segona comunitat que menys inverteix, és una mostra més de l’actual política sanitària

Segons dades publicades per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), la mitjana de la despesa sanitària públic per habitant a les illes, segon es desprèn del pressupost sanitari del Govern balear per al 2014, es situa en 1.048 euros, un 13% inferior a la mitjana de les comunitats espanyoles, que és de 1.204,97 euros per habitant i any per al 2014.

Maite Salord i Nel Martí mostren una vegada més  la seva preocupació per les dades sobre la despesa sanitària per càpita, ja que això confirma que les denúncies que fan els distints col•lectius i pacients implicats  sobre el deteriorament de la sanitat pública i sobre les conseqüències nefastes de les polítiques d’austeritat en sanitat, són una realitat que es confirma dia a dia.
Per als menorquinismes les dades publicades per la Federació son una evidència tràgica: “la política d’austeritat del PP està desmantellant el més bàsic i fonamental de l’estat del benestar, la sanitat i l’educació, i les conseqüències les observam en coses tan dramàtiques  com el dèficit d’infraestructures sanitàries de les illes, l’increment de les llistes d’espera, la reducció de professionals i dels interins, la no substitució de vacances o baixes, el col•lapse de les urgències, la problemàtica en els desplaçaments dels malats i acompanyants, la manca d’especialistes, el trencament en l’accés universal de la sanitat alhora que estan posant traves als immigrants per accedir a un dret humà universal com és la sanitat,  l’increment dels costos per als ciutadans en l’accés a la sanitat ( en targetes sanitàries, copagmanets, treient medicaments per malalts crònics del catàleg de medicaments,etc..) en un entorn on els pensionistes i treballadors perden poder adquisitiu,l’increment dels costos per a les persones en malalties cròniques, etc.
Unes retallades que, de forma directa o indirecta, fan disminuir la qualitat assistencial que fins ara havia caracteritzat el nostre sistema sanitari. Es tracta de retallades salarials, de recursos humans, de material i organitzatives que representen un autèntic atemptat a l’estat de benestar. A un servei, el sanitari, que tots estarem d’acord que és un dret bàsic i fonamental de les persones perquè afecta allò que tenim de més preuat: la salut.

Els menorquinistes, a més, denuncien que tot açò passa en un entorn on l’esforç fiscal que fan els menorquins no té cap recompensa ni cap conseqüència directa sobre el serveis bàsics que rep. De fet, una part important d’aquest esforç fiscals dels menorquins  serveix per pagar serveis bàsics d’altes comunitats amb la paradoxa que aquelles acaben tenint un millors serveis que els menorquins. Recorden que fa més de 20 anys que denunciem que el dèficit fiscal continuat i estructural que patim a les illes,  que és el més gran de totes les comunitats, es transforma de manera preocupant amb un major dèficit social. Mentres augmenta aquest dèficit fiscal també augmenta el dèficit social, essent la despesa per càpita en sanitat o educació de les més baixes de l’estat i inferior a la mitjana de les comunitats.És per això, que els menorquinistes segueixen dient que l’elevat dèficit fiscal estructural i continuat es tradueix en un perillós dèficit social. I això no vol dir que no haguem de pagar per la famosa solidaritat interterritorial  i d’anivellament, ni deixar d’ajudar  a que tots els ciutadans tenguin uns serveis públics adequats, sinó que consideram il•lògic que una de les comunitats que fa més esforç fiscal, any rere any, acabin rebent els seus ciutadans uns dels pitjors serveis públics i amb menor despesa per càpita.

I davant això, i després de quatre mostres d’indignació per rentar-se una mica la cara, tan el Govern Balear com el Consell Insular de Menorca, com els diputats i senadors a Madrid, callen sistemàticament. De fet, des del PSM Més per Menorca, ens demanam una altra vegada si el Govern pensa posar en marxa un pla de mesures per reduir i evitar les gravíssimes conseqüències que se’n poden derivar de l’actual situació o que en pensa el president del Consell de la situació que pateixen els menorquins?.
Nel Martí, denuncia “el cinisme dels membres del Govern, que diuen  que la sanitat balear millora i que cada any son els pressupostos socials i del benestar, mentres la realitat és ben diferent. A més, tot i el maquillatge del govern, aquest no té cap voluntat de reconèixer que les polítiques aplicades estan perjudicant la  sanitat, ja que segueix el llibre de ruta marcat pel govern per desprestigiar la sanitat pública i així obrir al camí a les privatitzacions”
Mite Salord comenta que “ Una cosa és retallar el que sobra, racionalitzar la despesa, i una altra de molt diferent és retallar allò que és necessari. A més, qualsevol mesura que hagi de prendre el Govern per a racionalitzar la despesa s’ha de fer sempre amb el consens dels professionals i amb el coneixement de les associacions d’usuaris, cosa que ara no es fa en absolut”.
Els menorquinistes sospiten que davant  d’aquests resultats,  una de les propostes que farà el Govern serà l’externalització de serveis amb l’excusa que l’empresa privada és més flexible i eficient, com ja fa a comunitats com Madrid, València o Castellà Lleó. De fet, segueixen el patró privatitzador marcat pel PP. Primer, abaratir la sanitat publica i disminuir la qualitat del servei. Després, fer enfàsis en els mals resultats de la sanitat pública i la qualitat del servei. I, tercer, externalitzar serveis per facilitar la convivència entre privada i, finalment, privatitzar la sanitat perquè sigui gestionada pels de sempre”. Baix el nostre parer, la millora de la sanitat pública no passa per la privatització sinó per una major coordinació i eficàcia en la gestió, més quan el tribunal de Comptes acaba de publicar un informe de fiscalització del sector públic on diu, per exemple, que la neteja viària privatitzada pels ajuntaments acab sent, de mitjana, un 71% més cara que la publica.
Finalment, els menorquinistes consideren l’objectiu del dèficit públic, en uns moments de crisis com l’actual, no ha de servir per reduir la qualitat dels serveis públics bàsics,  atès que la sanitat, com l’educació o el serveis socials, són la base d’una societat cohesionada que genera oportunitats i benestar. Alhora , tornam a reiterar que estan a  favor d’una sanitat pública de qualitat, accessible i sostenible, i per això, qualsevol actuació que afecti a la sanitat pública no pot anar en detriment de la qualitat ni de l’accessibilitat als serveis. Que les mesures de racionalització de la despesa en Sanitat es poden dur a terme des de l’òptica de la despesa (racionalització de la despesa, millora en la gestió d’alguns serveis….) o des de l’òptica de l’ ingrés ( recaptant nosaltres mateixos els impostos, reduït d’aquesta manera el dèficit fiscal, i traspassant després la part de solidaritat interterritorial o millorant l’injust i nefast sistema de finançament de la comunitat).