Pacte per l’educació a Menorca

Article publicat per Nel Martí al Mirador nacionalista

Aquesta és una de les grans aspiracions de la comunitat educativa menorquina. Avui, pot ser, caldria qualificar-la de reivindicació més que no d’aspiració. En el darrer informe anual del Consell Escolar de Menorca sobre la situació educativa a l’illa (del juny del 2008) ja es reclamava aquest instrument de diagnosi, de definició d’objectius i prioritats i de planificació, per tal de donar resposta a les necessitats educatives. Ara, aquella petició inclosa en l’informe anual ha assolit el rang i la forma d’un nou document titulat “Un pacte per a l’educació és possible. Una proposta per encarar el futur” que serà aprovat, previsiblement, en el plenari del mes de març.

Què hauria d’aportar un pacte per l’educació a Menorca? En primer lloc caldria reconèixer que l’educació necessita d’unes certes condicions ambientals perquè es pugui desenvolupar amb eficàcia i qualitat. Algunes d’aquestes condicions són el prestigi, la confiança, la corresponsabilitat, l’estabilitat, la continuïtat i fins i tot, si pot ser, el consens. Tot açò és necessari atès què les polítiques educatives no són polítiques d’efectes immediats, sinó polítiques de llarg termini. Només així serà possible millorar el sistema educatiu. No oblidem un fet que poques vegades es posa de relleu quan es parla de l’informe PISA o d’altres valoracions del sistema escolar, i és que els països que obtenen més bons resultats són aquells que es caracteritzen precisament per polítiques estables i de llarga durada en les lleis bàsiques, en els recursos, en la formació del professorat, en l’organització dels centres i en la definició dels currículums. El pacte menorquí hauria per tant de contribuir a tot açò.

En l’Anuari de l’educació a les Illes Balears del 2007 (publicat per la Fundació Guillem Cifre, de Caixa Colonya), Martí X. March ja parlava d’aquest tema i proposava una sèrie de punts mínims que caldria tenir en compte per configurar un pacte educatiu a les Illes Balears, dels quals n’extrec molt sintèticament els enunciats. Com ha de ser un futur pacte per l’educació? (1) Ha de ser al més inclusiu possible. (2) S’ha de plantejar des de la perspectiva d’un mínim denominador comú. (3) El seu desenvolupament s’ha de fonamentar en l’educació com a servei públic. (4) Ha de concretar els pressuposts que durant un període determinat s’han de dedicar a l’educació. (5) Ha de preveure una política de construcció de nous centres educatius i de reforma dels actuals. (6) Ha de resoldre el desenvolupament legislatiu de la LOE. (7) És fonamental que incorpori l’autonomia dels centres educatius i la professionalització dels equips directius. (8) També ha d’apostar per la responsabilització progressiva dels ajuntaments en el desenvolupament de la política educativa. (9) Ha d’incloure el desenvolupament de polítiques educatives que incrementin les relacions entre la institució escolar i la família. (10) I ha de reforçar el sistema universitari illenc, perquè possibiliti l’existència d’una política R+D+I que incrementi la productivitat, la innovació i la competitivitat dels nostre sistema econòmic.

Clar que un pacte a nivell de Menorca no és el mateix que un pacte a nivell balear, i no es podran resoldre totes les qüestions abans exposades que tenen una implicació suprainsular. Però també és cert que l’administració competent en matèria educativa és el Govern de les Illes Balears, i que sense la seva implicació qualsevol acord serà inútil. És important que el pacte sigui social, polític i institucional, és a dir que impliqui a tots el agents de la comunitat educativa, a les formacions polítiques i a les institucions públiques (Govern balear, Govern insular i ajuntaments). Però sobretot consider molt important que el Consell Escolar de Menorca sigui l’organisme que lideri la seva elaboració, per evitar així una confrontació inútil entre partits polítics.

El més lògic hagués estat que la iniciativa del pacte s’hagués produït per part del Govern autonòmic, com va fer la Generalitat de Catalunya, i abastés tota la comunitat política balear. Però no ha estat així, ni ho serà ben possiblement. Per tant el pacte menorquí esdevindrà de ben segur, com va passar amb el Pla d’educació infantil 0-3 anys, una eina potent per a incidir sobre la política educativa que el Govern aplica a Menorca.
En aquest sentit, crec que ha arribat el moment de plantejar l’assumpció de competències en matèria educativa per part del Consell de Menorca, en camps molt específics com l’educació infantil primerenca i l’educació de persones adultes. I dic competències i no responsabilitats, perquè les responsabilitats ja fa molt temps que les administracions illenques, ajuntaments i Consell, les van assumir, amb una implicació econòmica i inversora de primer ordre.