No ens convertirem en esclaus moderns

Amb aquesta frase com eslògan, milers de treballadors grecs han sortit al carrer en una primera mobilització contra la reforma laboral aprovada pel Parlament d’aquell país, que converteix en legals les jornades de 13 hores i les setmanes laborals de sis dies.

El retrocés en matèria dels drets dels treballadors que implica aquesta legislació ha alarmat no sols els sindicats grecs sinó els de tota Europa, conscients que així com els avanços socials tendeixen, de manera progressiva, a fer-se universals, succeeix el mateix fenomen quan es tracta de retrocedir en drets, i molt més si això succeeix en el si d’una Europa que es va escorant cap a la dreta a un ritme preocupant.

Va ser el 1919 quan el Govern de Romanones va aprovar el “decret de la jornada de 8 hores” a Espanya, després d’una lluita de més de 40 dies protagonitzada pels treballadors de La Canadenca a Barcelona, que tot i ser combatuda amb una repressió brutal fins i tot amb la participació de l’exercit, va aconseguir paralitzar de manera total l’activitat laboral a Barcelona. De llavors ençà la jornada de vuit hores s’ha considerat una conquesta històrica i intocable de la classe obrera en l’àmbit internacional.

La reforma laboral grega, aprovada per la majoria dretana de Nova Democràcia, del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, es plega així a les pressions d’una part de l’empresariat grec que propugna “una nova forma d’esclavatge” segons denuncien els sindicats i deixa en mans dels empresaris la possibilitat de convertir dissabtes i diumenges en dia laboral o a allargar la jornada laboral segons la conveniència empresarial, apel·lant a les necessitats de la producció, i avisant els treballadors amb sols 24 hores d’antelació.

Grècia romp amb aquesta reforma laboral la tendència europea que va en un sentit absolutament contrari, i en aquest sentit resulta significatiu que s’aprovi just quan a altres estats de la UE s’ha obert el debat sobre una reducció de la jornada per passar de les 40 a les 36 hores, un debat que defensa que la salut laboral i fins i tot la productivitat es veurien beneficiades per la reducció de les hores treballades.

De fet, ja abans de l’anunci de la reforma de la legislació grega, la responsable de treball de l’actual govern espanyol en funcions, Yolanda Díaz, havia posat sobre la taula la necessitat d’un nou enfocament en les relacions laborals proposant la jornada de 36 hores acollida amb desconfiança des de les organitzacions empresarials i amb satisfacció per part dels sindicats i no hi ha cap dubte que les notícies que ens arriben d’Atenes aprofundiran més encara la bretxa entre els que interpreten que la situació econòmica actual permet avenços en els drets dels treballadors i els que, pel contra, entenen que és la mateixa situació de l’economia la que fa necessària una reforma que pretenen presentar com el paradigma de la productivitat i la competitivitat de les empreses que, millorant els beneficis empresarials acabarà generant nous llocs de feina.

Un nou element a tenir en compte quan s’està en ple debat per a la investidura del nou president del Gobierno de España, que enfronta dos possibles governs pels 4 anys vinents: una coalició de la dreta tradicional amb l’extrema dreta o una reedició d’una coalició de l’esquerra progressista.

I una bona ocasió per posar sobre la taula del debat al Congrés dels diputats alguna cosa més que no sigui la qüestió de l’amnistia pels presos i imputats pel “procés” de Catalunya o de la interpretació oberta o més tancada del marc constitucional que ha esdevingut en una espècie de norma sagrada i intocable.

I com era d’esperar ja hi ha dins el món empresarial qui s’apresta a atracar el caliu a la sardina que pretén torrar, per molt que fins ara les seves intempestives reflexions sols hagin rebut un rebuig quasi unànime.

Així, el president de la Confederació empresarial d’hostaleria d’Espanya, José Luis Izuel, ha amollat aquests dies una sèrie de frases que podrien induir simplement a la rialla i la befa si no fos pel fet que provenen del representant dels empresaris d’una de les branques més importants de l’economia.

Les frases retraten una forma de pensar que connecta amb els canvis aprovats a Grècia i m’abstindré de comentar-los perquè són tan significatius que no necessiten més anàlisis que la seva simple lectura, però que esper serveixin per alertar del fet que fins i tot les propostes més reaccionàries tenen un reflex en la manera de pensar de personatges com el tal Izuel que, no ho oblidem ha estat elegit entre els hostalers d’Espanya per a ser el seu representant.

"Que un camarero diga que trabaja diez horas, no creo que sea grave", comença el senyor Yzuel. "Trabajar de turno partido, los fines de semana, los festivos, ¡trabajar diez horas, qué dolor!", continua intentant ser sarcàstic i "Los camareros siempre han trabajado media jornada, de 12 a 12", remata.

En fi, que faria plorera si no fos perquè s’imposa el fàstic.

Ramon Orfila i Pons