La pax americana que Trump vol imposar al món

Trump està convençut que és un personatge providencial i que pot imposar qualsevol política, que sigui del seu interès, a la resta del món, sense importar-li gens el parer de la gent directament afectada.

Fa pocs dies, a moltes ciutats dels EUA, milers de persones s’han manifestat cridant que no volen rei, referint-se a l’estil autoritari, digne d’un nou Rei Sol, que el president està imposant a la manera de fer política…, molt bé pels nord-americans, com ells, a la resta del món tampoc en volem de rei i menys encara si és Trump...

Trump s’ha encaparrotat en voler passar a la història com “el pacificador”, per açò s’ha autoanomenat com a candidat per rebre el Premi Nobel de la Pau tenint en compte, com ell considera, que “ha salvat milers de milions de persones de la guerra” i de manera més concreta ha acabat amb un conflicte, l’àrab-israelià que, segons ell “s’arrossega des de fa més de tres mil anys”. Faria riure si no fos per la plorera que fa.

Després de Palestina i Israel, on ha forçat un acord que tothom, menys Trump, considera de dubtosa durada i que ja a la primera setmana s’ha cobrat 20 morts civils a Gaza, ara està intentant imposar la seva particular visió de com ha de ser un acord de pau per posar fi a la guerra d’Ucraïna, que esgarrifa la pell als ucraïnesos cada vegada que li senten dir coses com que “el millor que poden fer les dues parts és considerar que fins aquí han arribat, i que ara es tracta d’acceptar la realitat tal com és”, és a dir, considerar que l’actual línia de front es pot convertir en la nova frontera i punt, així de simple, així de cruel pels que deixaran de ser ucraïnesos per passar a ser russos, així de terrible pels milers de morts de les dues parts que hauran donat la vida per res… Així de dur.

Després toca imposar la seva particular visió de quina és la millor sortida al problema del Sàhara, que no passa precisament per implementar la legalitat internacional, conculcada des de fa 50 anys pels monarques alauites, sinó per beneir l'ocupació il·legal per part del Marroc de la que va ser província espanyola, renunciant de manera explícita a impulsar la descolonització efectiva d'aquell territori, amb la participació directa i efectiva de la població Sahrauí, d'acord amb la doctrina de l'ONU i optant, per contra, per donar suport com a única alternativa a la proposta d’autonomia de Mohamed VI, que des del principi va ser apadrinada per personatges com Rodríguez Zapatero o Pedro Sánchez que han optat per acotar el cap mansament, doblegant el clatell en senyal de submissió al monarca feudal del Marroc.

Així, tenint en compte que dia 30 d’octubre el Consell de Seguretat ha de debatre la conveniència o no de prorrogar el mandat de la MINURSO, sembla que els EEUU ha preparat un document que posant en solfa el contingut de tantes resolucions de l’Assemblea General de l’ONU, la legalitat internacional i la mateixa doctrina de les Nacions Unides sobre els processos de descolonització, proposaria optar de manera inequívoca per la proposta d’autonomia que el Marroc ha posat sobre la taula des del 2007. Una proposta que rebria el suport de França i Espanya i que implicaria la renúncia al dret del poble Sahrauí a decidir el seu futur, abocant-lo a triar entre la proposta d’autonomia o res.

Ja Espanya, per boca del Rei Felip VI va avançar el seu parer amb motiu del discurs del cap d’Estat a l'ONU, en el que va canviar l’expressió tradicional d’exigir “un acord mútuament acceptable, durador en el temps…” per “un acord acceptable” sense més aclariments. Què vol dir aquesta expressió?

Acceptable per a qui? Quin paper hi jugarien els sahrauís?

En resum, que, si el Consell de Seguretat arribés a acceptar la proposta de Trump, s’imposarien les tesis del Marroc, almenys per part de l'ONU, sense que semblin importar-li a ningú conceptes com “legalitat internacional”, “doctrina de les Nacions Unides sobre processos de descolonització”, continguts a diferents acords de l’Assemblea General des d’abans de l’entrega del Sàhara Occidental a la voracitat imperial del Marroc. No hi fa res si la guerra continua igualment, no importa si les penalitats dels sahrauís a l’exili es mantenen més dures que mai, tant se val si es traeixen els drets d’un poble i es vulneren totes les legalitats internacionals. L’important per Trump és que la PAX americana s’imposarà una vegada més per damunt de tot i ell, el “Cèsar Trump” en serà l’artífex, rebent l’admiració del món, amb el front cenyit per la corona de llor.

Consentiran els altres membres del Consell de Seguretat que s’atropellin d’aquesta manera els drets del poble Sahrauí? Què faran Rússia i Xina?

“Això amic meu, tan sols ho sap el vent... Escolta la resposta en el ponent…”

Ramon Orfila i Pons