Perquè parlem de les persones

Des del 1979 que som militant del PSM, em vaig afiliar a Mallorca mentre hi estudiava, i en tornar a Menorca, el 1984, vaig transferir la meva afiliació al nostre partit. És obvi que en tots aquests anys he viscut multitud de campanyes electorals. He participat així mateix en nombroses lluites en defensa del territori, de la nostra llengua i cultura, del nostre patrimoni... i també tot exigint millores en assumptes que feien referència al benestar dels menorquins i les menorquines.

Des de la seva fundació, el PSM ha estat sempre en primera línia en qualsevol reivindicació d’aquesta mena: des de l’exigència d’un transport aeri suficient i assequible a la necessitat d’uns serveis de salut de qualitat.

No és d’estranyar llavors que em senti absolutament còmode amb els punts programàtics de Més per Menorca, així com amb les solucions que proposa per enfrontar els problemes actuals de la societat menorquina i que es resumeixen en l’slogan electoral: Les persones primer.

Sense abandonar ni una sola de les lluites que hem abanderat durant dècades, som ben conscients que els menorquins i menorquins estem vivint, cada vegada més, una pressió econòmica i de tota mena que pot acabar convertint-nos en hostes en la nostra pròpia terra.

La massificació turística, la saturació aclaparadora dels mesos d’estiu, la compra desmesurada d’immobles per part de forans amb la consegüent puja desorbitada dels preus de l’habitatge, l’encariment dels productes bàsics agreujada per la insularitat, les dificultats del sector agrari i pesquer, el patiment de les empreses industrials, etc. Tot plegat va dibuixant un futur més aviat negre per a la nostra societat. Calen polítiques agosarades, valentes, si no volem convertir-nos simplement en un poble de serfs a les ordres dels grans interessos econòmics forans (i de quatre illencs que en són còmplices a fi d’amuntegar més diners).

No som il·lusos. Sabem de la importància que té, tindrà i ha de tenir, el turisme per a la nostra economia, però hem de fer mans i mànigues per superar la dependència que ens ofega. Dependre d’una sola activitat econòmica ens fa esclaus dels interessos crematístics dels amos del sector. Hem de posar-hi traves. Això no suposa, en absolut, una disminució de la riquesa, sinó ben al contrari, suposa racionalitat, més repartiment i manteniment en el temps. Sinó recordem que els mateixos que s’oposaven agrament a la preservació dels indrets naturals, ara els utilitzen, sense cap mena de vergonya, com un atractiu per vendre el seu producte.

Teníem raó abans i en tenim ara. Si fa uns anys l’objectiu era frenar l’especulació urbanística i la destrucció del nostre territori, ara l’objectiu és frenar i fer decréixer l’oferta turística. Això permetrà compaginar l’activitat d’aquest sector i el manteniment dels llocs de treball, i fins i tot amb una millora en la qualitat d’aquests, amb el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Menorca, amb el seu dret a viure en pau i a gaudir de la seva terra.

Quan parlem de diversificació econòmica parlem d’això. Apostar des de les institucions, amb tot els mitjans possibles, per a les activitats econòmiques que no depenen del turisme. Per què promocionar el turisme quan ja en tenim a bastament i es promociona tot sol? Per què no dedicar tots els esforços a donar suport a l’activitat industrial, agrícola, ramadera, pesquera? Això, a tall d’exemple.

Hi ha, per altra part molts altres aspectes on cal actuar. És inadmissible que la compra d’immobles per part de forans amb alt poder adquisitiu estigui provocant una alça desorbitada dels preus de l’habitatge. El dret a un habitatge digne està recollit al text constitucional. Les mesures per garantir-ho són obligació de totes les institucions. I si això suposa prendre mesures restrictives a la compra per part de forans, llavors s’han de posar. No escolteu els que us diuen que això no és possible, són els mateixos que volien continuar encimentant Menorca.

Parlem de les persones perquè som conscients dels problemes que estan patint. Posem un altre exemple. Ni ha la Unió Europea ni a l’estat espanyol hi ha una política coherent i sostinguda en el temps pel que fa a la insularitat. Exigim i exigirem més encara mecanismes de tota mena -i no purament retòrics o circumstancials- que veritablement compensin les mancances i dificultats que suposa viure a una illa. Això passar per polítiques específiques que evitin l’encariment dels productes de consum, el preu de l’energia o la manca de connectivitat. En aquests moments de crisi econòmica és més necessari que mai.

Naturalment, podria seguir esmentant i analitzant molts altres factors que incideixen en la vida de la nostra gent. Si més no, per acabar, vull deixar clar que des del PSM, i des de Més per Menorca, tenim ben clar, com li hem tingut sempre, que les persones primer.

Eduard Riudavets.