L’única manera de començar aquesta intervenció sobre el Pressupost del CIM del 2015 és parlant de la darrera sentència de Cegarden que aquesta setmana tancava, sembla que ja de manera definitiva, el recorregut d’aquest tema per via judicial i obliga, per tant, a pagar al CIM una indemnització milionària que afectarà els comptes d’aquest Consell per molts anys. En aquest sentit, com a portaveu del PSM Més per Menorca, mai he esquivat aquesta qüestió, en aquest Ple i on se m’ha demanat. Per açò, avui, torn a dir que lamentam profundament la sentència Cesgarden pel que afecta, negativament, a tots els menorquins i lamentam profundament, com també ja hem dit, que la defensa de tot el procés i el seguiment del mateix s’hagi fet d’una manera tan poc responsable. I, aquí, també hi englobam la nostra responsabilitat pel fet de formar part del govern que va encarregar aquesta defensa, tot i que la contractació, l’estratègia i els seguiment , d’aquest i dels altres més de 50 casos referits al PTI que han estat favorables al CIM, el feia, com no podia ser d’altra manera, l’àrea competent.
I, avui, seguim sense entendre que la defensa i el seguiment, com diuen les múltiples sentències, no fos la correcta. De fet, totes les sentències han enumerat múltiples deficiències en l’actuació de la defensa, posant en evidència la possible comissió d’errors d’estratègia, de difícil comprensió per tothom i també per al PSM Més per Menorca. És per açò que consideram que no es pot renunciar a seguir estudiant, mentre s’acata la sentència ferma, totes les opcions possibles per tal de pal•liar els seus efectes negatius damunt els menorquins. I, en aquest sentit, ens sembla que és fonamental analitzar amb detall el procediment seguit per part de la defensa del CIM i determinar, clarament, les accions que se’n puguin derivar.
Perquè, si hi ha una cosa que ha quedat ben clara en tot aquest procés, el problema no és el PTI, un model que hem defensat, defensam i defensarem, com aquell que ha fet possible, fins ara, la preservació de Menorca davant interessos urbanístics que capgirarien la seva fesomia, amb projectes com els que ara el PP ha posat damunt la taula. El PTI va néixer de la participació i un ampli consens i posava per davant, sempre, l’interès general per damunt d’interessos privats.
I no, senyor Tadeo, no demanarem disculpes pel PTI i sí ho farem, en tant que socis del govern, per una gestió nefasta d’un cas judicial en la qual no vam intervenir en res, com tampoc no vam fer en totes les altres que el CIM va guanyar, i costarà molts de doblers a tots els menorquins.
Dit açò, passar a parlar, ara, del Pressupost 2015 pot semblar una qüestió menor. Però no ho és en absolut: pensam que seria un greu error no posar, més que mai, per davant de tot, la gestió que aquest CIM ha de fer a partir d’ara, quan el llast econòmic la farà molt més complicada i haurem de demostrar, tots, govern i oposició, la nostra talla política. Hi ha, evidentment, responsabilitats polítiques i de la línia de defensa en el cas Cergarden que s’hauran de tancar i assumir, és cert. Però no és manco cert que, entre tots els que avui som aquí, o els que hi seran a partir del maig del 2015, estam obligats a donar respostes als menorquins en el seu dia a dia. I, això, inclou parlar la benestar social, de cultura, de mobilitat, de turisme, d’esports… I açò és el que ara farem.
Així, i ja entrant en matèria, començarem per l’augment del 6% del pressupost de la institució per al 2015, que segons l’equip de govern és gràcies a la millora que suposa la nova llei de finançament dels consells. Tanmateix, aquesta afirmació s’ha de matisar i molt:
D’altra banda, és fàcilment constatable que l’augment del Pressupost 2015 del CIM es destina a mesures que s’han de llegir en clau electoral. Només uns quants exemples:
PROGRAMA/ SUBCONCEPTE /ALTA I BAIXA
Programa: 33600 Patrimoni Històric : Subconcepte 6409000 Congrés Patrimoni. Baixa : 20.000€
Programa: 33400 Creació i Promoció Cultura. Subconcepte: 4890053 Entitats Culturals. Alta: 5.000€ i Alta 4890099 Joventuts Musicals :15.000€
Finalment, volem insistir en el pressupost de l’àrea de Benestar Social que es manté i només hi podem apreciar, com a augment destacable d’aquest any, 200.000€ de la Renda Mínima d’Inserció. Consideram que la difícil situació econòmica que estan vivint, en aquests moments, moltes famílies a Menorca, fa necessari un pressupost més pendent de les persones i no amb tantes propostes electoralistes, com hem vist. És per això que trobam insuficient aquest augment, tot i que, com no pot ser d’una altra manera, el valoram.
