La volguda soledat dels socialistes

Solem dir a Menorca que “qui ho cerca i ho troba no perd el temps”, idò és el que li ha succeït, una vegada més, a Pedro Sánchez i el Grup Parlamentari Socialista quan s’ha debatut i votat l’admissió a tràmit de la proposició de llei que regula l’accés a la nacionalitat espanyola dels sahrauís nascuts abans del 1976, any en el qual es va fer efectiu l’abandonament per part d’Espanya, del territori i la població de la qual s’havia considerat la 53 província espanyola. Una població que comptava amb DNI espanyol i podia obtenir el passaport d’aquesta nacionalitat, encara que aquests fossin concedits amb comptagotes.

Jo mateix conservo com un document històric amb un especial valor sentimental, l’original del passaport de l’avi de la nostra filla, Neyla. El passaport està a nom de Zrug Larosi Yumani, un notable de la tribu Erguibat que va treballar com a traductor per l’exèrcit espanyol i l’administració espanyola i que, en una prova del seu lligam amb el Ministeri de Defensa en els moments de la presència espanyola a aquell territori, va morir a l’hospital militar Gómez Ulla de Madrid, anys després de la retirada vergonyosa d’Espanya.

Ja fa temps que, amb el propòsit de reforçar els llaços històrics amb els pobles de l’Amèrica Llatina, es van legislar unes condicions especials per facilitar la tramitació per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola en els casos de ciutadans d’origen a alguna de les excolònies, de tal manera que, entre altres qüestions, es reduïen a dos els deu anys de residència que, de manera general, s’exigeixen per poder iniciar els tràmits. Al cap d’un temps, es va aprovar una llei que feia extensiu aquest tractament especial, als descendents dels Sefardites d’origen espanyol.

Únicament quedaven fora d’entre tots els ciutadans d’antigues colònies espanyoles, els habitants del Sàhara Occidental, curiosament la darrera de les colònies espanyoles i justament respecte de la que existeixen dubtes fonamentats sobre la vigència, per part d’Espanya, de les obligacions inherents a la condició de territori pendent de descolonització, de tal manera que segons una interlocutòria de l’Audiència Nacional del 2014 Espanya manté aquestes obligacions pel fet que, de iure, que no de facto, continua sent la potència colonial fins que finalitzi el procés de descolonització.

Ara, a diferència de les altres iniciatives que varen sorgir del Govern, ha estat el Grup parlamentari de Sumar, qui a través d’una proposició de llei ha presentat la proposta per igualar el tractament als sahrauís. 

Sens dubte era aquesta una proposta destinada a aixecar moltes reticències i que, com a mínim, visualitzaria les divergències dins el mateix govern creant unes majories parlamentàries diferents de la que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez. 

Val la pena matisar que es tractava sols de l’admissió a tràmit, és a dir, que es tractava sols d’aprovar iniciar la tramitació parlamentària, amb tots els terminis de presentació d’esmenes seguits dels treballs en ponència i comissió fins a tenir un text final que s’ha de debatre i votar en una sessió plenària. I açò posava fàcil el vot positiu de tots els grups que, de manera posterior ja es cuidaran de matisar i polir el text a aprovar. 

Idò no, el Grup Parlamentari Socialista, ha mostrat de nou la seva incapacitat per conjuntar esforços amb els altres grups parlamentaris amb l’objectiu de donar una sortida a una situació de discriminació evident dels ciutadans sahrauís que van néixer abans de la retirada espanyola d’aquell territori. Els diputats socialistes van tornar a patir les conseqüències d’un gir de 180 graus en la política exterior del Govern de Pedro Sánchez, i van rebre el rebuig per part de tots els portaveus que, van anar anunciant el suport a la proposta, amb l’única excepció de l’abstenció de VOX.

De què té por Pedro Sánchez que s'estima més mantenir una actitud de vergonyosa docilitat i submissió al rei-dictador del Marroc que defensar pels sahrauís els mateixos drets que defensa pels ciutadans de diferents països de l’Amèrica Llatina?

Plantejat d'una altra manera, i com molt bé va dir ahir des de la tribuna del Congrés dels Diputats, la diputada Tesh Sidi ... "¿Qué le han hecho los saharauis al PSOE? ¿Qué le han hecho las familias de acogida niños saharauis al PSOE para que siempre vote NO?".

Que senten els diputats i molts militants socialistes quan es recorden de la mirada dels fillets del desert que han acollit a ca seva, i ara veuen aquesta actitud insensible del seu partit cap el poble d’aquells fillets que han conviscut amb ells molts estius?

Que mai més s'atreveixi Pedro Sánchez a tornar a afirmar que el seu és el Govern més progressista de la història ... Progressista és aquell que defensa els oprimits, no els opressors, el que defensa aquells als que han robat la seva terra, no els invasors.

Avui Sánchez ha actuat de manera injusta per por de molestar un dels reis més autoritaris i absoluts del món i en fer-ho s'ha convertit en còmplice de les malifetes d'un rei feudal i aquesta vergonya el perseguirà fins que un dia es decideixi a donar explicacions sobre les vertaderes motivacions del seu canvi radical en l’enfocament de la política exterior respecte del Marroc i el Sàhara. Unes explicacions que justifiquin per quin motiu tot allò que postulava el PSOE respecte dels drets del poble del Sàhara ara ja no és vàlid. Que tot el que consideraven de justícia ara ja no ho és.

I està exposat a què li demanem, amb tota la legitimitat, quan ens va enganar. Quan defensaven els drets dels sahrauís a l’autodeterminació a través d’un referèndum o ara que, simplement, han passat a considerar que són part del Marroc sense permetre que els sahrauís decideixin entre una cosa o l’altra.

Ramon Orfila i Pons