Article publicat per Sam Gomila al Mirador nacionalista
Després de llegir les notícies aparegudes al Diari Menorca sobre el “Foro Menorca” i el model de finançament, he necessitat uns moments de reflexió que, a poc a poc, després de l’estupefacció inicial, m’ha conduït a una sensació agredolça, que trob oportú posar-la de manifest en aquest espai reflexiu. Sensació dolça, perquè per fi sembla que es comença a entendre una part fonamental de les mancances en la capacitat del desenvolupament de les Illes: finançament i deute històric. I agra, en primer lloc, pel simple fet de pensar tot el temps que hem perdut els ciutadans de les Illes Balears, des de principis dels anys 90 fins avui, per redreçar una situació que ens perjudicava; i, en segon lloc, perquè durant molts anys els qui hem defensat les mancances que patien les Illes en el sistema de finançament i la seva incidència en el desenvolupament del país, dels sectors econòmics i de la qualitat de vida que podien assolir-ne els habitants —deixant a banda la bona o mala gestió que se’n pugui fer dels recursos des d’aquí, açò ja és un altre debat—, hem hagut de sentir i patir expressions de tots tipus: radicals, antidemocràtics, insolidaris i partidistes, que volíem trencar amb el sistema de solidaritat territorial i no sé quantes coses més no gaire afortunades.
Avui, en canvi, i després del llegir la crònica de la jornada del “Foro Menorca”, sent que aquestes idees tenen més suport i sembla ser que són més vàlides avui, després del Foro, ja que les han pronunciades “experts” que “fugien de la demagògia i dels interessos partidistes i ho fonamentaven en criteris de repartiment objectius, que garanteixen l’equilibri territorial i la igualtat de tots els ciutadans”.
“El Foro Menorca se ha hecho eco de la falta de implicación y de debate social en una cuestión que afecta y afectará el bienestar de todos los ciudadanos.
És una justificació per tants anys de silenci informatiu i de silenciar —informativament xerrant— els que defensaven aquesta mateixa qüestió i les mateixes repercussions sobre la ciutadania?
Llegia amb gran il•lusió:
El nuevo modelo de financiación determinará el futuro de Balears
(…) Desde el consenso sobre la injusticia e insuficiencia del modelo actual que ha situado a Balears en el furgón del cola del Estado los expertos coincidieron en la necesidad y oportunidad de esta reforma económica. Los cuatro incidieron en lo vital que resultará conseguir un modelo que de respuesta a las necesidades de los ciudadanos de las Islas y corrija el déficit histórico abonado por los actuales criterios de solidaridad y compensación entre autonomías. Balears debe renegociar su hecho diferencial y los primeros pasos se han dado en la dirección adecuada.
(…) De algún modo, se entiende que la actual situación es francamente mejorable (…) y existe la plena confianza en la respuesta del Gobierno que ha reconocido explícitamente, y por primera vez, el agravio comparativo que han sufrido las Islas desde la construcción del estado autonómico .
En fi, llegir açò m’omple de satisfacció, però a la vegada de molta pena. No entraré a explicar el què ha defensat PSM-EN durant tots aquests anys, amb dades i documents molt fiables, i que podeu trobar a bastament a http://www.psm-menorca.cat, entre d’altres espais. I no ho faré, perquè el que he reproduït anteriorment de la crònica del Diari reflecteix perfectament l’esperit de la reivindicació del PSM per a les Illes i per als seus habitants. De fet, la reedició de la campanya sobre el Dèficit Fiscal ( que es converteix en Dèficit Social) del PSM-EN, “prou d’impostos cap a Madrid”, el 2001, començava dient:
L’any 1993, el PSM va realitzar una campanya informativa per posar en evidència el tractament econòmic injust que l’Estat espanyol dóna a les Illes Balears: som la Comunitat Autònoma en què l’estat recapta més impostos, i en canvi estam en el darrer lloc en inversions i en serveis públics per als ciutadans i ciutadanes. En aquell moment, ens vam quedar pràcticament sols en aquesta denúncia, i des d’altres partits se’ns va acusar d’exagerats i catastrofistes.
Han passat vuit anys, i la balança fiscal negativa (la diferència entre els impostos que pagam i les inversions que rebem) no ha parat d’empitjorar. Aquella reivindicació del PSM s’ha demostrat absolutament certa, i avui tothom —partits polítics, entitats ciutadanes, experts en economia, etc.— comparteix aquesta afirmació. En això, certament, hem avançat. Però si és així, ¿per què no s’ha posat remei a aquesta injustícia?
La resposta és molt senzilla: perquè cap dels successius governs centrals de l’estat espanyol, d’un partit o d’un altre, no s’ha preocupat de les Illes Balears. Els ciutadans i ciutadanes que hi vivim som reiteradament ignorats, i les nostres reivindicacions han caigut en sac buit.
Per això, avui més que mai, necessitam fer sentir la nostra veu. Les Illes Balears han de reclamar de forma unànime el nostre dret a ser tractats com ens correspon. Des del PSM-Entesa Nacionalista et feim una crida a sumar esforços perquè Madrid ens escolti i s’acabi l’espoliació de les nostres Illes.
Vint anys ja han passat, i el pitjor de tot és que la situació és avui, i en èpoques de crisi, encara més preocupant. Vint anys que l’únic que el PSM pretenia era que tota la societat tingués clar que “la situació fiscal de les Illes Balears en relació amb l’Estat espanyol es caracteritzava per un clar desequilibri en perjudici nostre i de la nostra capacitat de desenvolupament, és a dir, dels ciutadans de les Illes Balears i la seva qualitat de vida, sense perjudici de la qualitat de vida de la resta de ciutadans i territoris de l’estat espanyol”
El PSM- EN va introduir el debat polític de la qüestió de la balança fiscal de les Illes Balears amb l’Estat espanyol ja en la legislatura 1987-1991, i vam ser objecte de dures crítiques, que ens acusaven de radicalistes, d’insolidaris amb els territoris desafavorits, d’independentistes, de… Curiós, les voltes que dóna el temps!