Nel Martí demana la retirada de la llei de símbols

El PSM Més per Menorca, integrat en el grup parlamentari MÉS, ha presentat una esmena a la totalitat demanant la retirada del projecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears. Per a Nel Martí, diputat menorquinista i redactor de les esmenes, el projecte de llei està ideat i redactat per a ser un instrument al servei de la repressió i retallar el dret fonamental de la llibertat d’expressió. Així ho va posar de manifest el Consell Consultiu de les Illes Balears a través del dictàment sobre l’avantprojecte de la llei de símbols que, en essència, és el mateix que ara es tramita com a projecte de llei. L’única diferència és d’artifici jurídic: el projecte de llei evita la referència a l’autorització prèvia per a l’ús de símbols i la substitueix per l’autorització previa d’un ús impropi de l’immoble o moble que té com a finalitat el servei públic. En definitiva, el projecte de llei interpreta que penjar una bandera o altres símbols dels que no es recullen en la llei, i no són autoritzats previament, suposa un ús impropi de l’immoble, i per tant és objecte de ser sancionat.

Per a Martí és evident que el projecte de llei pretén el mateix que l’avantprojecte dictaminat “inconstitucional” pel Consell Consultiu per no respectar el dret fonamental de la llibertat d’expressió. L’objectiu és prohibir l’expressió i manifestació d’opinions a través de símbols, crítiques amb l’acció del Govern i de suport a la llengua pròpia de les Illes Balears. És una llei essencialment anti-llaços quatribarrats a favor del català.

Per al diputat menorquinista el projecte de llei de símbols és una expressió més del neofranquisme del PP i del Govern. Un neofranquisme que utilitza com a principal instrument de Govern l’obertura d’expedients i listes negres, “expedients a directors, a professors, a famílies vaguistes que no porten els fills a classe,… llistes negres de professors que fan vaga, d’alumnes que donen suport a la vaga,…”. I la qualificació de “neofranquisme” no és gratuïta, atès que diputats del PP com Antoni Camps o Aina Aguiló han defensat públicament els símbols de la dictadura de Franco, han menyspreat als mestres, han alentat les llistes negres,… i el Govern els ha avalat activa i pasivament.

Esmenes parcials

Atès que el grup parlamentari popular, amb majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears, ja ha anunciat que votarà a favor de la presa en consideració del projecte de llei de símbols presentat pel Govern, i que per tant serà tramitat en el Parlament, el grup MÉS ha presentat 15 esmenes parcials per convertir la llei sobre l’ús dels símbols institucionals en la “llei sobre els símbols nacionals i els seu ús”. Amb les esmenes redactades per Nel Martí se suprimeix el nou règim sancionador, i per tant la vassant repressora de la norma, i s’incorporen tres elements nous que substitueixen el redactat del Govern:

1. S’incorpora el reconeixement com a símbol nacional l’emblema dels quatre pals vermells sobre fons groc, que podrà onejar sempre que es consideri al costat de les altres banderes oficials de les Illes.
2. Es prohibeix explícitament els símbols franquistes i d’apologia de la violència.
3. S’adapta l’ús de les banderes oficials de Balears, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera a la nova realitat institucional definida per l’Estatut d’Autonomia, en el qual s’equiparen Govern i consells, i s’atorga als consells el paper d’institucions de la Comunitat Autònoma i de govern a cada una de les Illes. Aquesta adaptació dels símbols és també una adaptació a la realitat sentimental de la Comunitat. Així s’atorga preferència a la bandera pròpia de cada illa per sobre de la balear, i s’estableix que la bandera de cada illa hagi d’acompanyar a la balear en els edificis públics de l’administració autonòmica existents a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Així, un edifici del Govern a Menorca, en el cas de col•locar la bandera balear hauria de posar també, a més de l’espanyola, la bandera de Menorca.

Finalment, als edificis del Govern que presten serveis no territorialitzats (el Consolat de Mar, per exemple) podran col•locar juntament amb la bandera espanyola i la balear, totes les banderes representatives de cada illa, posant de manifest que en aquell immoble es presta un servei al conjunt de les quatre illes.

Si voleu més informació, aquí us deixam les esmenes i l’ànnex de la llei de símbols:

ANNEX Llei Símbols

Esmenes Llei de Símbols