“La política tavernària i el desprestigi de les institucions”

Els insults masclistes de la diputada de VOX Carla Toscano cap a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, han provocat una polseguera molt considerable pel que representen d'escalada en l'intent de l'extrema dreta espanyola i espanyolista, de crispar fins als límits del que es tolerable  la vida parlamentària. I, encara que no es gens novedós aquest estil d'entendre el parlamentarisme, les expressions tavernàries de la diputada ultra i els gests de burla de la mateixa devant la reacció dolguda de la ministra, retraten un estil groller, i ordinari, més propi de gent que ha carregat en excés el seu consum d'alcohol i a la barra de la taverna despotríca contra qui sigui, que d'un representant polític de la ciutadania expressant les seves idees a la seu on radica la sobirania popular, el lloc on es va a parlar, a confrontar idees i no a insultar.

Però no, que ningú pensi que les paraules ofensives i l'estil vexatori de la Toscano son producte del l'escalfor del debat, de la passió en la defensa d'uns plantejaments polítics, és sense cap dubte  un producte perfectament elaborat i assajat, orientat a l'objectiu de deteriorar el dia a dia de les institucions fins a enfonsar-les en el desprestigi més absolut, de manera que la ciutadania les avorreixi i renegui d'elles, i de tant no sentir-les com a pròpies entengui i fins i tot suporti la seva eliminació.

No es cap casualitat que quan Trump i els seus partidaris constaten la seva derrota electoral, optin per canalitzar delictivament la seva insatisfacció, transformada en ràbia, cap al Capitoli, l'equivalent dels nostres parlaments, al que arriben a assaltar de manera violenta i destructiva, en l'acció mes denigrant cap al sistema democràtic de la història dels Estats Units.

Com tampoc ho és, que els seguidors de l'ex president brasiler, Bolsonaro, una volta queda clara la seva derrota electoral, promoguin concentracions davant les casernes militars, cridant l'exercit a intervenir i a suplantar les urnes pels fusells, la voluntat de la ciutadania expressada pels vots per la força de les armes.

I mes perillosa encara em sembla la posterior intervenció des del faristol del Congrés del diputat de VOX Victor Sánchez del Real que, obrint-se l'americana per treure pit, amb els ulls desorbitats, la cara d'un vermell granatos i cridant com un posés, com si estès desvariejant  ha defensat “la hombría” de Toscano, sense adonar-se, o fins i tot potser conscient del que deia, que estava defensant la virilitat com a virtut pròpia d'un home, però aplicant-ho a la seva companya d'escó.

En fi, en conjunt una història vomitiva que fa avançar una passa més en aquell objectiu que comentàvem de arrossegar pel fang la principal de les institucions democràtiques, el Parlament i denigrar el parlamentarisme al nivell mes baix possible.

Es per això que em sembla inconvenient que algú, en aquest cas el president en funcions del Congrés dels Diputats, intenti que no constin al Diari de Sessions, els insults de la diputada de VOX. I tant que hi han de constar, i en lletres grosses, ja que son la demostració del tarannà dels diputats ultres i la constatació del que realment pensen que ha de ser la vida parlamentària, i l'exercici de la política.

Tenc un amic que sempre m'alerta dels perills que entranya el triomf de la mediocritat i de la tendència creixent a que ,els mes preparats d'entre els ciutadans,  es neguin a presentar-se a les eleccions i exercir la digna activitat política entesa com a “ocupar-se de la defensa de la polis o conjunt de la ciutadania, atès el que els espera si la vida institucional es redueix a aquest rifi-rafe de confrontacions vexatòries.

Idò, l'objectiu de la dreta més extrema és la denigració de la política i del parlamentarisme, com a via per tornar a l'autoritarisme que ja ens va dessagnar el segle passat, i els demòcrates ens hem d'aprestar a defensar la democràcia, perquè aquesta vegada els atacs plens de verí han anat contra la Ministra d'Igualtat, però demà vindran contra altres, atès que l’objectiu que persegueixen va més enllà de les persones a les que disparen els seus dards en forma d'insults, l'objectiu a batre es el sistema democràtic i per defensar-lo necessitarem totes les forces.

Es per això que el silenci davant aquestes actituds pot esdevenir còmplice, i que avui  més que mai tenim l'obligació d'aixecar la veu per denunciar les tàctiques d'un neo-feixisme que es manifesta cada dia de manera més violenta i descarada.