“Les consultes populars i els referèndums haurien estat ben útils en el tema de les prospeccions petrolíferes”

Avui tornam a veure com una part de la societat illenca s’està mobilitzat enèrgicament en contra de les prospeccions petrolífers, canalitzant la seva indignació i descontent a través de moltes actuacions i iniciatives variades i complementàries. I, òbviament, una altra de les vies  podrien utilitzar, facilitant  la participació real i directa, són les consultes populars, negades en aquets darrers anys, pel PP.
Segons recorden els menorquinistes, el  PP ha argumentat la seva oposició a tramitar la llei de consultes que hem presentat en diverses ocasions,  a pesar d’haver votat a favor de l’Estatut d’Autonomia que reconeix aquesta competència,  adduint que, per un costat,  l’objectiu dels promotors de la llei ( noltros), era fer consultes sobiranistes, i, per l’altre, perquè el els ciutadans no reclamen consultes, sinó que puguin trobar feina. Desgraciadament, avui, els ciutadans segueixen sense trobar feina, i , desgraciadament, els ciutadans es segueixen allunyant encara més de la vida política. Es per això, que no està renyit, de cap manera, el fet de cercar sortides a la crisis econòmica amb el fet de donar respostes i avançar en la participació ciutadana. Cosa que es factible si veiem totes les actuacions de retallada de drets i llibertats que està duent a terme el PP mentrestant.

Fa molt de temps que els ciutadans ens estan dient que la democràcia no és només votar cada 4 anys. I davant les prospeccions petrolíferes, com en el dragat del port de Maó, amb l’ampliació de la carretera, de l’aeroport o el dic de ciutadella, la planificació i ordenació urbanística, el model educatiu i la implantació del TIL,  o la definició del model sanitari o turístic insular, més que mai, s’està posat de manifest la necessitat d’impulsar mecanismes per facilitar l’accés i la participació ciutadana en les institucions i en el procés de presa de decisions de les mateixes. I no es tracte d’escollir ara, encara, entre democràcia representativa i democràcia directa,  sinó avançar cap a la governança dels ciutadans i decidir, com a primer pas cap una democràcia més directe,  entre democràcia només representativa i democràcia participativa. Democràcia que, des del seu caràcter representatiu, escolta contínuament els ciutadans i, mentrestant, en els temes d’especial transcendència, convoca referèndums i es consulta als seus ciutadans. Avui, i amb totes les noves tecnologies  que hi ha, es molt més fàcil fer-ho d’una manera segura, ràpida i econòmica.

“No hem de tenir por de donar la paraula al poble, de qui hem de tenir por els demòcrates és de qui no vol que el poble prengui la paraula. Donar capacitat i governança als ciutadans sobre les coses que passen a les illes es imprescindible, especialment davant actuacions com les de les prospeccions petrolíferes”, opina Nel Martí . Per la seva banda, Maite Salord recorda que “mai a les Illes Balears hi ha hagut una consulta popular pròpia, sinó que els referèndums en què han participat els ciutadans balears sempre han estat d’àmbit estatal, cosa que evidencia, clarament, un dèficit que s’ha de resoldre i s’ha de normalitzar”.

Nel Martí recorda, “que en el seu moment ja vam expressar que la negativa dels conservadors a tramitar la PNL era una molt mala notícia per a la maduresa del sistema democràtic, així com una “negació a l’Estatut”, que a l’article 31.10 recull la competència en la regulació de les consultes populars. I es que de tenir aprovada la llei de consultes i normalitzat el seu procediment, avui, hauríem pogut convocar un referèndums vinculants respecte les prospeccions petrolíferes en els àmbits municipal, insular i balear ,sense la necessitat de demanar permís al govern central i sense la necessitat que ens tutelessin aquest procés. El projecte legislatiu que vam presentar preveia, per exemple, el caràcter vinculant del resultat de la consulta si es produïa una participació superior al 50% del cens, el que seria un precedent a tot l’Estat”.

Es per això, que arguments com que les consultes que s’han fet en d’altres parts de l’Estat han obtingut uns índexs de participació molt baixos tampoc ens valen per oposar-se a la redacció de la llei de consultes. En aquest sentit, Maite Salord considera que “en primer lloc, en les darreres eleccions el nivell d’abstenció va ser bestial, i mira que el PP ha donat joc a la seva majoria electoral i, per altra banda, l’important és que els ciutadans disposin d’aquest instrument, que l’emprin o no, ja serà decisió seva. No els hi neguem la possibilitat d’utilitzar-lo, negant alhora  un dret Estatutari per part del Parlament, i sobretot, per part del PP”.  A més, “el nivell de mobilització i d’indignació de la ciutadania d’aquets darrers anys, mostren clarament, que hem de posar instruments al seu abast per si els volen utilitzar i volen canalitzar una part dels seus descontent”.

D’altra banda, els menorquinistes recorden que el projecte de llei de consultes via referèndum, també reconeixia i regulava la iniciativa popular per convocar referèndums per les qüestions que els ciutadans de les illes consideressin oportú, i per  la qual cosa establia, inicialment,  la necessitat d’arreplegar les signatures corresponents a un determinat percentatge del cens electoral (3 per cent en el cas de consultes per a l’àmbit de les Illes Balears i de Mallorca, 5 per cent per als referèndums a Menorca i Eivissa, 10 per cent a Formentera).

“En aquesta mateixa legislatura, el PP ha fet servir la seva majoria absoluta al Parlament per rebutjar la tramitació i el debat de la proposició de llei per regular les consultes populars per via de referèndum, que havíem presentat des del Grup Parlamentari. Més enllà de l’estratègia argumental del PP respecte al fet d’associar intencionadament consultes amb independència, s’evidencia la tristesa que suposa el fet que els illencs no puguem opinar amb un resultat vinculant sobre un tema tant sensible com és el de les prospeccions petrolíferes i que ens pot afectar tant directament”, comenta, Nel Martí.

Després de més de 14 anys des que vam presentar la primera proposta al Parlament cap allà el  2001, com també vam proposar incorporar la competència a l’Estatut del 99, potser comença a ser hora ja de tramitar la llei de consultes i desenvolupar l’Estatut d’Autonomia. És per això que els menorquinistes es posam a disposició del PP per tramitar aquesta llei, i, per tal que l’herència rebuda no sigui un problema, “ja assumim la nostra responsabilitat en el fet que el col·lapse legislatiu, per la gran quantitat d’iniciatives, va impedir votar la proposta que vam presentar en l’anterior legislatura. Es hora per tant, de deixar-se d’excuses i començar a tramitar la legislació de consultes, que ben segur ens trobarà en el camí”, comenta Maite Salord.

Avui, l’Estatut  d’Autonomia no només reitera la competència, sinó que declara que els ciutadans tenen dret a instar la convocatòria de referèndums balears, insulars o locals (art. 15)… d’acord amb les lleis. Així que no té massa sentit establir un dret ciutadà i després desentendre’s d’ell, ja que , avui, els ciutadans no poden exercir un dret que els hi atorga l’Estatut per la incompetència del seu Parlament.