A més, pensam que és inadmissible que l’aportació que fa al GB a la Renda Mínima d’Inserció davalli gairebé un 50%. S’ha de dir que en pressupost de la CAIB aquesta partida es redueix un 30% (de 7,5M€ a 5M€) però l’aportació que es fa a Menorca no es redueix un 30% sinó un 50%! Des del Govern diuen la quantitat reduïda anirà al SOIB i es lligaran, així, els ajuts a la formació, cosa que no compartim perquè, en aquests moments, és una proposta que no està gens perfilada, per part de GB.
És per açò que hem presentat dues esmenes en aquest sentit que l’equip de govern no ha acceptat amb una sèrie d’excuses i mitges veritats que comentaré.
1- ESMENA 1. Segons dades de l’informe FOESSA (Fundación Fomento de Estudios Sociales y Sociología) fetes públiques fa poques setmanes, el risc d’exclusió social va en augment (42,3% de famílies no poden fer front a despeses imprevistes i un 10,4% de les llars pateixen carències molt greus, que han augmentat un 7,9% respecte a l’any passat). Segons Càritas Diocesana de Menorca, la pobresa s’està fent crònica i, a més, adverteix de l’increment exponencial de la pobresa infantil en els darrers anys, que ja arribaria al 36%.
És per aquest motiu que vam proposar de no augmentar en 100.000€ el Fons de contingència del CIM i que es dedicassin a ajudes d’emergència social. L’equip de govern no ho ha acceptat amb l’excusa que el Govern Central té un Pla Nacional d’Inclusió Social per lluitar contra la pobresa infantil, que destina a Menorca uns 75.000€. Ara bé, resulta tot i que el Pla diu que és 2013-2016), la veritat és que es va signar fa un any i, per tant, el 2014 era el primer de la seva aplicació, una aplicació que encara no s’ha fet efectiva per parts dels ajuntaments perquè no s’ha signat, perquè no se’n sap res. Però no han acceptat la nostra esmena.
PROGRAMA/ SUBCONCEPTE /ALTA I BAIXA
Programa: 92900 Fons de contingència : Subconcepte5000000 Dotació al Fons de contingència . Baixa : 100.000€
Programa: Suport Social i Comunitari. Subconcepte:4800005 Ajudes d’emergència social . Alta: 100.000€
2- ESMENA 2. Menorca no és aliena a aquesta dramàtica situació, tot i que no es coneixen dades concretes al respecte, malgrat que la Consellera de Benestar Social del Consell Insular de Menorca va anunciar en el Ple de maig que, des del seu departament i l’OBSAM es faria un estudi específic, el cost del qual (uns 20.000€) sembla ara que no pot assumir.
Vista aquesta situació, no sembla justificat que el CIM augmenti la partida 34100 Esports, concretament l’aportació a la Fundació Destí, la de premis i trofeus esportius i la d’ajuts per a la millora d’instal•lacions esportives (que també es podrien incloure en el PIC).
PROGRAMA/ SUBCONCEPTE /ALTA I BAIXA
Programa: 341000 Esports : Subconcepte 4890064 Aportació Fundació Destí.Baixa :10.000€; 2260900 Premis i trofeus esportius.Baixa 2500€b i 7800000 Ajuts per a la millora d’instal•lacions. Baixa : 10.000€
Programa: 23131 Suport Social i Comunit. Subconcepte:Estudi de la realitat social de Menorca Alta: 22.500€
Tanmateix, l’equip de govern tampoc ha acceptat aquesta esmena dient que Càritas no vol aquest estudi perquè és millor dedicar els doblers a altres coses. El que no diuen és que pretenien treure dels ajuts que donen a Càritas el cost de l’estudi perquè “no tenen doblers”: fals, s’estimen més dedicar-los a trofeus i premis que a saber la realitat social de Menorca. Potser perquè el retrat que sortiria no els agradaria gaire i desmuntaria els seus discursos triomfalistes.
Els confessaré que si m’haguessin acceptat aquestes tres esmenes hauria fet un vot d’abstenció, tot i que aquest continuaria sense ser el pressupost que jo voldria. Però només me n’accepten mitja i perquè no sigui. Després de retreure’m, aquests darrers anys, que no en presentàs, ara em donarien la raó: si tanmateix no me n’aprovarien cap!, els deia. I no em vaig fer gaire enfora de la realitat.
Sigui com sigui, vostès gestionaran aquest pressupost durant mig any. Després, seran els ciutadans els que decidiran qui l’ha de gestionar els altres sis. No sabem què passarà. Només els puc dir que, si jo encara hi som i tenc qualque responsabilitat de govern, valoraré la seva feina d’oposició, els tindré en compte i, si no els accept una esmena serà per una qüestió ideològica, no per ganes de no donar-los la raó, quan les propostes són assenyades, rigoroses i, sens dubte, beneficioses.