Ni una passa enrere

És de suposar que qui llegeixi aquest article esperarà trobar-hi les tòpiques referències, que fan sempre els candidats, a diverses mesures programàtiques. Em sap greu decebre a qualcú, però no anirà d’això. Estic convençuda que la gent està més que farta de grans paraules, retòriques buides i promeses incomplertes.

Em permetreu llavors que escrigui des del cor, que simplement us expliqui les motivacions que m’han portat a presentar-me a les eleccions per la coalició SUMAR MÉS.

I, de fet, és ben senzill. No podem permetre fer cap passa enrere. Estem en un d’aquells moments de la història en què és necessari assumir compromisos, en què no podem restar indiferents.

El passat vint-i-vuit de maig vaig ser elegida regidora del meu poble, Alaior. Aquest mateix dia la ciutadania va decidir en molts llocs que fos la dreta la que governés a diverses institucions. I això està bé, és simplement l’exercici de la democràcia.

Si més no, per desgràcia, hi ha un factor més en l’equació. La ultradreta també va obtenir representació. L’extrema dreta que vol eliminar l’autogovern de les Illes Balears, que nega l’existència de la violència masclista -i de retruc, l’empara-, que s’ha oposat a qualsevol mesura social (pujada del salari mínim, revalorització de les pensions…), que està en contra de la igualtat de drets per al col·lectiu LGTBI, que nega el canvi climàtic, que lloa i justifica la repressió franquista…

És a aquesta dreta antidemocràtica a la qual el Partit Popular li està entregant el control de moltes institucions. Això ens ha de fer reaccionar, a mi m’ha portat a acceptar amb orgull la candidatura al Senat.

Per altra part, conec els problemes que pateix Menorca i sé que els senadors menorquins, de dreta i esquerra, fins ara han estat en general uns absentistes polítics. S’han limitat a obeir les directrius que els marquen les maquinàries dels seus partits. Cal trencar aquesta tradició perversa. Cal una veu que porti a Madrid les problemàtiques reals de les menorquines i els menorquins: precarietat laboral, massificació turística, augment desorbitat del preu de l’habitatge, increment dels preus dels productes de la cistella de la compra, connectivitat amb la península… En definitiva, la discriminació constant que patim pel fet de viure en una illa.

No ens podem resignar a què Menorca es converteixi en un parc temàtic. En realitat això és cap on van les polítiques de la dreta i, fins i tot, de l’esquerra acomodada. Cal revertir aquesta dinàmica, encara hi som a temps.

Una veu menorquina que es faci sentir, això és el que ens manca i és precisament això el que aspir a ser.

No us enganaré, poden venir anys molt grisos. És l’hora de la responsabilitat, és el moment del compromís. Ja no es pot mirar cap a una altra banda. Els demòcrates menorquins tenim un doble deure: preservar la nostra illa del desastre i barrar el pas a la dreta. Tots i totes sabem el futur que desitjam, i no tinc cap mena de dubte que la gran majoria no vol una Menorca encimentada, saturada, amb problemes d’aigua i sense possibilitat d’accedir a un habitatge digne.

La Menorca que des de SUMAR MÉS defensam és una illa pròspera, amb una economia diversificada que no depengui exclusivament del turisme, amb serveis a l’abast de tothom, ben connectada, amb oportunitats per a tothom…

Així mateix, volem una societat lliure de masclisme, amb igualtat real per a tota la ciutadania, diversa i acollidora.

Depèn de noltros, del nostre vot, escollir entre un futur solidari o tornar als anys de plom. Em present al Senat per intentar construir un demà d’esperança, en aquesta tasca esper trobar-vos-hi. Per Menorca i per una societat de persones lliures.